Les deu marques que volen vestir tots els joves (i no tan joves)
La roba urbana és un fenomen imparable que beu de la cultura popular, el hip-hop i l'estètica 'skater'
BarcelonaNi la sofisticació de les marques d'alta costura ni la massificació de les cadenes de roba de baix cost, el fenomen de la roba urbana es basa en la roba còmoda, esportiva i més o menys elegant. Així entenen la moda aquestes marques que, des de l'exclusivitat i una certa mirada al luxe, inunden els carrers de peces originals que tenen entre els seus seguidors molts membres de la generació Z, nascuts entre finals dels 90 i principi dels 2000. Amb el hip-hop i l'skateboard com a font d'inspiració,la seva roba és així: xandalls, dessuadores i samarretes amb logos reconeixibles. Aquí teniu deu de les marques clau per entendre la moda dels joves urbans de mig món.
Fred Perry
La immortal corona de llaurer
No és la marca de moda més popular entre la joventut, però és de justícia reconèixer el mèrit dels precursors. Originalment era una marca de roba esportiva per jugar a tenis –perquè el fundador i qui va donar nom a la casa va arribar a ser número 1 del món durant cinc anys seguits–. El 1952, Fred Perry va llançar la seva pròpia marca, seguint el que havia fet el seu rival René Lacoste uns anys abans. Però el que no s'imaginava Perry és que el seu nom acabaria lligat íntimament a la subcultura urbana. La marca va vestir algunes de les primeres tribus urbanes, especialment mods i skinheads, i encara avui compta amb seguidors per tot el món. La seva visió elegant i esportiva a la vegada (la roba casual quasi és un invent seu: mireu les seves jaquetes de xandall) i l'èxit del popular polo Fred Perry, amb la corona de llaurer d'insígnia, l'han fet una peça imprescindible en qualsevol armari.
Stone Island
Anar al camp de futbol amb les millors gales
Diu la tradició que a missa de diumenge sempre s'hi ha d'anar lluint les millors gales. Per aquesta regla de tres, si el futbol és una religió, al camp també hi cal anar ben vestit. És la màxima dels acòlits de la graderies i el motiu principal que ha convertit algunes marques en peces de culte al carrer. El dominador d'aquest nínxol és Stone Island, una marca italiana que des de mitjans dels anys 90 domina amb mà de ferro el món dels aficionats al futbol. I així ha anat ampliant fronteres fins a ser objecte de culte entre les celebritats. És roba eminentment esportiva: Pep Guardiola porta les seves dessuadores, els cantants Damon Albarn i Noel Gallagher en són seguidors fidels i el futbolista de moda, Erling Haaland, llueix els seus jerseis de caputxa. Però els preus no són per a tots els públics: una jaqueta de xandall amb el seu característic logo amb els punts cardinals no baixa dels 300 euros.
Supreme
Amb ells va començar tot
Si el nombre de falsificacions que corren pel món marquen l'èxit d'una marca, Supreme és la reina. I també és una de les creadores de l'street culture. La clau de l'èxit? L'exclusivitat i haver creat una aura molt cool des del principi. El 1994 James Jebbia va obrir la primera botiga Supreme a Manhattan fent roba per a skaters i vinculant-se estretament amb l'escena patinadora de la ciutat. També la vestien artistes i it girls del moment, com l'actriu Chloe Sevigny, musa de la Nova York underground de finals de segle i protagonista de Kids, una pel·lícula que Supreme va tenir penjada gratuïtament a la seva web. La bandera de la marca és la senzillesa del logo: un rectangle vermell amb lletres blanques. Les seves peces són exclusives i cares: se'n fan poques unitats –en comparació amb l'enorme demanda– i a preus alts. Un altre dels trets característics són les col·laboracions amb altres marques i artistes: en tenen amb The North Face, Jean-Michel Basquiat, la revista Thrasher i Louis Vuitton.
Stüssy
Sobrietat i elegància dels pioners
Hi ha qui diu que la concepció moderna de l'streetwear que avui lidera els carrers és cosa de Stüssy, una de les icones urbanes més importants dels últims trenta anys. Creada a finals dels 60 per un adolescent californià, Shawn Stüssy, que decorava les seves taules de surf amb una mena de grafiti amb el seu cognom, molt característic per tenir una dièresi. D'aquí va passar a fer-ne samarretes i després a obrir la primera botiga, el 1984, ja constituït com a marca. Aquesta longevitat la fa pionera entre l'onada mil·lennial de la cultura de carrer. El seu fort és la sobrietat i una paleta de colors que normalment s'allunya dels tons llampants i dels estampats excessius, i que s'ha convertit en una de les marques preferides dels patinadors i els discjòqueis.
Huf
La imatge de la llegenda Keith Hufnagel
És la història d'una marca canònica de skateboard que ha acabat creixent. El seu fundador, Keith Hufnagel –mort prematurament fa pocs mesos– era una llegenda d'aquest esport que va néixer a Nova York i es va traslladar a Califòrnia, on ara es concentra la major part de la indústria skater. Quan encara era un dels millors patinadors del món, Hufnagel va obrir una botiga especialitzada a Tenderloin, un popular barri de San Francisco, amb l'esperit d'allunyar-se d'una de les tendències hegemòniques les últimes dècades: la dominació del mercat skater per part de grans multinacionals. I és que l'entrada de Nike, Adidas, Reebok i New Balance al sector ha fet que les marques creades per i per a patinadors hagin hagut de buscar espais propis. En aquest context, la roba elegant i bàsicament masculina de Huf –el diminutiu que va posar Hufnagel a la seva marca– ha sabut expandir-se com a icona urbana, ja sigui amb pantalons sobris, jerseis de llana sense artificis i vambes que combinen bé amb tot.
Aries
La signatura preferida de Dua Lipa
Encara que el 2020 no ha sigut el millor any per passejar pel carrer, la cultura urbana no s'ha quedat quieta. Aries és el millor exemple del creixement que han viscut algunes marques l'any passat, sobretot després que Dua Lipa en vestís la roba a les xarxes socials. Nascuda fa només tres anys, encarna com cap altra la nova generació de l'streetwear: una marca inspirada en el revival dels 80 i que atrapa certa sensibilitat ètica, encara que només sigui d'esperit. Creada per Sofia Prantera a Londres i pensada conjuntament amb Fergus Purcell, un dels responsables de la imatge de la marca Palace, el seu catàleg té com a pals de paller les samarretes, les dessuadores i els pantalons de xandall, una de les peces preferides del jovent urbà, que ha sabut donar un altre sentit a una peça fins ara molt estigmatitzada.
Palace
Londres, capital de la roba urbana
Tornem a l'skateboard i a mirar de reüll Supreme, la mare dels ous de l'streetwear. En aquest cas perquè parlem del que podria ser el seu fill bastard anglès, Palace. Molt probablement, sense la històrica marca de Nova York, aquesta firma londinenca no existiria o, com a mínim, no seria igual . Segueixen exactament el mateix patró: monopatins i roba amb un logo molt característic i visible que s'acaba convertint en una de les marques de culte entre els joves del carrer. El seu ascens ha sigut fulgurant: la va fundar el 2009 el patinador Lev Tanju i pocs anys després ja va ser escollida la millor marca de skateboard europea de l'any. Actualment té quatre botigues al centre de Londres, a més de Tòquio, Los Angeles i Nova York. Les grans multinacionals van boges per fer-hi col·laboracions (Umbro, Reebok i Adidas ho han aconseguit) i s'encamina a poder competir per ser la millor marca urbana del món.
Heron Preston
Moda responsable per a la nova generació
Una dessuadora de caputxa per 350 euros? És el preu que has de pagar per tenir un jersei de Heron Preston, una de les peces més buscades als carrers de les grans ciutats. Marca joveníssima, fundada el 2016, el seu creador (el mateix Preston, membre de l'influent col·lectiu Been Trill) venia de ser assessor i dissenyador del marxandatge de Kanye West. La idea de deixar de treballar per al raper va ser un encert: quatre anys després ja és una de les grans marques del planeta. El 2018 va esclatar i no ha parat de créixer. Sempre amb tres potes inamovibles: esportiu, de carrer i sostenible. Preston ha entès millor que ningú que la nova moda ha de tenir el segell responsable si vol connectar amb la nova generació.
Off-White
El responsable de les sabatilles més buscades
Professor de Heron Preston i Samuel Ross (fundador d'A-Cold Wall), Virgil Abloh és el dissenyador clau per entendre l'últim lustre de la roba urbana. Nascut l'any 1980 a Chicago i influït per l'escena hip-hop i rap, també es va vincular de molt jove amb Kanye West, amb qui treballaria a Fendi i començaria a entrar als circuits de moda de París. D'aquí va passar a fundar primer Pyrex Vision i després l'exitosa Off-White, el 2013. Aquí va començar a fomentar la seva condició de guru de la roba urbana, amb dessuadores, samarretes i texans estampats, que en un tres i no res van ser reivindicats pels famosos nord-americans. Fins i tot quan Hailey Baldwin es va casar amb Justin Bieber duia un vestit dissenyat per Abloh –també és director creatiu de la línia masculina de Louis Vuitton–, que s'ha convertit en una de les estrelles de Nike, perquè el va fitxar per ocupar-se de les seves reedicions. Resultat? Els seus redissenys per a icones tan importants com les Air Jordan i les Air Force 1 són les sabatilles més buscades del mercat.
Carhartt WIP
Un clàssic que sempre està de moda
No hi ha marca amb millor capacitat de mutar que Carhartt, que ha arribat al 2021 com una de les grans icones del carrer gràcies a la seva constant adaptació als nous temps. I precisament parlar de temps amb aquesta marca no és balder: encara que sembli impossible, es va crear el 1889 –té més de cent trenta anys!– a Detroit, especialitzada en roba per a treballadors, sempre amb la intenció que fos com més duradora millor per als operaris de les fàbriques. D'aquí va evolucionar fins a l'estètica skateboard i a la sobrietat adaptada a les noves generacions urbanes, creant línies amb èxit tant per a homes com per a dones. Avui Carhartt WIP serveix per a absolutament de tot: anar a treballar, sortir de festa i, fins i tot, anar una mica elegant. A més, els preus, sense ser una marca low cost, són més baixos que les de noves firmes segurament més encarades a joves. Sense ser la més cool, és la més transversal: la porten des de Rihanna, Kendrick Lamar i Kaia Gerber fins a Barack Obama i Sarah Palin.