Dave McKean: "Si fas servir la IA, estàs robant la feina d’altres persones"

BarcelonaEl dibuixant britànic Dave McKean (Taplow, 1963) va revolucionar els còmics dels anys 80 i 90 amb el seu estil híbrid entre la pintura, el dibuix i el collage, escampant el seu univers tenebrós en obres de referència com Arkham Asylum i Sandman, així com centenars de portades de llibres, còmics i discos. L'any passat es va convertir en el primer autor de renom del còmic que experimentava obertament amb la intel·ligència artificial (IA). Però Prompt: conversations with AI, encara inèdit a casa nostra, no és només una obra amb la IA sinó sobre la IA, a més d'una reflexió en clau d'advertència.

Va ser un dels primers autors reconeguts de còmic que va experimentar amb la intel·ligència artificial. Què li va interessar d’aquesta eina?

— Sentia curiositat. Vaig veure algunes imatges a internet que no entenia, així que vaig fer deu minuts de recerca sobre imatges generades a partir de text i després d’un dia en posició fetal al terra del meu estudi vaig decidir que necessitava comprendre-ho i respondre-hi d’alguna manera. Em semblava evident que aquesta tecnologia ho canviaria tot, incloses les definicions fonamentals de creativitat i art, i que era una eina poderosa, però també molt més que una eina. I si volíem mitigar-ne els inevitables efectes negatius, calia engegar ara el debat en la nostra comunitat, no d'aquí cinc anys, quan ja sigui massa tard.

Com resumiria la seva experiència amb la IA?

— El meu llibre, Prompt, és un assaig visual en tres parts sobre el tema. Els dos primers capítols són exercicis realitzats per provar el programari i veure com funcionava, quines són les seves fortaleses, debilitats, biaixos i punts cecs. Vaig alimentar la màquina amb la història humana més antiga que es coneix, el poema èpic de Gilgamesh. Volia veure què sobrevivia de la narració original a través del viatge de 5.000 anys que va de la narrativa oral a unes taules cuneïformes que, després de 2.000 anys d'estar enterrades, són traduïdes i interpretades al segle XIX i convertides novament en forma visual el segle XXI per la ment col·lectiva de la IA. A la segona part vaig fer servir titulars de diari per veure com la IA ens interpreta a nosaltres, el reflex d’un mirall cec. I la tercera part era una conversa amb la IA preguntant-li pel meu lloc en aquest nou món, mirant d’explicar com em fa sentir i on veig les seves trampes ètiques.

I què li van semblar els resultats?

— Tècnicament, és sorprenent com n'eren, de sofisticats, i no han fet sinó millorar durant l'últim any. Estèticament, crec que no faran sinó millorar, però la buidor espiritual de tot plegat és evident. Intel·ligència artificial és un mal nom: la IA no és intel·ligent, és estúpida i no té cap sentit. Crea una tirallonga infinita de soroll buit. Per a qui valora la qualitat per damunt de la quantitat, resulta una innovació terrible. La seva única preocupació és oferir un nombre infinit de resultats, però com sap qualsevol que hagi fet feines creatives, l’art és el viatge, l’aprenentatge, la prova i l’error i sentir que t’acostes a alguna cosa que funciona. El resultat acabat és el punt final d’un llarg viatge. I res d’això s’aplica a la IA, així que no encaixa en la meva definició de creativitat.

Les definicions de creativitat podrien revisar-se amb l’arribada de la IA?

— És possible, les paraules canvien constantment de significat amb l’ús, però si això passa el món i la humanitat seran més pobres. El sentit de l’art és l’oportunitat de veure-hi a través dels ulls i la ment d’un altre ésser humà. Si elimines el factor humà, l’art desapareix. Qualsevol que t’intenti convèncer que escriure una instrucció és equivalent a un acte creatiu, a sortir al món i experimentar alguna cosa i llavors traslladar-ho a la teva pròpia expressió creativa, és un idiota.

Hi ha un gran debat al voltant de la naturalesa ètica de la IA. Què en pensa, d’aquest aspecte?

— Siguem clars, la IA no és ètica. La IA no seria capaç de generar un sol píxel sense les dades robades d’altres treballs, i ho fa sense permís, pagament ni reconeixement dels seus autors. Així que has de decidir si vols treballar de forma ètica o no. Hi ha moltes coses que sabem que no hauríem de fer: volar molt amb avió, menjar aliments amb oli de palma, embrutar el carrer... Però ens enganyem nosaltres mateixos pensant que no n’hi ha per a tant. Doncs bé, si fas servir la IA estàs robant la feina d’altres persones. És la teva elecció.

Com creu que s’hauria de regular l'ús de la IA?

— La IA pot jugar un paper extraordinari en la recerca científica. En qualsevol àrea que impliqui reconèixer pautes i processar dades pot aportar grans avenços. Però crec que no ha de formar part de la nostra vida creativa ni imaginativa, i que la diversió que comporta generar la imatge d’un gat en pijama no compensa de cap manera el mal col·lateral que provoca a les nostres vides en el nostre sentit de qui som i la nostra salut mental. Per descomptat, hi haurà artistes que trobaran usos interessants a la IA, amb els quals podríem aprendre alguna cosa. Però és un avenç molt trivial comparat amb l’immens dany que ens farà. Però no em faig il·lusions. Els evangelistes de la tecnologia i els polítics ignorants ens conduiran per aquest camí sense controls ni regulacions, tal com van fer amb les xarxes socials, fins que sigui massa tard. De fet, ja és massa tard.