La dieta mediterrània, bona per a la memòria i la millora cognitiva

BarcelonaSeguir una dieta mediterrània pot ajudar les persones d’edat avançada amb sobrepès o obesitat a aconseguir pèrdues de pes d'un 8% o més, així com millores en el rendiment cognitiu almenys durant tres anys després del canvi d'alimentació. Amb els nous hàbits alimentaris, milloren la cognició global i la memòria en persones que tenen unes característiques que les aboquen justament al contrari, a la pèrdua d'aquestes capacitats.

El nivell de manteniment de la dieta, però, es veu condicionat justament per aspectes cognitius previs de la persona. Les persones que, d'entrada, presenten més memòria, més capacitat de planificació, d’inhibir certs impulsos o d’atenció són les que tenen entre un 20% i un 50% més de possibilitats de beneficiar-se, per exemple, de la reducció de pes, perquè el seu nivell de manteniment de la dieta és superior. Així ho conclou un estudi publicat a la revista Clinical Nutrition que han liderat investigadors del Grup de Recerca en Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes i del Grup de Recerca en Risc Cardiovascular i Nutrició de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN).

“Tot el que afecta el cor, afecta el cap”, defensa Natàlia Soldevila Domènech. Així doncs, treballen amb la hipòtesi que la diferència registrada ve donada perquè tots els canvis que es produeixen en el cos gràcies a la dieta “ajuden” a tenir un “millor reg sanguini al cervell, que el cervell estigui en més bones condicions i, per tant, que hi hagi menys deteriorament”.

Ara bé, la millora del rendiment cognitiu no és igual per a tothom. Les dones són un dels grups que menys es beneficien de la dieta pel que fa a les millores cognitives. També s'observen menys millores entre les persones de més edat, aquelles que tenen diabetis o les que tenen un nivell d’estudis menor. Soldevila Domènech ha recordat que això “no vol dir que no es beneficiïn de la dieta mediterrània”, sinó que ho fan en menys mesura.

Soldevila Domènech posa èmfasi en el fet que la dieta mediterrània té un alt contingut en fruita i verdura, i incorpora cereals integrals i un consum moderat de làctics. Pel que fa a la carn, preval la carn blanca, i es recomana que la vermella sigui ocasional. Pel que fa als dolços, haurien de ser molt ocasionals, molt menys d'un cop per setmana. "A vegades pensem que seguim una dieta mediterrània. No. No és així", adverteix Soldevila Domènech. Les dades de l'estudi mostren que, abans de començar, els participants feien un seguiment baix d'aquesta dieta en el 45,4% dels casos i mitjà en el 41,5%. Això "seria una foto de la població", resumeix Soldevila Domènech.

Per aplicar els resultats de l’estudi al dia a dia, Soldevila Domènech creu que caldria demanar “més suport”, perquè canvis comportamentals, com ara les dietes, necessiten “suport al llarg del temps”. Per a ella, els resultats també apunten que “s’ha de personalitzar” la intervenció en funció de cada persona i les seves característiques. Tot i això, afegeix: “M’agradaria que l’estudi donés esperança: la cognició es pot millorar, no és una cosa que sigui intocable”. “Amb una dieta, els canvis en cognició són petits, però són molt sostenibles a llarg termini”, recorda. I emfasitza que una millora d’aquest estil pot ajudar a prevenir malalties com l'Alzheimer: “És una inversió de futur”.

La recerca s’ha fet a partir de la participació durant tres anys de 487 voluntaris a qui se’ls ha demanat seguir una dieta mediterrània, se’ls han donat pautes d’activitat física i se’ls ha proporcionat suport. El treball forma part d'un estudi més gran, a escala estatal, que analitza l'efecte de la dieta mediterrània tradicional amb restricció d'energia i activitat física en la pèrdua de pes i la prevenció de malalties cardiovasculars.