Petroli, el grup de música de moda i un Fiat Panda: així va ser la revolució del cotxe elèctric a Noruega

CopenhaguenSi hi ha un país a Europa que veu de molt a prop la fi dels cotxes de combustió, és Noruega. L'any passat el 82,4% dels vehicles privats nous que es van vendre van ser elèctrics, una xifra que ha arribat fins al 92,1% en el mes de gener d'aquest any. El país compta amb la tercera xarxa de carregadors públics més extensa d'Europa (24.000 punts de càrrega), només per darrere d'Alemanya i el Regne Unit, malgrat que aquests dos països tenen una població deu vegades més gran que la del país escandinau. A Oslo, pràcticament a cada carrer es troben punts de càrrega ràpida i tots els pàrquings i blocs de pisos nous que es construeixen han de tenir punts per endollar el cotxe. A més, al gener de l'any 2025 Noruega farà el pas de prohibir la venda de cotxes i furgonetes noves que emetin CO₂, objectiu que els països de la Unió Europea aspiren a poder assolir una dècada més tard, l'any 2035.

Per imaginar el futur de la mobilitat amb vehicles elèctrics, sens dubte, cal mirar Noruega. Però aquesta revolució del cotxe elèctric no hauria estat possible sense la mobilització, l'activisme i la desobediència civil. La preocupació per la sostenibilitat i el medi ambient es van despertar en Harald Nils Røstnik, professor d'arquitectura i planificació urbana a la Universitat de Stavanger, a finals de la dècada dels 80, quan tenia vint anys. En aquell temps a Stavanger (la seva ciutat natal, situada a la costa sud-oest i considerada la capital del petroli del país) es vivia una autèntica febre pels jaciments de petroli que s'havien començat a explotar en el mar del Nord feia poques dècades. Però Røstnik va ser una de les primeres veus a rebel·lar-se de manera pública contra aquella indústria, tal com explica en una entrevista amb l'ARA: "Alguns de nosaltres no podíem acceptar que Noruega continués extraient petroli mentre teòricament preteníem respectar el medi ambient" explica.

L'any 1989 Røstnik, juntament amb tres amics també preocupats per la sostenibilitat ambiental, van importar el que probablement va ser el primer vehicle elèctric que havia circulat mai per Noruega. Era un Fiat Panda reconvertit, al qual li havien extret els dos seients del darrere per col·locar un enorme banc de bateries. El cotxe trigava 48 hores a carregar-se i circulava a un màxim de 30 quilòmetres per hora.

Aquell cotxe va causar un gran rebombori perquè els amics que el conduïen juntament amb Røstnik eren dos dels artistes pop del moment a Europa. Per les emissores de ràdio feia pocs anys que la cançó Take on me de la banda noruega A-ha s'havia convertit en un hit reconeixible a mig món, i el seu cantant Morten Harket, i el teclista Magne "Mags" Furuholmen conduïen un cotxe elèctric que semblava una broma. Com a bones estrelles del rock, el seu objectiu era escandalitzar, i els quatre amics van començar una campanya de desobediència civil conduint el Panda elèctric pels carrers d'Oslo, circulant pel carril bus, saltant-se els peatges de pagament, i estacionant il·legalment on volien. "Era un cotxe no contaminant, per tant, no havia de pagar", raona ara Røstnik. Gràcies a la popularitat de Morten i Mags, van rebre "una atenció increïble" a la seva campanya, reconeix Røstnik. "Vam demostrar que hi havia una tecnologia interessant amb els cotxes elèctrics, però necessitàvem incentius", conclou l'avui professor.

Aquests incentius públics pel cotxe elèctric van arribar a Noruega a finals de la dècada de 1990 i a inicis dels 2000 en forma de pàrquings i peatges gratuïts, exempció d'impostos, i viatges gratuïts en ferri; la majoria d'aquestes mesures continuen vigents fins avui. Malgrat aquests avantatges, els vehicles elèctrics encara eren molt minoritaris, ja que poques marques s'havien atrevit a construir-los. No va ser fins a la dècada dels anys 2010, amb l'aparició dels primers models elèctrics de Nissan i Tesla, i la millora tecnològica dels vehicles, que l'opció dels cotxes amb bateries es va fer realment popular a Noruega. Arreu del món, els cotxes elèctrics eren vehicles més cars que els de combustió a causa dels majors costos de producció. Però a Noruega es graven els impostos dels cotxes segons el seu volum d'emissions i, per tant, els vehicles amb zero emissions estaven exempts de l'impost de circulació i del 25% d'IVA. "No crec que els noruecs estiguin més preocupats per la contaminació que els altres europeus, en canvi, els incentius i els beneficis econòmics mantinguts durant trenta anys és el que han fet que els compradors optin per aquests vehicles", assegura Peter Haugneland, secretari general de l'Associació Noruega de Vehicles Elèctrics.

La producció d'energia verda és una altra de les claus que explica l'èxit dels vehicles elèctrics al país nòrdic: "Actualment el 90% de la producció d'energia a Noruega és hidroelèctrica i el 10% és energia eòlica", subratlla Haugneland. Tot i això, el país nòrdic no s'escapa de les crítiques dels ambientalistes, ja que la indústria petroliera representa el 24% del PIB del país i el 52% de les exportacions, a més de generar beneficis multimilionaris "que han servit per mantenir els subsidis pel cotxe elèctric durant anys", admet Haugneland.

Tot i que podria semblar que el cotxe elèctric gairebé ja ha tocat sostre, l'expert assenyala que el següent pas a les ciutats del país nòrdic "és treure els cotxes i afegir més transport públic, bicicletes i gent caminant; tot això és millor que els vehicles, encara que siguin elèctrics", assegura.