Les deu millors creacions de Marcello Gandini, un dels genis del disseny italià

El dia 13 de març d'aquest any va morir al municipi de Rivoli el dissenyador de cotxes Marcello Gandini, pare d'algunes de les creacions més mítiques de la marca Lamborghini. Nascut a Torí el dia 26 d'agost de 1938, Gandini va iniciar la seva trajectòria a l'empresa Bertone, en la qual va dissenyar un dels esportius més emblemàtics de la marca italiana: el Lamborghini Miura. Però aquest no va ser l'únic vehicle memorable que va sortir del seu llapis, ja que en aquest mateix departament de disseny (on va entrar substituint Giorgetto Guigiaro, un altre nom il·lustre de l'automòbil) va dibuixar els que més endavant serien els Lamborghini Countach, el Lancia Stratos o el Ferrari 308 GT4.

El que potser no sap tanta gent és que a la mateixa empresa Bertone Marcello Gandini no només va dissenyar vehicles esportius, sinó que va ser el responsable de les línies mestres de models "normals" com el BMW Sèrie 5 (E12). Més endavant, l'any 1980, Gandini va abandonar Bertone i va continuar la seva carrera professional com a dissenyador independent, i va donar a llum models de Renault, Citroën o Nissan. És per aquest motiu que avui repassarem deu de les seves creacions més mítiques, vehicles que han marcat un abans i un després en el món del disseny i que més d'un ha tingut a les parets de les seves habitacions en forma de pòster.

Alfa Romeo Montreal

No estem davant del que hagi estat considerat popularment l'Alfa Romeo més maco de la història, però ben segur té atributs de sobres per ocupar una de les tres primeres posicions. I és que l'Alfa Romeo Montreal (denominat així perquè va ser presentat com a prototip a l'Expo 67 que va tenir lloc a Montreal, Canadà) era un cupè que feia servir un motor V8 de 200 CV i que lluïa un disseny ple de solucions innovadores, com uns fars davanters parcialment ocults sota una reixeta retràctil, una presa d'aire de tipus NACA al capó, unes finestres en posició gairebé diagonal o unes brànquies laterals molt marcades i característiques.

Ferrari Dino 308 GT4

Saló de l'Automòbil de París de l'any 1973. Després de vint anys de col·laboració exclusiva amb Pininfarina, Ferrari presenta al món el nou Dino 308 GT4, un model amb motor V8 dissenyat per Marcello Gandini. No només resulta destacable d'aquest vehicle que no sortís del llapis del mític dissenyador associat a Ferrari, sinó que amb una carrosseria de tan sols 4,3 metres de longitud fos capaç d'oferir una capacitat interior per a quatre ocupants gràcies a la seva disposició 2+2 amb motor central de 255 CV. Sens dubte, un cotxe poc conegut que amaga molta més història de la que podria semblar.

Renault Supercinco

Després d'haver aconseguit un èxit gairebé sense precedents amb el Renault 5, substituir al mític utilitari francès no era pas una feina fàcil. Renault va treballar amb molts conceptes i prototips fins que va atrevir-se a llançar al mercat el model dissenyat per Marcello Gandini, el Supercinco. La idea estava clara: per mantenir l'èxit de vendes de l'anterior model calia polir la idea inicial i modernitzar-la, però no pas canviar-la. Així, tant el Supercinco com el posterior mític 5 Turbo van ser capaços de resistir la popularitat de rivals com el Peugeot 205 o el Citroën AX.

BMW Sèrie 5 (E12)

El primer BMW Sèrie 5 de la història, que sota la denominació interna E12 va ser concebut per substituir els sedans de la Neue Klasse, va sorgir de les línies mestres del prototip Garmisch, dissenyat per Paul Bracq i Marcello Gandini (que aleshores treballava a Bertone per a BMW). Aquell concepte es va convertir l'any 1972 en el definitiu model de producció: una berlina de tres volums elegant i tecnològica que va disposar d'una versió esportiva denominada M535i i que va representar l'origen de la història de BMW Motorsport.

Citroën BX

De la mateixa manera que Renault va escollir el disseny de Gandini per substituir el Renault 5, Citroën va fer el mateix per llançar al mercat el relleu del GS. Però aquí la fórmula va ser ben diferent, ja que l'estètica del BX no té res a veure amb el seu predecessor. Al model que sí que s'hi assembla molt és al Volvo Tundra, un prototip dissenyat anteriorment pel geni italià que va ser rebutjat per la marca sueca per ser massa innovador. Citroën, en canvi, sí que va acceptar la proposta de Gandini i va atrevir-se a vendre una berlina trencadora que lluïa unes rodes posteriors parcialment carenades i una carrosseria plena de línies rectes. El resultat? Més de 2,3 milions d'unitats venudes.

Nissan AP-X

Potser un dels models menys coneguts de Marcello Gandini, que va treballar per a molts fabricants italians (Maserati, Lancia, Lamborghini, Ferrari, Alfa Romeo...) però per a pocs d'altres països, i encara menys japonesos. Als anys 90, en plena època d'èxits dels Nissan SX, Silvia i ZX, la marca nipona va presentar un prototip denominat AP-X que mantenia trets de disseny de la marca en aquell moment (com les òptiques davanteres dividides en tres seccions molt fines), però també d'altres propis de Gandini com les rodes posteriors parcialment carenades. La seva carrosseria d'estil cupè tenia una longitud de 4,44 metres i sota el capó amagava un propulsor V6 de 250 CV, però malauradament mai va arribar a produir-se en sèrie.

Bugatti EB 110

Bugatti sempre ha estat una marca associada a èxits esportius, però la majoria d'ells abans de la Segona Guerra Mundial. I és que després de la destrucció de la fàbrica original de la marca (situada a Molsheim, França) i de la mort d'Ettore Bugatti l'any 1947, no va ser fins a l'any 1987 quan l'empresari italià Romano Artioli va comprar els drets de la marca i va traslladar la seva seu fins a Mòdena. Allà va perseguir l'objectiu de desenvolupar el millor superesportiu de la història, motiu pel qual va contractar els serveis de Marcello Gandini (que aleshores ja no treballava per a Bertone) i de nombrosos enginyers provinents del món de l'automoció. El resultat va ser un vehicle impressionant, que muntava un monocasc de fibra de carboni molt abans que ho fessin altres esportius i un motor V12 de 3.5 litres amb quatre turbos que desenvolupava una potència de 561 CV.

Lancia Stratos

Marcello Gandini va treballar en un dels models més recordats i exitosos de Lancia, el mític Stratos. Presentat originalment l'any 1970 com a prototip (anomenat Stratos Zero Concept) ja deixava clar el seu disseny en forma de cunya, amb una carrosseria molt afilada i baixa. Tres anys després arribava al mercat la versió de producció, menys futurista que el prototip, però igualment arriscada i que muntava un motor V6 de 2.4 litres i 12 vàlvules heretat del Ferrari Dino. La idea de Lancia era poder homologar-lo per als ral·lis, motiu pel qual havia de produir un mínim de 400 unitats. Finalment, la marca italiana en va fabricar 492, fet que n'augmenta l'exclusivitat.

Lamborghini Countach

Els dos últims models d'aquesta llista pertanyen a la marca amb la qual Marcello Gandini va desenvolupar més models: Lamborghini. De les seves mans van sortir cotxes com els Jarama, Espada, Urraco, Marzal o el prototip del Diablo, però tal vegada els dos més mítics siguin el Countach i el Miura. Aquest primer emprava el mateix disseny en forma de cunya que acabem de veure a l'Stratos, i feia servir les mítiques portes amb obertura vertical (popularment, de tisora) i un motor posterior V12 de cinc litres. No només va aconseguir que els seus rivals es veiessin antiquats de manera immediata, sinó que s'ha convertit en tota una icona del món de l'automòbil. Potser per aquest motiu —i perquè la seva producció total va ser inferior a les 2.000 unitats— als aficionats al motor ens va fer tant mal que a la pel·lícula El Llop de Wall Street en destrossessin una unitat real.

Lamborghini Miura

Finalitzem aquest repàs de les millors creacions de Marcello Gandini amb el que per a molts és considerat com el veritable pare dels superesportius: el Lamborghini Miura. I és que aquest espectacular vehicle amb motor central posterior V12 —que va sortir del llapis de Gandini quan tan sols tenia 25 anys— presentava un disseny refinat, molt ben modelat i que amagava una silueta lateral que ja presentava solucions que veuríem posteriorment en altres models d'aquest dissenyador, com la finestra lateral en diagonal amb una reixeta just per darrere. La seva producció de poc més de 750 unitats i la seva importància en l'àmbit històric l'han convertit en un dels cotxes més exclusius i valorats del món.

Bonus track: Renault Magnum

En aquest repàs d'alguns dels models més mítics que ha dissenyat Marcello Gandini no hem pogut parlar dels Autobianchi A112, Cizeta-Moroder V16T, Fiat 132 o X1/9, Iso Grifo 90 i 96, Maserati Khamsin, Ghibli II i Quattroporte II o Alfa Romeo 33 Carabo, entre molts altres. I no perquè no fossin importants, sinó perquè la llista estava limitada a deu models. Però n'hi havia un que havíem de mencionar, ni que fos al final de l'article: el Renault Magnum. No, no es tracta d'un cotxe, sinó d'un camió que segur tots haurem vist per la carretera, ja que es va vendre des de l'any 1990 fins al 2013. El seu disseny completament quadriculat va suposar tota una revolució al segment, ja que amb ell Renault volia garantir la comoditat del conductor gràcies a una cabina d'1,87 metres d'altura, que posteriorment arribaria als 2 metres. Malgrat els redissenys que va rebre als anys 1997 i 2005, el Magnum va mantenir les seves línies mestres gairebé invariables i no va passar de moda malgrat els seus 23 anys d'història. Tal vegada el millor exemple de l'obra de Marcello Gandini, creador de màquines atemporals i, gairebé la seva totalitat, eternes.