El diari ‘The Times’ descobreix els calçots i les calçotades (però des de Madrid)
El rotatiu també indica que menjar-ne implica cert “caos”, perquè cal fins i tot un pitet per no embrutar-se
Els espanyols s'han tornat bojos amb un plat català: els calçots. Almenys això és el que diu el diari The Times, que ha publicat una notícia en què explica que menjar calçots és tan caòtic ("messy") que cal posar-se un pitet per no embrutar-se. El rotatiu amb seu a Londres també compara la difusió d'aquest menja per tot l'estat espanyol amb la paella, fins al punt que podria considerar-se que els calçots són "la nova paella". De fet, el corresponsal que signa la peça, Isambard Wilkinson, relata com és l'experiència de menjar calçots des de Madrid, concretament des del restaurant Can Punyetes, grup que també té restaurants a Barcelona, Sabadell i Sort. Entre altres detalls, explica la flaire que desprenen els calçots (o "cebes de primavera", segons diu) quan es couen.
La bona acollida dels calçots tal vegada s'explica per la seva mateixa litúrgia, que ha traspassat fronteres i ha arribat també als lectors del Regne Unit.
D'això que el diari The Times en diu "messy", els catalans en diem "diversió". Menjar amb un pitet és una manera de no acabar l'àpat amb medalles en un plat en què és recomanable menjar dempeus. Ara bé, n'hi ha que prefereixen menjar calçots sense protecció, perquè consideren que el mestratge és deglutir-los sucats en romesco sense tacar-se.
A Valls, Tarragona, Rubí o Barcelona, per dir només quatre llocs, podeu menjar calçots. Us fem una tria de 10 restaurants on anar a assaborir-los amb una colla d'amics i gaudir d'un bon dinar compartit a l'aire lliure (molts dels establiments ofereixen jardí o terrassa).
Cada terra fa el seu romesco. I el reivindica com el millor. Mentre que amb els calçots hi ha unanimitat sobre la cocció (amb la flama ardent d’un foc de llenya), la picada vermella que els acompanya té tantes receptes diferents com cuiners i cases. A la pràctica, la salsa pot sortir més líquida o més granulada, amb més gust de fruits secs o bé de verdura escalivada. Vermella o verda, i fins i tot negra! Les variants són infinites, però totes són necessàries per sucar-hi els calçots un cop se n’ha extret la primera capa socarrimada.