El despit és de 'pijos'

L’altra dia al LateXou amb Marc Giró, que resulta que soc jo i que emeten heroicament a la desconnexió de RTVE Catalunya el diumenge, després de la pel·lícula de la nit, per La 1 i en català, parlàvem amb les senyores Lucía Lijtmaer i Isabel Calderón -estrelles internacionals del podcast gràcies al seu Deforme semanal, ideal total- sobre els exnòvios (fer-ho sobre els examants seria interminable: com que som tan mones i hem estat tan vicioses, seria impossible resumir-ho...). Tot plegat, arran de la facilitat de la Calderón de continuar mantenint amb totes les seves exparelles (quatre, pel cap baix) una boníssima relació en la qual també participa el seu mascle actual, fins al punt que se'n van tots junts de vacances una mica en pla "Isabel y los siete enanitos".

Ella assegura que tot és gràcies a ells. Diu que ha tingut molta sort i que s’ha aparellat amb homes extraordinaris i boníssimes persones (que no sigui que els tingui mitificats: en fi...). Sense dubtar dels mèrits d’aquests paios, penso que ella també hi deu haver tingut molt a veure perquè segur que ha tingut el talent per passar d’una relació romàntica i d’enamorament a una altra d'amistat confortable. Segur que la senyora Calderón Peces-Barba ha sabut crear nous espais de felicitat, cura i alegria per tal d’acollir tota la seva colla d’exs, passant de la passió a la complicitat. A més, tot són avantatges perquè, en el dia a dia, li resulten molt útils. Per exemple, ¿que s’ha de mudar de casa? Doncs cap allà hi van els seus exs a carretejar mobles. ¿Que s’ha de fer la declaració d’Hisenda? Doncs sempre n’hi ha un que és hàbil en aquests afers ¿Que necessita cangur per al gos? Endavant! ¿Que cal penjar un quadre, canviar una instal·lació elèctrica, fer llenya, apedaçar...? Sempre té un mascle, un dels seus excavallers, a disposició.

La Lijtmaer i jo diria que hem estat, en aquest sentit, menys talentoses i simpàtiques i, això segur, hem tingut molta menys vista perquè les mudances, la declaració d’Hisenda i la llenya, tot!, ens ho hem hagut d’acabar fent nosaltres o bé contractar els serveis d’una professional del sector terciari. També és més que provable que, ara que hi penso, els nostres exs siguin, quasi amb tota seguretat, menys reciclables que els de la senyora Calderón, és a dir, uns cretins de primera divisió.

¿En quin tipus d’exs es convertiran la Shakira i en Piqué? De moment, la cosa no pinta gaire bé. Una de les meves germanes pensa que si l’estrella del pop, al 2010, que és quan es van conèixer amb el barcelonista, hagués estat atenta als senyals, les red flags com en diem ara, la relació no hauria anat més enllà del waka-waka i ara no estaríem, tot el planeta Terra, com estem: descabellats. Penso que la Shakira i el jove futbolista van poder anar més enllà i convertir la passió en el sidral que acostuma a ser una família perquè, tant ell (waka) com sobretot ella (waka), són rics.

Els rics es poden equivocar i passar de fer el waka-waka a jugar a la Família corazón perfectament instagramejable tantes vegades com vulguin perquè, si anessin mal dades (i quasi sempre hi van, de mal dades), poden pagar-se advocats, que són caríssims, poden pagar-se un estudi a Los Angeles i pagar a un panoli que els faci una base reguetonera per gravar una cançó de despit, poden pagar-se mudances, tantes com vulguin, i pagar bitllets d’avió en first class a totes les amigues i amics que tinguin repartits pel món perquè vagin a consolar-los a la seves mansions amb piscina climatitzada, pista de pàdel, cinerama i pèrgola..... Els pijos, excepte pagar a Hisenda, que és una cosa que els costa terriblement i per a la qual mai acaben de trobar el moment, tenen recursos per passar d’una relació a una altra sense preocupar-se per les despeses. Quan formes part de la classe operària has de ser fluid per collons: practicar un waka-waka rapidet i seguir amb la teva vida sense embolicar-te més del compte perquè és més que possible que no pugis permetre’t una relació de parella en condicions, no et dic ja desmuntar-la si la cosa anés pel pedregar, motiu pel qual prefereixes continuar vivint en aquesta mena de pis d’estudiants on vius, tot i que ja t'acostes als quaranta.  

El despit, actualment, només se’l poden permetre els pijos.