Una desastrosa i meravellosa biblioteca d'estiu
BarcelonaQuan era petita, volia dir-me Pam. Ho recordo cada any, quan torno a entrar a la casa on hem estiuejat amb la meva família des de fa gairebé quaranta anys. Només la lloguem durant els mesos d'estiu, la resta de l'any la tenen tancada, i cada vegada que la tornem a obrir visc la mateixa experiència. Pujo a l'habitació de dalt, on dormia amb la meva germana, i miro els llibres dels prestatges. Molts hi són pràcticament des que vam començar a anar-hi. La col·lecció dels Hollister ocupa un lloc destacat: devorava les històries d'aquests cinc germans americans, i tenia particular devoció per la Pam, d'aquí que volgués dir-me com ella (cosa que ara em fa riure, perquè la Pam era una nena molt esportista, i diguem-ne que jo no he destacat mai en aquest sentit.). Al seu costat, hi ha uns quants volums de la Puck, un personatge creat per la Lisbeth Werner que, als anys 80, l'editorial deixava clar que era destinat a nenes, perquè la part de dalt dels llibres era rosa. Això també em fa riure. Els prestatges, que van evolucionar amb algun Paul Auster i algun Stendhal, encara conserven exemplars de Yo, Donald (que rellegeixo cada vegada), volums de les Aventuras clásicas ilustradas, amb unes versions dubtoses d'Oliver Twist o Miguel Strogoff, les Cròniques de sempre de l'Albert Jané o uns quants llibres de la col·lecció d'Els cinc de l'Enid Blyton. Els de Vaixell de Vapor són a baix, a l'habitació dels meus germans: Pipet, el miquet de color rosa, de Carlo Collodi, segueix sent un dels que recordo més.
No acabo d'entendre què hi fa, als "nostres prestatges", La guerra del general Escobar, de José Luis Olaizola, premi Planeta 1983. Hauria de ser a baix, amb els llibres "dels meus pares". Queda clar que a ells els agrada el gènere negre, perquè no hi falten volums de Simenon, amb els lloms de colors de l'editorial Luis de Caralt. No hi pot faltar Conan Doyle, i veig que tenim alguna Patricia Highsmith, un Le Carré, i moltes Ruth Rendell i Mary Higgins Clark. Els llibres de llom groc de Juventud són cosa del meu pare: Annapurna, Aventuras y exploraciones submarinas, Nautilus 90 grados norte. Quan els veig, recordo la casa dels meus avis, la que vam haver de vendre. Moltes de les coses que hi eren ara són en aquesta. També els llibres, esclar, tot i que hi ha hagut relleu: la família ha crescut, i ara Sherlock Holmes ha de conviure amb L'osset Siset, el divertit Jim Panzè o el camaleó d'Un color propi de Leo Leonni, cosa que provoca una gran satisfacció a uns avis molt orgullosos.
El que no canvia és la nostra passió col·lectiva pel Selecciones del Reader's Digest: els meus avis n'eren subscriptors, i tenim una trentena d'aquestes revistes. Es van publicar entre els anys setanta i vuitanta, i els titulars sempre tenien molts punts d'exclamació (¡Río en llamas!, o ¡Cuidado con la sal!), i els articles eren absolutament tremendistes (Drama de la vida real: fallan los motores del jumbo). Els hem llegit quaranta vegades, i aquest estiu tornarem a fer-ho, perquè formen part de la nostra història com a família. La nostra biblioteca estiuenca és caòtica, inexplicable, no té cap sentit. Hi ha llibres que no se sap d'on han sortit. Alguns no són els millors del món, però són els nostres llibres. Quan els veig, viatjo en el temps, cada vegada. M'expliquen coses que van molt més enllà del que han escrit els seus autors. Mentre jo escric això, penso en l'espot que s'ha presentat aquesta setmana del Pla Nacional de la Lectura, que diu "La lectura és per a tothom, i ens acompanya al llarg de tota la vida". No ho puc trobar més encertat.
