I si deixem de llençar la casa per la finestra?

BarcelonaDeixem de llençar la casa per la finestra. I de llençar-nos els plats pel cap. Serien dos desitjos molt nadalencs davant del consumisme desfermat –i tan desigual– d’aquestes dates, i de les tensions que viuen algunes famílies durant els seus llargs àpats. Però això és una columna de llengua, i per això us convido, també, a no llençar el verb tirar, víctima d’un rebuig injustificat que el fa desaparèixer de girs i frases fetes. Expressions tan habituals com tirar-se a sobre (als braços, al coll), tirar-s’hi de cap, tirar-se a la piscina, tirar la tovallola, tirar la pedra i amagar la mà, tirar llenya al foc, tirar en cara, etc. ja se senten sovint amb llançar o llençar –una opció no sempre incorrecta però sí poc genuïna– i, si no fem un tallafoc, correm el risc d’acabar llançant-nos-ho tot a l’esquena o llançant pel dret. 

Els verbs llançar i llençar eren simples variants dialectals d’un únic verb, com tancar/tencar, nadar/nedar o avançar/avençar, fins que Pompeu Fabra –en una dèria molt noucentista– els va forçar a no tenir el mateix significat. Ara llençar (la variant oriental), a més de tenir tots els sentits de llançar, en té un d’específic i preferent: el de “desfer-se d’alguna cosa”. Un sentit que també tenien llançar o tirar, però que el DIEC (a diferència del DNV o el DCVB) ara reserva en exclusiva a llençar. Molts parlants, havent d’interioritzar que no poden tirar coses quan se’n desfan, han arribat a la falsa conclusió que és sempre millor canviar tirar per llançar o llençar. Falsa perquè tirar és del tot correcte i genuí quan vol dir “deixar anar amb cert impuls (alguna cosa) de manera que recorri certa distància”, un significat que comparteix amb llançar (llençar). ¿Són, per tant, intercanviables? No pas gaire en les frases fetes, que pel fet d’estar ja fetes admeten poques variacions. Reprimiu, doncs, el desig de llançar-vos als braços dels que estimeu i tireu-vos-hi amb total tranquil·litat. Una abraçada que jo des d’aquí, en el meu últim cagada l’hemus, faig extensiva als lectors que m’heu anat seguint. Gràcies pel vostre suport i afecte, i bona entrada d’any!