Diumenge de Rams amb palmes de quarta generació

Les palmes que avui, Diumenge de Rams, es beneeixen en la litúrgia de la Setmana Santa són en realitat una al·legoria de la primavera. Un antic ritus pagà de benvinguda al bon temps que l’Església va fer seu i que, com tants altres, s’ha mantingut durant segles. Ho explica Joan Vaqué Sans, mestre artesà de la palma. Ell i el seu germà Xavier, també mestre artesà, són la quarta generació al capdavant de Palmes Viaplana. Tots dos i la seva mare, Maria Teresa, treballen encara les antigues tècniques dels cistellers del Baix Llobregat, tal com les va aprendre el seu rebesavi, nascut a Sant Vicenç dels Horts, Vicenç Viaplana.

El 1905, a la Travessera de Gràcia de Barcelona, va fundar la Cistelleria Viaplana, i entre la botiga i l’obrador, s’hi van criar tres generacions d’artesans. Joan Vaqué hi va passar 25 anys, fins que la família es va traslladar a la Vilella Baixa (al Priorat) i el 1998 hi van obrir un taller.

De fet, retornaven als seus orígens: per culpa de la fil·loxera, la branca materna havia emigrat d’allí, i la paterna era de Porrera, també al Priorat. Curiosament, mai no havien emparentat a la comarca.

En aquest poble que amb prou feines arriba a 200 habitants, van continuar, com sempre, trenant palmes. A les ciutats, les franquícies i els basars continuaven devorant botigues.

“Feia les palmes d’esma, sense pensar-hi gaire”, diu Joan Vaqué. La mort del pare, el també mestre artesà Joan Vaqué Viaplana, ara fa deu anys, va fer repensar-ho tot. Decidir què fer amb el negoci en un món cada cop més hostil, també va ser una presa de consciència. També hi va ajudar descobrir que Joan Amades dedica a la palma prop de 50 pàgines del Costumari català. Penjada al balcó, per exemple, protegeix de la mala astrugança. Coses de l’origen pagà.

Vaqué s’entusiasma quan descriu que joies modernistes com la Casa Amatller, de Puig i Cadafalch, i la Casa Batlló, de Gaudí, llueixen a les seves façanes els guarniments -com ara cucs, columnes, penques o roses- propis de les palmes, i rebla: “Quan veig la Sagrada Familiar, veig una palma”. Si es fa la prova, s’hi trobaran les semblances.

L’explicació, revela Vaqué, és que els cistellers del Baix Llobregat van aplicar les seves tècniques per vendre palmes ben ornamentades als barcelonins rics. Aquest toc modernista afegeix encara més pedigrí a la palma, que avui té el seu dia gran amb l’inici de la Setmana Santa.

Palmes Viaplana ha provat molts altres productes, com ara la decoració de Nadal, sense gaire èxit. Han recorregut mercats i fires (l’encàrrec més curiós, una corona de difunts de cent roses), i fins tot van vendre a porta freda per tirar endavant. Són temps complicats per a l’artesania, i la religió ja fa temps que viu hores baixes.

Fa sis anys van obrir botiga digital. És a dir, van fer un canvi de mentalitat. La pandèmia, amb el confinament total de l’any passat, ha enlairat aquest canal de venda fins al 50%. Des de la Vilella Baixa, distribuïxen palmes per tot Espanya, sobretot a Catalunya, però també a un bon grapat de països europeus. Acostumats a la botiga de tota la vida, en què cada client és un món, la botiga virtual els ha permès tenir molta informació de primera mà i afinar millor els gustos. No obstant això, el preu pesa molt. La forquilla, ja abans de la pandèmia, es mou entre els 10 i els 20 euros. Les palmes farcides de filigranes i miniatures que la seva àvia els va ensenyar a fer són pràcticament història. Amb tot, també arriben encàrrecs especials, com una palma gegantina per a l’Ajuntament de Calella. El més emotiu, l’any passat: un lot per regalar a una residència d’avis per amorosir la duresa de la pandèmia. L’entusiasme en la rebuda d’aquell obsequi ha desembocat enguany en la campanya Palma solidària, que destina l’1% de les vendes digitals a palmes per a residències catalanes, que distribueix l’associació Amics de la Gent Gran.

Les xarxes socials també ajuden a continuar trenant. A YouTube, imparteixen tutorials de com fer una palma i venen el kit amb el material necessari. Ara bé, reproduint tècniques antiquíssimes des d’una pantalla no s’arriba a tenir la traça que proporcionen quatre generacions.