Exposició
Suplements19/05/2022

El dibuix, una eina per allunyar-nos de la voràgine del dia a dia

La il·lustradora Carlota Juncosa estrena una exposició amb exercicis per connectar amb nosaltres mateixos mentre dibuixem

BARCELONACarlota Juncosa va causar un gran terrabastall l'any 2017 i després va desaparèixer. Aquesta seria la sentència sensacionalista, però anem per parts: tot comença amb la publicació de Carmen de Mairena. Un intento de biografía (Blackie Books), l'extraordinari apropament, mig còmic mig text, que Juncosa va fer a la vida i figura d'aquesta diva televisiva. El llibre, que resolia amb brillantor les contradiccions que provocava la popular trans del Raval, va venir acompanyat de cert rebombori mediàtic. D'un dia per l'altre, l'autora va tenir una exposició pública inèdita fins llavors. "Va ser un xoc, perquè jo venia de fer fanzins que llegien quatre gats i de sobte tothom opinava de la meva feina, fos bé o malament", recorda la il·lustradora. Però com sempre que hi ha una explosió, després ve una nova fase, i la seva va estar marcada per l'embaràs del seu primer fill i un preocupant bloqueig en l'àmbit artístic. Així és com Juncosa va començar a vincular la meditació –que ja practicava anteriorment– amb el dibuix. Entremig passaran moltes coses, però el resultat final d'aquell maridatge és Atenció plena i dibuix, l'exposició que l'artista de Barcelona acaba d'inaugurar al Centre Cívic Urgell.

Cargando
No hay anuncios

Estrenada el 12 de maig, l'exposició s'emmarca en la primera edició del premi d'il·lustració infantil i juvenil Il·luLola, una convocatòria de projectes expositius que va obrir el centre municipal a finals de l'any passat. La proposta de Juncosa en va ser la guanyadora gràcies a plantejar els beneficis de l'atenció plena i el seu paper en la creativitat d'adults i infants. Per buscar la gènesi del projecte hem de traslladar-nos a l'escola del fill de Juncosa: "Està organitzada com una associació de pares i mares en què tots fem un acompanyament dels nens. Treballant amb ells a partir del dibuix vaig adonar-me que viuen el present molt més que nosaltres", recorda.

Segons explica Juncosa, la relació entre el dibuix i l'atenció plena s'aconsegueix quan el moviment del llapis és l'únic que observem i els ulls és el lloc on dirigim l'atenció. Tot per allunyar-nos de la voràgine d'inputs que rebem durant el dia a dia. La il·lustradora reivindica el dibuix com una activitat per aturar-nos i connectar amb el present, al qual arribem a través de diversos exercicis pensats per la mateixa Juncosa, alguns dels quals són presents a l'exposició. "No busco que els nens estiguin tranquils, sinó que aprenguin a connectar amb si mateixos, amb les seves sensacions corporals", afirma la dibuixant, que s'ha anat inventant els exercicis de manera intuïtiva, i que els ha impartit en els tallers que fa regularment de meditació i dibuix: "Són exercicis que van des d'anar al més bàsic del dibuix, fent gargots i notant les sensacions, fins a recuperar l'espontaneïtat. Estan força encarats a connectar amb el plaer de dibuixar d'una manera genuïna". Poc després de començar, va adonar-se que no estava sola, ja que alguns ja els exposava Wendy Ann Greenhalgh al seu llibre La meditación y el arte de dibujar.

Cargando
No hay anuncios

Part pràctica

Atenció plena i dibuix, que es pot visitar de manera gratuïta fins a l'1 de juliol a la planta baixa del Centre Cívic Urgell, està dividida en dues parts ben diferenciades. La primera és l'explicació de l'atenció plena i la justificació de l'exposició, en la qual la il·lustradora ha volgut deixar clar que, més que els nens, són els adults els que "s'han d'autoregular i gestionar, ja que els infants aprenen dels seus actes més que dels que els diuen", explica. La segona, en canvi, està centrada en la part pràctica, amb la il·lustració d'exercicis de dibuix. Dos exemples: un de mirar-se quatre minuts cara a cara amb una altra persona sense dir-se absolutament res per després dibuixar-la només amb pensaments positius, i un altre de resseguir el traç de la mateixa mà coordinant les pujades i baixades del llapis amb la respiració.

Cargando
No hay anuncios

Juncosa, que recorda que tenir el seu fill va fer-la conscient de fins a quin punt és agressiu viure en una ciutat, acaba remarcant de nou els dos objectius dels seus exercicis, tant per a infants com per a adults: que connectem amb nosaltres mateixos i que associem el dibuix al plaer. Per a ella no només és una sensació, sinó que també és la seva professió com a professora a l'Escola Massana, i aviat també li permetrà tornar a les llibreries, ja que l'any que ve publicarà una novetat –un llibre sobre relacions de poder al món del grafiti, que publicarà l'editorial Blackie Books–, a més de portar tot aquest treball sobre l'atenció plena a un format físic.

Cargando
No hay anuncios
L'atenció en l'ara i l'avui

L'atenció plena, també coneguda com el mindfulness, és una eina que se centra en la intenció de viure en el moment present. Segons explica Núria Casanovas, presidenta del Consell Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, la idea del concepte és "connectar amb l'aquí i l'ara; no deixar el cap desbocar-se i anar cap al futur o el passat, sinó concentrar-se en el moment present, fent èmfasi en tot el que sentim". Sobre aquest camp, el principal divulgador de l'atenció plena, el doctor Jon Kabat-Zinn, fa un símil: la consciència és com una carpa de circ en què hi ha tres pistes, cada una amb tres grans espectacles. Un són els pensaments, que ens envien al passat i el futur; un altre les emocions, que ens connecten amb el present, i finalment les sensacions corporals, també connectades amb l'ara.

"Són unes pràctiques meditatives molt interessants i necessàries, també com a estil de vida. La nostra societat està encarada a la projecció i no posem ni totes les capacitats sensorials ni tota l'energia en el que estem vivint en cada instant", remarca Casanovas, que explica que aquesta projecció, sigui endavant o enrere, fa que "ens perdem la vivència i ens porti a tenir angoixa". Per a la psicòloga, en l'atenció plena, la persona ha d'aconseguir connectar el cap amb el seu cos: "Ens hem de preguntar com ens sentim o què percebem en aquell moment i centrar-nos en això sense pensar en demà o ahir".