Delicious, el servei de marcadors web que va perdre el bon gust

A principis del 2000, Joshua Schachter feia pocs anys que s’havia llicenciat en enginyeria elèctrica i informàtica. “Era l’època en què les pàgines web estaven deixant de ser simples contenidors d’informació per esdevenir espais d’interacció i de col·laboració entre els usuaris”, contextualitza Mia Torner, experta en anàlisi d’empreses de la Universitat Pompeu Fabra. El jove nord-americà, que tenia una gran ambició emprenedora i que es passava el dia navegant per internet, de seguida va topar amb una idea de negoci. Va adonar-se que volia conservar enllaços de pàgines web interessants que consultava però que no hi havia cap sistema còmode i eficaç per ordenar-los i poder-los compartir fàcilment.

D’aquesta necessitat va néixer Muxway, una senzilla aplicació que permetia guardar els enllaços i organitzar-los mitjançant etiquetes. En un moment en què els blogs i les primeres xarxes socials començaven a inundar internet, la proposta va créixer ràpidament i va dur l’enginyer a dissenyar un servei més complet, que va anomenar Delicious i que va estrenar-se el mes de setembre del 2003.

“Delicious permetia guardar pàgines web interessants per poder-les consultar més tard des de qualsevol dispositiu -detalla Mia Torner-. Concretament, es podien agrupar i classificar amb etiquetes i brindava la possibilitat de compartir-les amb altres usuaris, a més de veure quantes persones se l’havien guardat”, recorda. De fet, el servei va ser dels primers a utilitzar el concepte etiqueta en el món digital. De seguida va captar l’atenció de grans inversors. L’abril de l’any 2005 va aixecar uns dos milions de dòlars en una ronda de finançament en la qual va participar grans noms com Amazon i Union Square Ventures, un fons de capital risc que ha invertit en xarxes com Twitter i Tumblr. “La proposta era molt atractiva”, certifica Torner.

El 2005 el gegant tecnològic Yahoo s’hi va fixar i el 9 de desembre d’aquell any va formalitzar-ne la compra per un valor que els mitjans especialitzats van situar al voltant dels 30 milions de dòlars. El seu fundador va seguir-hi vinculat, però les coses van canviar. Si bé al cap de tres anys el servei ja fregava els 6 milions d’usuaris i els 180 milions d’enllaços guardats, Yahoo no hi havia fet cap gran canvi. “El potencial que veia la companyia en Delicious era la possibilitat de compartir enllaços i generar interacció, però la majoria dels usuaris es limitaven a fer-ne un ús personal”, explica Andrei Boar, professor a la Barcelona School of Management de la UPF.

Els experts apunten que podria haver-se convertit en una xarxa social com Twitter. En canvi, el servei no va evolucionar i va anar perdent atractiu. “Quan navegadors com Firefox i Chrome van habilitar la possibilitat de cercar dins l’historial i de marcar enllaços preferits, Delicious va deixar de tenir sentit -apunta-. El món va avançar més ràpid que ells”, conclou. El 2008 el fundador va desvincular-se del projecte. El 2009 Yahoo va vendre’s Delicious, que va passar per diverses mans sense que ningú aconseguís reflotar-lo.