Deixeu que les criatures s’avorreixin: els convé
Si sou dels que ompliu molt l'agenda d'activitats durant l’estiu recordeu que l’avorriment també té els seus beneficis
Nova YorkTinc uns quants records particularment nítids dels estius de la meva infantesa: la flaire de la graella, el ric-ric de les cigales i la sensació d’estar avorrida fins a l’exasperació. Tot i que tenia un calendari relativament reglamentat i passava llargues temporades dels estius de colònies, hi havia setmanes en què els meus pares –tots dos treballaven– no m’havien omplert l’agenda i tant els feia si estava prou activa o entretinguda.
Aquests records m’han vingut al cap ara que els meus fills passen l’estiu ocupats amb un batibull de colònies, cangurs i estades amb els avis que resulta increïblement car i, malgrat tot, a l’hora de la veritat sembla procurar-los una atenció i una estimulació insuficients.
Em fa l’efecte que no soc l’única que sento que, com a mare, tinc l’obligació d’omplir-los els dies d’activitats i possibilitats d’aprenentatge. En un article publicat el 2008 al New York Times en què l’autora es lamentava de l’activitat incessant que caracteritza la criança moderna, se citava un estudi que va revelar que, amb independència del nivell educatiu, la renda o la raça, els progenitors creien que, si la canalla s’avorria, se l’havia d’apuntar a activitats extraescolars. Com explica Erin Westgate, professora ajudant de psicologia a la Universitat de Florida, l’avorriment està marcat per una mena d’estigma cultural, en particular als Estats Units. Com solen dir els anglosaxons: “Només s’avorreix qui és avorrit”.
Però el cert és que l’avorriment és “normal, natural i saludable”, assenyala Westgate, la recerca de la qual se centra en la definició, les causes i les conseqüències d’aquest fenomen. Tot i advertir que hi ha poca recerca empírica sobre l’avorriment en les criatures, afegeix que, al seu parer, en dosis moderades, l’avorriment pot constituir una valuosa oportunitat d’aprendre, atès que esperona la creativitat i la resolució de problemes i empeny els infants a cercar activitats que els motivin. “Protegir les criatures evitant que s’arribin a avorrir en algun moment és un error, de la mateixa manera que ho és protegir-les de sentir-se mai tristes, frustrades o enfadades”, afirma.
Tot seguit trobareu els aprenentatges que la sensació d’avorriment pot aportar als lectors i als seus fills.
L’avorriment és informatiu
L’avorriment és una emoció, apunta Westgate, equiparant-lo amb un llum que s’encén al quadre d’indicadors d’un cotxe. “L’avorriment et ve a dir que el que estàs fent en aquest moment no funciona”. Normalment, això significa que la tasca que estàs acomplint és massa fàcil o difícil, explica la psicòloga, o bé que no hi trobes sentit. Una manera com els pares poden ajudar els infants, especialment els més menuts, a aprendre a afrontar l’avorriment és treballant amb ells en el desenvolupament del que Erin Westgate denomina més granularitat emocional. Per exemple, se’ls pot ajudar a distingir la tristesa de l’avorriment. “Anomenar-la per domar-la” és una expressió inventada pel psiquiatre Dan Siegel que designa una tècnica utilitzada per molts experts en desenvolupament infantil per ajudar la canalla a identificar els seus sentiments.
Sovint les criatures diuen que s’avorreixen quan se senten soles o volen atenció, afirma la Katie Hurley, doctora en treball social i autora de The happy kid handbook. Per tant, pot ser útil demanar-los si busquen que les consolem o que els fem cas, explica.
D’altra banda, cal fer el possible per normalitzar aquest sentiment. “Tenim tendència a tractar l’avorriment com un senyal d’angoixa o com una mena de crit de socors”, comenta Hurley. “És incòmode, però no necessàriament negatiu”.
L’avorriment pot portar a la realització
L’avorriment ofereix a les criatures una ocasió d’experimentar amb la mena d’activitats que els fan sentir realitzades i els desperten interès, diu Erin Westgate.
A tall d’exemple, si deixes els nens al pati de casa, pot ser que al principi s’avorreixin, comenta. Ara bé, poden aprendre a evitar aquest sentiment o resoldre’l trobant activitats que els motivin, ja sigui comptar cuques, jugar a pilota o fer dibuixos a terra amb un guix. Si els pares no els permeten jugar de manera lliure i imaginativa, pot ser que mai no descobreixin el seu amor innat per la natura, els esports o l’art, o fins i tot el plaer que els pot proporcionar el simple fet de relaxar-se o jugar. “Ser capaç d’identificar i desenvolupar aquestes fonts de realització és una capacitat clau al llarg de tota la vida”, assenyala Westgate.
Recursos per acabar amb l’avorriment
De vegades, els pares temen que els fills s’avorreixin i el caos que això pot sembrar per tota la casa, constata Katie Hurley. Però el temps lliure genera espais de descobriment. Hurley recomana donar un cop d’ull a l’agenda setmanal dels fills i preguntar-se: “¿Hi ha alguna cosa que puguem suprimir i batejar-la com a temps de descans?”
Ara bé, els pares no poden esperar que les criatures sàpiguen instintivament què les pot motivar. Al contrari, haurien de recordar-los les coses que els interessen o els importen, aconsella Westgate. “És la diferència entre deixar el nen en una habitació sense absolutament res a fer i portar-lo a una habitació on saps que hi ha llibres i trencaclosques: coses que motivin el teu fill i s’adapten als seus gustos”, afegeix. També assenyala que la recerca ha demostrat que les persones que no disposen de maneres positives de canalitzar les emocions poden ser més propenses a incórrer en comportaments nocius.
Hurley explica que els infants de cinc o menys anys necessiten una llista concreta de “recursos contra l’avorriment” o preguntes com ara: vols jugar amb legos?, vols jugar amb plastilina?, vols sortir a fora? Sovint, els pares senten que haurien d’ajupir-se i jugar amb els menuts cada vegada que s’avorreixen, afegeix, però això pot impedir que les criatures prenguin consciència de la seva capacitat de capbussar-se en la seva imaginació.
Amb criatures una mica més grans, Hurley comenta que de vegades diu: “Fes un volt per la casa, busca tres idees i, quan les tinguis, torna”. Des del moment que les criatures passen de l’estat d’avorriment a l’acció en positiu, “s’obren a la creativitat, la resolució de problemes i tota mena d’aptituds relacionades amb l’aprenentatge acadèmic”.
Els mòbils i els aparells electrònics exigeixen poc esforç, assenyala Westgate. Per això, sovint els infants i els adults hi recorren per calmar la sensació d’avorriment. I afegeix: “Té tot el sentit del món que les criatures demanin pantalles quan s’avorreixen. Però això, evidentment, no implica que siguin el millor per a elles en aquesta situació”.