Si de debò et preocupa el planeta, canvia la quinoa pel fajol

BarcelonaMenjar més vegetals i menys carn és clau per millorar la nostra salut i la del planeta. És una idea en la qual els científics cada cop insisteixen més a partir de nombroses evidències i que, a més, és assolible si prenem la dieta mediterrània com la base de la nostra alimentació. El cert és, però, que en els darrers anys hem buscat alternatives perquè semblava que no n'hi havia prou amb l'alimentació tradicional. A les botigues i supermercats s'han estès la quinoa, l'alvocat i la nou de macadàmia tot i que acostumen a venir de lluny. També innovacions com la "carn" vegetal, encara que sovint es presenta com un ultraprocessat. A més, s'han fet populars dietes que s'han posat en qüestió, com la de Montignac, basada en l'índex glucèmic, o la paleolítica, que promou menjar com quan vivíem a les cavernes.

Ara bé, en un context cada cop més dominat per la crisi climàtica, en què el 30% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle són generades pel sistema alimentari, i davant del repte d'alimentar una població mundial que podria acostar-se als 10.000 milions d'habitants el 2050, no es pot obviar que les decisions que prenem avui amb el menjar són transcendentals per al futur de la humanitat. Ho han reivindicat aquest dimarts els nutricionistes Abel Mariné i Jordi Salas-Salvadó, tots dos membres de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en el debat El menjar: què menjarem en el futur?, el sisè i darrer del cicle d'enguany IEC-ARA Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem, i que ha estat conduït per la directora de l'Ara Diumenge i responsable de la secció d'Estils de l'ARA, Thaïs Gutiérrez Vinyets.

Per a Salas-Salvadó, que és catedràtic de nutrició i bromatologia de la URV, "el sistema alimentari està deteriorant el planeta de forma molt ràpida", cosa que acabarà anant en detriment de la salut humana. En la seva opinió, cal ser més sostenibles i recórrer a "la dieta mediterrània de sempre", incrementant la ingesta d'aliments d'origen vegetal –també llegums, mínim tres cops a la setmana, i fruits secs–, amb un mínim de cinc peces de fruita i verdura al dia; optar més pel peix i la carn d'au que no pas per la vermella i evitar la processada; evitar també les begudes ensucrades, i consumir cereals integrals, prioritzant els productes de proximitat en tots els casos. Canvis com aquests s'ha demostrat que tenen un impacte directe en la reducció d'emissions i alhora en l'increment de l'esperança de vida.

Així i tot, estem en temps de sobredosi informativa, de missatges que poden ser contradictoris i en què es presta més atenció als que són "com més estrambòtics millor", diu Salas-Salvadó. D'aquí que s'hagin obert camí algunes dietes com la paleolítica, basada en un temps que per menjar s'havia de caçar i ja s'ingerien vegetals. "Per què hem de viure com els paleolítics?", s'ha preguntat Mariné, que creu que "la gent està més disposada a creure el que és alternatiu", i considera que el futur implica tenir una visió dels aliments menys emocional i més científica. Alhora recorda que cal ser caut amb els estudis, i ho exemplifica amb un de danès que concloïa que qui beu una mica de vi té millor salut. Ara bé, Dinamarca no és un país vinícola, així que una revisió posterior ha demostrat que allà hi prenen vi més aviat els rics, que alhora tenen hàbits saludables com anar al gimnàs.

Els "premalalts" de la quinoa

Segons Mariné, que és professor emèrit de nutrició i bromatologia de la UB, el món d'avui porta a menjar de pressa i fora de casa –ja es parla que els pisos del demà seran sense cuina– i al mateix temps s'obre pas la preocupació per la salut –el fenomen dels "premalalts"–, fins al punt d'exagerar allò que s'ha de fer i buscar productes que no són de proximitat, com és el cas de la quinoa. Era un aliment saludable i econòmic, cultivat en indrets de Sud-amèrica on no es poden conrear cereals pel seu clima extrem. Però ara ja no: posar-se de moda a Occident l'ha convertida en cara i escassa, i això que aquí no és un producte necessari de la dieta i comptem amb alternatives, com els fajols de la Garrotxa.

"Com que són de la vora, no els fem cas", lamenta, si bé alhora no és gens infreqüent que consumir un producte de proximitat resulti més car que un de més llunyà. Salas-Salvadó detalla que un estudi recent ha conclòs que la dieta mediterrània pot sortir una mica més cara que una occidental, però els preus poden baixar si s'incrementa la demanda dels aliments cultivats a prop. A més, està d'acord amb Mariné que la indústria alimentària fa bons productes. Així i tot, Salas-Salvadó considera que "l'únic que pensa és en produir com més millor", i proposa aplicar-li impostos per destinar-los a subvencionar la fruita i verdura.

Els dos nutricionistes també recomanen prendre aigua de l'aixeta, perquè segons Mariné almenys en entorns com el nostre "és el producte més controlat del món" i una manera de no generar tants envasos, que tenen un impacte enorme. "En aquest moment estem respirant plàstic", adverteix Salas-Salvadó en el transcurs del debat. Si aspirem a reduir els envasos i menjar més producte fresc, segurament ens caldrà anar a comprar més sovint, però planificar bé el menú setmanal ens pot ajudar a organitzar-nos. També recalquen que convé menjar més a poc a poc, perquè sentim que ens hem saciat abans i acabem menjant menys quantitat.