Descobreixen un alfabet en les cançons de les balenes
Un estudi del MIT conclou que els sons que emeten els catxalots s'estructuren en un "alfabet fonètic"
Carl Zimmer (The New York Times)
12/05/2024
4 min
Des que fa 60 anys es van descobrir les cançons de les balenes, els científics han intentat desxifrar-ne les lletres. ¿Els animals produeixen missatges complexos semblants al llenguatge humà? ¿O comparteixen informació més senzilla, com ho fan les abelles? ¿O comuniquen una altra cosa que encara no entenem?
El 2020 un equip de biòlegs marins i informàtics es va unir per analitzar les cançons de clics dels catxalots, les balenes grises i en forma de bloc que neden a la majoria dels oceans del món. Aquesta setmana els científics han informat que aquestes balenes utilitzen un conjunt de sons molt més ric del que es coneixia anteriorment, que han anomenat "alfabet fonètic de catxalot".
Els humans també tenim un alfabet fonètic, que fem servir per produir una quantitat pràcticament infinita de paraules. "Les similituds fonamentals que trobem són realment fascinants", diu el biòleg marí de la Universitat Carleton a Ottawa i autor de l'estudi, Shane Gero. "Ha canviat totalment la manera en què hem de treballar d'ara endavant", assegura.
Des del 2005, Gero i els seus col·legues han seguit un grup de 400 catxalots al voltant de Dominica, un estat insular a l'est del Carib, escoltant les balenes amb micròfons submarins i etiquetant alguns dels animals amb sensors. Els catxalots no produeixen les estranyes melodies cantades per les balenes geperudes, que van causar sensació als anys 60. En lloc d'això, emeten clics que sonen com un encreuament entre el codi Morse i una porta que cruix. Els catxalots solen produir seqüències d'entre tres i 40 clics, que es coneixen com a codes. Normalment, canten aquestes codes mentre neden junts, i així augmenten la possibilitat de comunicar-se entre ells.
Al llarg dels anys, Gero i els seus col·legues han revisat milers d'hores d'enregistraments del soroll submarí i resulta que les codes de catxalot es divideixen en diferents tipus. Un tipus, per exemple, és l'anomenat "1+1+3": consta de dos clics separats per una pausa, seguits de tres clics que se succeeixen ràpidament.
Amb el suport de filantrops, Gero i els seus col·legues van iniciar el Projecte CETI (Cetacean Translation Initiative) per investigar si la intel·ligència artificial i altres avenços informàtics podrien descodificar cançons de balenes. Com a part del projecte, Pratyusha Sharma, estudiant de postgrau en informàtica a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), va donar una nova mirada a les dades de Dominica.
A la pantalla d'un ordinador, les codes apareixien com una sèrie de punts al llarg d'una línia horitzontal, cada punt representava un clic. A Sharma li va costar comparar les codes, sobretot quan dues o més balenes cantaven l'una sobre l'altra. Per solucionar-ho, va dibuixar els clics de cada coda com a punts en una línia vertical i després va col·locar les codes al llarg d'una línia horitzontal en funció de quan va començar cadascuna.
Amb el nou disseny, Sharma va veure alguna cosa nova. Quan un catxalot repetia una coda, de vegades allargava el temps entre els clics i després l'estirava gradualment. Sharma i els seus col·legues van anomenar aquest fenomen rubato, un terme musical per accelerar un tempo i després alentir-lo.
Gero es va sorprendre que Sharma pogués veure alguna cosa a les cançons de catxalot que ell i el seu equip s'havien perdut durant anys. "Era una manera que no havíem considerat", assegura. Les codes són tan ràpides que l'oïda humana pot perdre's un rubato. Però els investigadors van trobar el patró en milers de codes enregistrades: van descobrir que després que una balena utilitzés un rubato, les balenes veïnes ràpidament s'afegien a aquest canvi de tempo amb els seus propis sons.
Les noves visualitzacions de Sharma també van revelar que els catxalots podien afegir ocasionalment un clic addicional al final de la coda, un comportament que anomenen ornamentació. Els científics van trobar proves que els clics addicionals no eren només floritures inútils. Les balenes que dirigien els grups sovint utilitzaven ornamentació, a la qual els catxalots que les seguien responien amb codes pròpies.
L'anàlisi va mostrar que el catàleg convencional de codes de catxalot no podia captar tota la seva complexitat. Els catxalots poden produir una coda 1+1+3, per exemple, que dura quatre cinquenes parts de segon, o un segon o 1,25 segons. Altres codes només poden durar un terç de segon o mig segon.
En total, els investigadors van identificar 156 codes diferents, cadascuna amb diferents combinacions de tempo, ritme, rubato i ornamentació. Gero explica que aquesta variació és sorprenentment semblant a la manera com els humans combinen els moviments dels llavis i la llengua per produir un conjunt de sons fonètics.
Els investigadors van plantejar la possibilitat que els catxalots poguessin combinar característiques de les codes per transmetre missatges d'una manera similar. Altres experts diuen que l'alfabet de les balenes suposa un avenç emocionant, però consideren que les codes de catxalot podrien ser més semblants a la música que al llenguatge.
El ChatGPT de les balenes
Jacob Andreas, informàtic del MIT i autor de l'estudi, explica que aquest alfabet permetrà als investigadors aprofundir en les cançons de les balenes. "Ara hem aconseguit la maquinària per començar a abordar un objectiu molt més ambiciós i a llarg termini: esbrinar què significa realment tot això".
Els micròfons desplegats al Carib capturen els sons de l'oceà les 24 hores del dia i els científics estan programant ordinadors per aprendre a destriar les cançons dels catxalots del soroll de fons. Andreas i els seus col·legues també estan entrenant programes d'intel·ligència artificial similars a ChatGPT. Després d'escoltar les cançons dels catxalots, aquests models podrien aprendre a reconèixer no només el rubato i l'ornamentació, sinó altres característiques que els científics s'han perdut. L'esperança és que els ordinadors siguin capaços de compondre cançons noves de balenes, que després es puguin reproduir als catxalots.
El Japó amplia la caça de balenes per capturar espècies més grosses
El Japó ha afegit aquesta setmana els rorquals comuns, el segon animal més gros del planeta (després de la balena blava), a la seva llista de balenes que es permet caçar. El govern ha presentat una proposta –que vol aprovar a mitjans de juny– per ampliar la caça de balenes a espècies més grosses. Argumenta que s’ha constatat una recuperació suficient de les poblacions d’aquesta espècie.
Després de 30 anys sense caçar balenes per finalitats comercials (sí científiques), el Japó va abandonar l’any 2019 la Comissió Internacional de la Caça de Balenes, que regulava aquesta activitat. Des de llavors ha tornat a caçar tres espècies concretes de balenes, a les quals ara vol afegir la dels rorquals comuns o balena d’aleta. "Les balenes són recursos alimentaris importants i s'han d'utilitzar de manera sostenible, basant-se en l'evidència científica", ha dit el portaveu del govern nipó, Yoshimasa Hayashi, per justificar la nova ampliació de les captures permeses. "També és important el llegat de les cultures gastronòmiques tradicionals del Japó", ha afegit.