Estem davant d’una bombolla immobiliària com el 2007?
El professor Boar analitza la situació del sector immobiliari i la compara amb la de la crisi del totxo
Els preus dels immobles no han parat de pujar: pisos, cases, pàrquings, trasters... Fent una mirada al passat, podríem pensar que estem de nou en una bombolla. Al cap i a la fi, fa quinze anys va explotar tot i els preus van caure en picat (petita esperança). Per desgràcia, però, la situació del mercat avui és ben diferent i no es pot preveure una caiguda dels preus.
En primer lloc, l'any 2007 vam tenir un excés d’oferta: fins al doble de pisos construïts que la demanda existent. Avui, en canvi, tenim un dèficit d’oferta en no haver-hi pràcticament construccions noves i amb factors addicionals a la demanda, com la rendibilitat que genera el lloguer. El més complicat és trobar habitatges disponibles per a la compravenda. Tal és la diferència en el mercat que davant d’hipoteques de valor similar en els 2 períodes (voregen els 145.000 euros de mitjana), fa 15 anys se’n van firmar 1.900.000, però el 2023 no vam arribar a les 300.000 hipoteques concedides.
L’estancament en el mercat és total. Per exemple, el gener d’aquest any se n’han firmat un 10% menys que en el mateix mes del 2023. A més, no podem obviar un factor essencial: més de la meitat de les compravendes es realitzen en efectiu.
Segons l’INE, a Catalunya, el 2023 els preus van pujar de mitjana un 3,5% en els habitatges de segona mà i un 10% en els nous. Aquests increments s’han donat amb les hipoteques més cares dels últims 15 anys. La relació hauria de ser inversa: a més cost de la hipoteca, menys transaccions i caiguda dels preus. Doncs bé, la realitat és que els alts tipus no fan caure els preus i l’Euríbor ja ha començat a baixar. Així, podem preveure que quan s’abarateixin les hipoteques, hi haurà més compradors disponibles i, per tant, els preus es dispararan encara més. Si és una bombolla, només acaba de començar.