Des del cansament ardent de la pelvis

Una plaqueta no és només una cèl·lula sanguínia, és també una publicació de petit format associada, normalment, a contes o, sobretot, poemes. Tant per la mida com pel tipus de proposta, és complicat que les editorials en publiquin, però Edicions del Buc es torna a penjar una merescuda medalla apostant per una possibilitat textual que ha seduït generacions de tot el món. I és que la col·lecció de poesia més preciosa i prestigiosa del País Valencià i una de les més potents de tots els Països Catalans s’atreveix amb la difusió del premi Mariola per a Poetes Inèdits a través de la col·lecció Botgetes. El segon títol és Autobiografia d’un embrió, de l’escriptora nascuda a Palma Laura Taltavull, volum finalista que veu la llum per la qualitat de la proposta.

L’autora es va donar a conèixer com a integrant de la quintada més exitosa del Certamen de Poesia Jove Salvador Iborra –ja que la majoria dels que en formaren part han acabat mereixent guardons de prestigi i han publicat els seus primers llibres en molt poc temps–, i també ha aconseguit divulgar els seus textos com a integrant del 20è Solstici d’Estiu de la Fundació ACA. Però és gràcies a aquest bateig de foc anomenat Autobiografia d’un embrió que la seva veu poètica aconsegueix arribar a la nostra consciència amb una rotunditat i impacte que mereixen ser atesos. Laura Taltavull continua, desenvolupa i amplia aquesta línia tan important de la poesia catalana del segle XXI, tot i que ja hi ha inútils que assegurin absurdament que està en decadència: les poètiques del cos o la poesia mòrbida com a mi m’agrada anomenar-la. Ens trobam davant de vint poemes intensíssims, fisiològics i sensuals que sorprenen, corprenen i incomoden, adjectius i verbs que la poesia ha d’encarnar i perpetrar si vol continuar existint. Podem lligar aquest treball a l’executat per altres figures clau com Mireia Calafell, Anna Gual, Lucia Pietrelli, Raquel Santanera i Maria Sevilla, entre d'altres.

Sabedora, com Alejandra Pizarnik, que no té un cos sinó que és un cos i que es tracta de la ferida de la ferida, la poeta sap que la carn és la primera estructura que la constitueix, i que el seu cobejat cos s’ha de defensar amb ungles de vidre si vol continuar marcant amb ferro la pròpia identitat mentre el temps passa a través seu en una societat en què el pensament i la paraula han fracassat. Tanmateix, també coneix, únic triomf i únic orgull, “la llampada / de glòria / entre les cames”. Per cert, Laura Taltavull presentarà, sota l’auspici i l’apadrinament de la poeta i traductora i creadora sonora Laia Malo, aquesta meravella de plaqueta com és l’estimulant Autobiografia d’un embrió el proper dissabte, 11 de gener, a les 12 h, a Embat Llibres. S’hi haurà d’anar.