El dia que Josep Pla va conèixer Adolf Hitler

Barcelona"La característica de Hitler és l'impermeable. És un impermeable vulgar, amb cinturó i solapes grans, però sembla el patró del qual han sortit els impermeables vulgars, amb solapes grans i cinturó", publica Josep Pla el 28 de novembre del 1923 a La Publicitat, setmanes després del cop d'estat fallit del líder nacionalsocialista en una cerveseria de Munic. La capacitat d'observació de l'autor d'El quadern gris no s'atura aquí. "A la màniga de l'impermeable –afegeix a l'article–, Hitler hi porta una gran creu teutònica. Aquesta creu, avui a Alemanya, és el signe antijueu".

Ha calgut que passessin cent anys d'aquesta trobada a tres bandes entre Pla, Hitler i Eugeni Xammar –llavors corresponsal de La veu de Catalunya– per poder-la llegir acompanyada d'una extensa antologia dels articles que el periodista i escriptor va escriure per a La Publicitat entre l'1 d'agost del 1923 i el 30 de març del 1924. La inflació alemanya (Destino) completa la mirada planiana sobre escenaris europeus tan diversos com França, la Rússia soviètica i Itàlia, reunides en volums com Notes sobre París i França, Viatge a Rússia el 1925 i Cartes meridionals. "No se sap per què Pla no es proposa publicar mai aquests articles en un volum solt –diu Xavier Pla, editor del volum i director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona–. El que es pot llegir a La inflació alemanya és un exemple esplèndid del millor periodisme literari de l'autor, que llavors té 26 anys: és sintètic, interpretatiu, a estones líric o irònic, sempre amb un fons que podríem qualificar d'humanístic".

"Pla havia dit en nombroses ocasions que opinar és més fàcil que descriure, però ell mateix traeix sovint aquesta afirmació perquè als articles, encara que faci servir detalls significatius, acostumen a estar al servei de la idea que es fa d'Alemanya", comenta l'historiador Josep Maria Fradera, que signa un extens i enlluernador pròleg al volum.

Inflació, nacionalisme i cervesa

Pla publica el seu primer article des de terres alemanyes el 10 d'agost del 1923. A Més prussificats que mai ja comenta el que serà una constant de la seva estada al país, la inflació: "El dissabte, abans de passar comptes amb el propietari del meu hotel, per tenir dos-cents mil marcs, n'hi haurà prou amb una pesseta. De manera que jo hauré dormit tota la setmana a meitat de preu". Associada a l'ofec de la població derivat de les estretors econòmiques hi ha la irrupció d'un nou nacionalisme populista. "Aquest món és ple de contrasentits: Mussolini té la Itàlia plena de feixistes i va cercant els homes amb una llanterna. A Alemanya, els homes cerquen un Mussolini", escriu al segon dels textos, A la recerca d'un home fort.

El trobaran en Adolf Hitler, que fa un primer intent –poc abans de fer 34 anys– d'acabar amb la República de Weimar amb el putsch de la cerveseria Bürgerbräukeller de Munic. Pla i Xammar hi eren, o això assegura l'autor en un dels articles. Va ser en aquella cerveseria on Hitler va proclamar: "Alemanya tindrà un govern nacional o es passarà per sobre dels nostres cadàvers". Així la va descriure Pla: "Les parets són plenes d'animals retallats, d'antiguitats falsificades, segons el gust germànic [...]. Hi ha bisbes barbuts amb un bàcul, guerrers que tiren la fletxa i verges del coll tort, que segueixen amb una mirada mística i perduda la cursa dels isards de les parets". Abans que Hitler i Ludendorff escalfessin l'ambient, la sala era "plena del bo i millor de Munic", amb "senyors vestits i senyoretes tímidament escotades".

Una entrevista inventada?

Dos dies després del cop d'estat fracassat, Hitler era detingut. Va ser condemnat a cinc anys de presó, tot i que se'l va alliberar quan només havia complert nou mesos de condemna. "Durant la seva reclusió, Hitler va dictar el Mein Kampf al seu col·lega Rudolf Hess", recorda Josep Maria Fradera. Uns dies abans del putsch, Pla i Xammar van visitar la redacció de L'Observador Popular, el diari del partit nacionalsocialista, i van aconseguir entrevistar Hitler.

Tots dos en van publicar articles. El de Xammar va aparèixer a La veu de Catalunya el 24 de novembre del 1923 i el periodista el definia com "el ximple més substanciós que des que som al món hem tingut l’oportunitat de conèixer". Pla, que va publicar el seu text quatre dies més tard, el 28 de novembre, només en descrivia l'impermeable i la vida "irregular" de revolucionari que portava abans de donar pas a un llarg monòleg del futur dictador i genocida, on parlava d'expulsar els jueus, carregava contra "l'empobriment moral i físic" del país i de la necessitat de tenir una Alemanya "governada per alemanys i per mètodes germànics". "És lícit preguntar-se si la famosa entrevista es va produir o no –diu Fradera–. M'estranyaria que haguessin pogut fer una entrevista pregunta-resposta a Hitler, encara que ell es pogués mirar Pla i Xammar amb simpatia perquè venien d'un país com Espanya, on manava Primo de Rivera des de feia poc. El fet que Pla reculli l'entrevista en forma de monòleg és indicatiu de les particularitats de la trobada entre els tres".

Caos polític i econòmic

"La inflació alemanya parla de la situació de caos polític i econòmic d'un país encara endeutat a causa de la derrota de la Primera Guerra Mundial –diu Jordi Cornudella, editor de Destino–. És un llibre sobre un episodi de la història europea molt important. Costa trobar exemples de periodisme tan ben fet com el de Pla. Els mesos que passa a Alemanya el marquen moltíssim i tenen repercussions en la seva obra posterior". El volum va ser idea del traductor Peter Bush. "Va escriure a la Fundació Josep Pla per dir-nos que aquest projecte podia interessar fora de Catalunya –explica Francesc Montero, el seu director–. Encara que hi havia un editor en llengua anglesa que volia publicar el llibre, la idea no va prosperar. Tant de bo aconsegueixi traduccions ara que es pot llegir en català".

Josep Maria Fradera repassa alguns dels escenaris del volum. "Hi ha per descomptat Berlín, capital d'una república acabada de néixer: hi apareix com un lloc on abunden les insurreccions de l'esquerra obrera –comenta–. El Ruhr també hi és important. Era el lloc on hi havia les indústries de carbó i ferro que servien per assegurar els pagaments del deute alemany de la Primera Guerra Mundial als aliats". El tercer espai significatiu és Baviera, no només pel putsch de Hitler, sinó també perquè és on Pla "constata de primera mà l'antisemitisme". A Un cop d'estat en una cerveseria podem llegir: "A mitja tarda, tota la ciutat era una olla de cançons i de cridòria. Les colles més manses cantaven rodejant una bandera, a les cantonades més cèntriques, les cançons de la guerra. Altres colles passaven formades i marcant el pas i cridant contra els jueus: Juden, Juden, Juden..." L'empobriment de la població i l'antisemitisme van avançar alhora en una societat desorientada que Pla copsa a partir d'anècdotes reveladores, com la d'aquell cambrer que va a buscar un client perquè li pagui el que costen els tres escuradents que ha fet servir. El preu s'ha multiplicat des que ha entrat al restaurant i li demana un milió i mig de marcs.

Al pròleg del llibre, Fradera menciona que a Berlín Josep Pla va conviure amb "Aly Herscovitz, jueva d'origen rus o ucraïnès i amb família a Leipzig, una víctima més entre els molts jueus alemanys i polonesos que acabarien als crematoris d'Auschwitz". I recorda també que, "a banda d'una breu nota al seu germà Pere, Herscovitz –que de moment només ha estudiat Arcadi Espada– no apareix enlloc més de la seva obra". No és cap excepció: la vida sentimental de Pla va quedar fora dels seus llibres de memòries i de viatges, i també dels dietaris.

QUATRE MOMENTS DEL PERIPLE ALEMANY DE PLA

“El nombre de suïcidis per misèria es torna, cada dia que passa, una xifra més impressionant. A les redaccions dels diaris ja hi ha una frase feta quan es parla de la classe mitja: s’escriu sempre ‘l’agonitzant classe mitja’. (...) Cada família de la classe mitja passa el seu calvari amarg. La cuina de l’advocat o de l’empleat que ha hagut de substituir el greix per la margarina és encara una cuina que déu-n’hi-do. La tragèdia és haver hagut de suprimir un àpat enter i encara haver hagut de reduir el dinar per poder portar sabates”.

“Com que els alemanys han de donar la culpa a algú de la majestuosa i apocalíptica baixa del marc han trobat els jueus per fer-los carregar el mort. ‘Estrenyem-nos contra els jueus!”, diuen les lletres gòtiques dels diaris. “Estan xuclant la sang d’Alemanya!”, escriuen altres diaris en un to més dramàtic, encara. (...) Es produeixen cada dia una pila d’incidents desagradosos contra els jueus. La gent els insulta públicament, els atribueix totes les malvestats”. 

“Si l’Estat dona al matí a un seu funcionari una quantitat de marcs i el funcionari es troba a la tarda que el marc s’ha depreciat d’un cinquanta per cent i, per tant, que el bitllet a la tarda no val més que la meitat del que valia al matí, això és, cinc-cents mil marcs, el funcionari es trobarà que, involuntàriament -i tan involuntàriament!- ha regalat a l’Estat mig milió de marcs en vint-i-quatre hores. Aquest impost és el més cruel que es pot imaginar. (...) Destrossa l’estalvi, aguditza l’exasperació i fa viure amb els ulls fora de la cara”. 

“La vida a Munic seria normal si no fos que, quan un menys se n’adona, se senten uns trets darrere la cantonada, hi ha unes corredisses i al cap de poc passa l’ambulància de la Creu Roja. (...) La principal ocupació d’aquests senyors [Hitler i Lundendorff] és la preparació de cops d’estat: fer-ne de fracassats, redactar ultimàtums i bans que fan posar els cabells de punta i dir frases de paròdia romana. ‘Demà tindrem un govern nacional o es passarà sobre els nostres cadàvers’".