Els nens a la part central i les nenes als marges: així afecta el gènere al joc en els patis

BanyolesRecentment es van publicar els primers resultats d’un estudi realitzat per les arquitectes poloneses Ewelina Jaskulska i Honorata Grzesikowska, i avui, que venim d’uns dies de reivindicació femenina, trobem més que adient parlar d’aquest tema. Es tracta d'una investigació sobre la mobilitat espacial, la planificació de gènere i la democratització de l'esport #womeninsport.

Com es va fer l’estudi?

Es van realitzar observacions durant un any als patis de dues escoles catalanes de primària, fent un seguiment dels camins de tots els infants durant les hores de descans. L'estudi subratlla disparitats substancials en la relació amb l’espai de nens i nenes basats en el disseny físic de l'espai.

Per què patis escolars?

En paraules d’Honorata, el pati de l'escola és molt més que un pati, té un paper fonamental a l'hora de configurar les percepcions dels infants sobre si mateixos i les seves posicions dins del teixit social més ampli. Els patis dels centres escolars serveixen com a principal espai públic a l'aire lliure, són un espai “sense regles”, en el qual naveguen de manera autònoma per les jerarquies socials.

Què indiquen els resultats?

Van extreure conclusions notables. Els nens físicament actius i forts ocupen la part central dels patis de l'escola, i deixen espai per a les trajectòries dels nens “involuntàriament” menys actius a les perifèries i que es fa encara més evident en els espais exteriors amb dissenys centrats en el futbol.

Per què és rellevant aquest estudi?

El resultat no és sorprenent, és àmpliament conegut que les pistes a les escoles estan ocupades per infants que juguen esports amb pilotes, ha estat així durant unes quantes generacions. L’aportació d’aquest estudi és que recopila evidència de forma activa i demostra com el disseny dels espais influeix significativament en la trajectòria de vida. ¿Com es configura el cervell i el caràcter d’una persona que només pot ocupar espais perifèrics a l’hora d’esbarjo de tota la seva infantesa? Podríem dir que creixen assumint que aquesta configuració i ocupació d’espais és “la correcta, és la que es mereixen” perquè és la que aproven els adults a càrrec, i per això, durant l’adolescència als instituts els espais tenen el mateix disseny.

Conclusió

Desconeixem el motiu real, però més enllà de l’evident responsabilitat del departament i dels arquitectes, als adults ens costa canviar coses que són clarament perjudicials per als infants i decidim o no fer-ne cas o justificar-ho, en aquest cas, dient que és com s’ha fet tota la vida.

¿Què ens paralitza?, ¿per què permetem que un alt percentatge d’infants quedin relegats?, ¿tan difícil és redistribuir els espais de forma més equitativa?, ja podem anar parlant d'igualtat i d’empoderament, res no canviarà si consentim que les nostres filles i altres infants als quals no els agraden els esports amb pilota, només ocupin espais perifèrics.