Deu anys sense Curtis Garland
BarcelonaCurtis Garland frega els 50 anys quan escriu Drácula 75 (Bolsilibros Bruguera, Selección Terror, 1974). Es troba en el millor moment de la seva carrera. Té la lucidesa de l'escriptura, una consciència simultània del que pensa, del que diu, del que sent i de tot el que l'envolta. Es veu a cada paràgraf d'aquest llibret de no més de 96 pàgines, comptant les portadelles.
Potser aquesta novel·la de quiosc és la que fa el número 1.000 o 1.500 de tota la seva producció, que superarà els 2.000 títols. Mai no ha portat, però, un control de la seva obra. Tant li fa, tampoc cobra drets d'autor. Va a tant el llibre, i punt. Així es guanya força bé la vida. Viu en un pis antic del carrer Fontrodona, al Paral·lel, amb la dona, la Teresa, i la filla, la Mercedes. Fa anys, la Tere i ell eren actors a la companyia d'Alejandro Ulloa, però Curtis Garland preferia escriure. L'actor George Sanders, al qual va tractar, l'animarà a seguir la vocació literària. Quan va començar, als anys 50, el soroll de la seva màquina d'escriure sortia del camerino i arribava a l'escenari durant les funcions teatrals. Li van cridar l'atenció.
La literatura de quiosc s'enfonsa
A Drácula 75 Curtis Garland ja és un dels autors de novel·la popular més llegits juntament amb Marcial Lafuente Estefanía, Corín Tellado, Silver Kane, Lou Carrigan, Keith Luger, Ralph Barby, Frank Caudett... (potser n'hi havia més de dos-cents). També és conscient que s'ha acabat el bròquil. Que la literatura de quiosc s'està enfonsant. Que la gent ja vol una altra cosa. I que aquesta manera de guanyar-se les garrofes té els dies comptats. Això l'agafa quan més escriptor és. Ho està demostrant a Drácula 75, una desconstrucció de Bram Stoker impregnada de l'època en què viu. Una barreja d'escepticisme i vitalitat. De consumisme i de radicalisme. A les pel·lícules de la Hammer, que Garland esmenta en aquest llibre, es veu com els antics monstres moren amb dignitat. La seva dignitat era el que els feia humans; potser, més del que ja es podia permetre la gent.
El 5 de febrer vinent es complirà el desè aniversari de la mort de l'escriptor Juan Gallardo Muñoz, conegut com a Curtis Garland. Ara és un autor de culte entre els aficionats al pulp i als subgèneres, i cada cop és més reeditat. L'any 74, però, Curtis Garland és un escriptor menyspreat que, en cent folis mecanografiats, reflecteix com ningú l'esperit del seu temps. El que fa està més viu que tot allò on la crítica troba literatura. Llegint Drácula 75 un comprèn que està davant d'una obra mestra del gènere. Curtis Garland ho sap. De sobte, en un paràgraf, un personatge es refereix a com escriuen “los escritores baratos en sus obras”. I, tot seguit, la narració continua trepidant, com si res. No importa.
