El pare del Yasilac, el licor que es bevia a totes les cases de Catalunya

En un número de l’any 1925 de la revista La nova Catalunya, editada a l’Havana per membres de l’independentisme català a l’exili, hi trobem un anunci molt inquietant: “CATALANS! Advertiu que en Joan Mollfulleda, alcalde d’Arenys de Mar, nomenat pel directori i traïdor de Catalunya, és fabricant del licor Yasilac. Per la dignitat de la raça, compliu el vostre deure”.

Sembla ben bé una amenaça, però no tenim clar qui és aquest tal Mollfulleda i no ens sona gens aquest licor de nom tan estrambòtic. Però anem a pams. El 1925, Espanya vivia sota la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i el Directori era el govern a l’ombra –format únicament per militars– que va assessorar el general des del moment del cop d'estat fins al desembre del 1925. D'altra banda, si fem servir un mètode bàsic, gairebé infantil, per desencriptar missatges ocults, com és capgirar les paraules, descobrim que el misteriós licor Yasilac passa a ser Calisay, una marca que ara ja deu sonar a molts lectors. Que a l’anunci amenaçador fessin servir aquesta transposició tenia un motiu: el Calisay elaborat a Catalunya era venut a l’estranger com a Yasilac, perquè els fabricants catalans es van trobar amb la sorpresa que la marca Calisay havia estat registrada prèviament a Alemanya per uns altres productors. Si continuem la recerca, descobrim que Joan Mollfulleda, alcalde d’Arenys de Mar en aquella dècada dels 20, era fill d’un personatge molt important de la localitat, l’empresari de licors Magí Mollfulleda Jas, que és qui veritablement ens interessa.

La història del nostre protagonista comença –com la de molts empresaris catalans de l’època– al continent americà, on va fer una fortuna amb el comerç de productes típics colonials: cafè, sucre i tabac, bàsicament. Quan va deixar definitivament Puerto Rico per tornar a Catalunya no es va instal·lar a l'Arbúcies natal, sinó que va triar Arenys de Mar. Amb els diners a la butxaca, va decidir fer una sèrie d’inversions, com una fàbrica de lleixiu (que esdevindria la popular Lejía Conejo, ja amb uns altres accionistes), la venda de màquines de cosir de la marca Singer, de la qual tenia la representació, i la compra dels drets d'un licor que s’elaborava al Maresme de manera molt artesanal i sense gaires pretensions: el Calisay. Fins aleshores, es produïa a través d’una firma que els socis Pau Rimbau i Manuel Martí havien establert el 1896 a Malgrat de Mar.

El nou amo va instal·lar la fàbrica d’aquest licor en un antic molí de farina d’Arenys de Mar, conegut com a Molí de Dalt, i que acabaria essent la seu de Destil·leries Mollfulleda. En molts reportatges actuals sobre el Calisay s’explica que la fórmula originària provenia de monjos de Bohèmia, però sembla que això va ser una invenció del mateix Mollfulleda, que volia envoltar el seu producte estrella d'una certa llegenda per fer-lo més atractiu.

De segur que la marca està inspirada en la quina calissaia, un tònic que es preparava amb l’escorça de la cincona, l’arbre del qual s’extreu la quinina. Un àmbit que Mollfulleda va cuidar bé va ser el publicitari, perquè des que es va fer càrrec del negoci, les aparicions a la premsa del seu producte estrella eren constants, sempre mitjançant insercions publicitàries breus, però omnipresents. Ja el 1900, aquest licor que es venia com a reconstituent i digestiu va rebre la medalla d’or de l’Exposició de París, juntament amb un altre fill de Destil·leries Mollfulleda, l’anís La Criolla. No seria ni molt menys el darrer premi, perquè els èxits successius van permetre al seu propietari de vendre’l com el Rei dels Licors.

Després de la mort prematura de Mollfulleda, amb només 58 anys, les generacions següents de la família van continuar fent créixer el negoci, fins que a la dècada dels 80 el van vendre al hòlding Rumasa. Avui és en mans de Destilerías Garvey, mentre que la fàbrica original forma part del patrimoni històric de la vila d’Arenys de Mar.