Dels besavis a la besneta: cent anys venent avellanes, vermuts i neules al bell mig de Reus

ReusTot va començar el 1918, quan Josep Baró va obrir un colmado en un xamfrà emblemàtic de Reus, entre el carrer de les Galanes i el de Santa Anna. I just per aquest bon lloc, la gent de Reus va començar a fer córrer la brama que els Baró tenien aquest títol pels quatre cantons. Per un i altre es podia entrar –encara ara– al comerç centenari que les ha vistes de tots colors però que ara s’ha quedat amb el del futur emprenedor, perquè una nova generació, amb estudis en graus universitaris, s’hi ha posat al capdavant. “Veus aquest vidre damunt de la porta on es pot llegir Jose Baró?”, pregunta la Nani Baró, la besneta del fundador. La Nani explica que el règim franquista va fer esborrar la P del final del nom de pila però que ells no la van acabar d’esborrar del tot. I una altra història són les lletres del rètol, d’un disseny atractiu, en què no totes estan perfilades senceres però es llegeix a la perfecció el nom de Colmado Baró. “Les va fer un familiar que treballava al taller de l’arquitecte Cèsar Martinell, a Barcelona”, explica ara el pare de la Nani, Josep Baró, que el maig passat es va jubilar amb 74 anys. Per això aquestes lletres són tan modernes, semblen de disseny contemporani. “Només les repintem, i estan fetes de fusta”, afegeix. 

Mentre hem estat parlant, la botiga ha sigut un entrar i sortir de gent constant. S’acosta Nadal i al colmado tenen tots els ingredients de Reus i les comarques de Tarragona per fer lluir a taula. Les avellanes no hi falten, esclar, ni tampoc els vermuts, que llueixen en un pany de paret on s’alineen els negres, els blancs i els rosats. Com que les dependentes han vist que hi mostrava interès, m’han ofert si en volia tastar algun. “Sempre ho fem; tenim una nevera amb els vermuts més representatius i els donem a tastar per si algú no s’acaba de decidir”, explica la Nani. La seva parella, Francesc Martí, amb qui treballa al colmado, em posa a la copa el vermut de Les Cousins, fet a Falset. No és ben bé un vermut, però és interessant, com tot el que fan els dos cosins prodigis, l’Adrià Pérez i el Marc.

Tastos com a novetat

Justament els tastos dels vermuts i també d’altres begudes, sempre de proximitat, que venen al colmado és una de les novetats que han incorporat la Nani i el Francesc. Continuo mirant els vermuts i em trobo amb un reserva especial que val 20 euros. També em fixo en el vermut Mercadal de Reus, amb una il·lustració bonica i una història encara més entranyable. “És el vermut que elaboren els fills dels propietaris del colmado Domènech, d’aquí Reus, que va tancar, però els fills fan vermut i nosaltres el venem aquí”. 

Deixo les lleixes dels vermuts i me’n vaig a la de la fruita seca, a granel, i a unes altres que queden en un colze entre les dues portes del colmado. Hi he vist que els clients s’hi dirigien una vegada i una altra, així que hi vaig. Quin és l’èxit d’aquest racó? Les patates Laurie, de Reus, que ven Maria Candela Palau en una cantonada de la plaça del Mercadal. N’hi ha de diversos tipus: patates de xurreria tradicionals, patates palla de gustos diferents (com el de calçot), rodes... Ai, les rodes! Aixequen passions entre els reusencs joves i adults perquè els recorda la infància. Em diuen al colmado que els Laurie són una institució a la ciutat, que no hi ha festa casolana sense les seves patates, i que la Maria, l’elaboradora i la venedora, s’ha de conèixer, que és una apassionada de la seva feina i que la patateria és oberta a Reus des de fa seixanta-tres anys. Sempre impecable. M’han convençut. Hi aniré després d’haver vist més meravelles del colmado Baró. I just llavors una clienta demana a la Nani tots els ingredients per fer torrons a casa. Comença pels daus de taronja confitada, i la Nani els hi va donant. El colmado et permet comprar a granel just el que necessites. Un altre client compra les neules Farré Gamell, de l’Espluga de Francolí, i el Josep em diu que hi treballen des de fa molts anys. I al costat de les neules veig els pastissets de Rasquera, una altra institució a les comarques de Tarragona. 

Tinc els quatre cantons del colmado ben apamats, però em falta preguntar per un refresc envasat en una ampolla de plàstic que he vist que uns joves compraven juntament amb una ampolla de vermut. “En compren per fer el masclet, que es prepara amb el vermut i la beguda de fruites coneguda amb el nom de Plim, i es beu especialment per festa major”, diu la Nani. No és festa major, falten mesos per a la tronada, però aquests dies de desembre se n’acosta una de grossa. Per acabar, una curiositat, perquè hi ha un patró que es repeteix en les compres: el dia fort és dissabte.