Sis dones que fan esport per millorar la salut física i mental

BarcelonaL’esport és un fenomen en constant evolució que cada vegada té més adeptes. El 48% de la població de la província de Barcelona de més de 16 anys practica alguna disciplina a més de 4.500 instal·lacions esportives o bé en el medi natural, però l’Enquesta sobre Activitat Física i Esportiva a Catalunya alerta que un 40% de les dones no realitzen cap activitat física. A més, l’esport federat femení registra menys llicències esportives i la dona té una presència menor en les estructures professionals.

La Diputació de Barcelona impulsa el programa Dones i Esport, una línia d’actuació destinada a impulsar programes d’activitat física continuada i lluitar contra el sedentarisme al llarg de tota la vida de les dones. La proposta, que incorpora la perspectiva de gènere, pretén aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes, tant pel que fa a l’increment de l’activitat esportiva com a la incorporació de les dones en les estructures directives professionals de l’ecosistema esportiu.

El programa consta de tres tipus de recursos: econòmics, tècnics i materials. Els primers són ajuts als municipis per organitzar activitats esportives prioritàriament per a dones. Els recursos tècnics consisteixen en ajuda per elaborar de documentació obligatòria per als municipis: el pla d’igualtat de gènere a l’activitat física i l’esport local, i el protocol per abordar violències masclistes en equipaments esportius municipals. Per últim, també existeixen recursos materials de suport a l’organització d’esdeveniments esportius per a dones.

Un total de 311 municipis de la província poden optar als recursos. El programa organitzarà diferents jornades formatives, com ara la Jornada sobre la Igualtat de Gènere en l’Esport, i diferents seminaris i cursos. Finalment, s’ha creat un banc de bones pràctiques per promoure la millora i la innovació en els governs locals amb la difusió d’experiències, la reflexió i l’intercanvi de coneixement sobre polítiques locals.

"Empoderar i millorar l’autoestima"

El programa Dones i Esport ha escollit sis dones per ajudar a trencar estereotips de gènere, empoderar i millorar l’autoestima de les esportistes amateurs i visibilitzar temes importants com la conciliació familiar, la socialització i la prevenció de la solitud i la salut física i l’embaràs.

Quan tenia 14 mesos i tot just començava a caminar, Luisa Huidobro va patir poliomielitis i des d’aleshores va en cadira de rodes. “Quan era una nena no podia practicar cap esport. Em deixaven a un costat, però els metges es van adonar que l’esport podia ser una eina per superar la malaltia, tant físicament com mentalment”, relata. Durant anys va jugar a bàsquet en cadira de rodes, disciplina amb la qual va estar a un pas de disputar els Jocs Paralímpics de Barcelona 92. La disciplina que ara practica és el ball esportiu. Recentment han aconseguit la tercera posició a la Dutch Para Dance, una competició organitzada als Països Baixos per la World Para Dance Sport. “Em dona alegria i em permet interactuar amb la resta del món”, resumeix.

“Sempre m’ha agradat fer esport, però vaig deixar el futbol als 22 anys i als 38 hi he tornat”, diu Elisabet Navarlaz, que és jugadora i entrenadora ajudant del CB Tramuntana de La Mina, el primer equip federat de noies gitanes. La seva determinació ha hagut de superar molts prejudicis. “A la gent la sorprèn una mica, però això m'és igual. Jo vaig al camp, disfruto i faig el que vull. L’esport t’ajuda a desconnectar i a sortir del carrer”, assegura amb determinació.

Aida Cortés sempre havia estat esportista, però amb l’embaràs va aparcar les seves activitats habituals. La matronatació li ha permès fer comunitat amb altres dones en la mateixa situació. “És el meu dia preferit de la setmana”, assegura. L’equip de llevadores de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha dissenyat un programa d’activitat física a l’aigua per a les dones embarassades que ja han arribat a l’últim trimestre de gestació. Amb aquesta iniciativa es busca incrementar els parts fisiològics en detriment dels instrumentats, així com millorar la qualitat de vida de les gestants.

Mari Carmen Carbó es va interessar per l’esport després de la jubilació, i es va engrescar tant que ja no ha parat. “Moltes dones grans troben que han passat la vida lligades a les tasques domèstiques i a la cura dels fills. L’esport representa una manera de sortir de casa, de tenir espais propis, d’engegar relacions noves, i en definitiva, d’alliberament personal”, opina aquesta mestra jubilada, que participa activament al programa Vine a Fer Esport Salut!

L’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va posar en marxa el 2021 un curs de defensa personal femenina. Judith Sánchez va començar a fer esport en un moment de molt d'estrès laboral i familiar. La pràctica de la defensa personal li serveix per alliberar tensió i per dedicar-se una estona a ella mateixa. “Les dones hem de fer esport per nosaltres, és el nostre temps, el nostre moment”, recorda aquesta metgessa.

El cas de Ramona Sanz és molt especial. Després de patir un càncer de mama, li van recomanar practicar tir amb arc per millorar la rehabilitació. “Em sento volguda i mimada. He pogut tornar a ser jo mateixa. Fins que no arribi a competir, no m’aturaré”, avança aquesta participant del projecte Fletxes per l’Esperança, una iniciativa del Club de Tir amb Arc les Franqueses.