El doble assassinat en una església que no era el que semblava

BarcelonaCastelldefels ha canviat molt, en un segle. A finals del XIX, mirava d'esquena al mar, en part per culpa dels aiguamolls, que provocaven moltes febres entre els veïns. Amb tot just 300 habitants, era un poble dedicat a l’agricultura. Ben cert és que alguns pobles del Baix Llobregat ja anaven canviant de pell, llavors, amb l’arribada de les fàbriques, però el temps passava lentament, a Castelldefels. Però ara fa 130 anys, el 26 d’agost del 1893, la vila va patir un sotrac del qual es parlaria durant dècades. “Han estat trobats dos cadàvers a la casa rectoral de Castelldefels, al costat de l’església del castell. Eren els cossos dessagnats del capellà Jacint Orta i la seva neboda Rita Bosch. El primer havia rebut 27 punyalades i la jove tenia ferides d’escopeta i altres d’arma blanca”. En un poble de gent humil que omplia l’església, l’assassinat del seu capellà va provocar un fort impacte. La premsa barcelonina va seguir el cas, centrant-se molt en la figura d’en Jacint, quan en realitat, per entendre el cas calia parlar de la Rita.

Si Castelldefels era un poble de camperols que girava al voltant del nucli vell, a dalt d’un turonet de 60 metres d’altura, a la veïna Barcelona s’hi vivia una revolució. Una ciutat que creixia entre obres modernistes, xemeneies, fum, tramvies i moviments obrers. La Rosa de Foc del terrorisme polític, dels policies que cometien crims, dels anarquistes i el primer catalanisme organitzat. La ciutat de la bomba del Liceu, atemptat que tindria lloc tot just pocs mesos després del crim de Castelldefels. Bona part de la premsa conservadora va pensar que els anarquistes devien ser darrere de l'assassinat del capellà. Eren els anys en què el rosari de l’aurora, la processó en què es cantava el rosari pels carrers a primera hora del matí, solia acabar amb baralles amb obrers i persones anticlericals. Si atacaven processons, potser també podien assassinar capellans, van pensar molts. Així que el cas de Castelldefels va servir per atacar els moviments obrers.

Però era un crim polític? No en feia la pinta. De fet, les autoritats van centrar-se a investigar el cercle d’amistats de la Rita en descobrir que l’havien violat abans de matar-la. Van interrogar alguns joves que la festejaven, però semblaven innocents. La Rita era jove i bonica. Nascuda a Vic, havia perdut els pares i mantenia correspondència amb un jove osonenc amb qui es volia casar, però l’oncle s’hi negava. En Jacint Orta també era de Vic, ciutat de capellans, però vivia com una derrota ser enviat a un poble petit com Castelldefels. Feia menys d’un any que eren a la vila i la Rita tenia alguns pretendents. En Jacint, en canvi, no era gaire simpàtic, sempre parlava del dia en què marxaria d’un poblet conegut llavors per les seves malalties, provocades pels aiguamolls propers. Sort en tenia de la companyia de la Rita, però la noia volia fer la seva vida. Al poble, tothom estava convençut que era un “crim d’amor”. Però qui era el criminal?

Un judici sota pressió

El 3 de setembre, el jutge municipal José Nomen va anar a Barcelona per raons professionals i va veure pel carrer en Joaquín Figueras, un jove de 23 anys nascut a Fraga a qui coneixia del poble, però que feia setmanes que no apareixia per enlloc. Figueras portava la mà embenada. El jutge va sospitar i amb l’ajuda d’un guàrdia va detenir-lo. Figueras va declarar-se innocent, però el van jutjar el 25 de juny del 1894 per doble assassinat i robatori.

Al judici, es va destacar que Figueras era un home “sense ofici ni benefici, capaç de cometre abusos sexuals sobre la moribunda”. La defensa va acceptar que el seu client era l’assassí, havia violat la Rita i havia atacat l’oncle quan aquest va intentar defensar la noia. La defensa va centrar tot el cas a demostrar que en Joaquín no era un lladre, fent un llistat dels objectes de valor que no havia tocat. Si es demostrava que el crim era un cas de violència de gènere, Figueras podia evitar la pena de mort, ja que segons les lleis de l’època, per acabar al garrot vil calia haver comès un crim polític o un robatori amb sang. També el fiscal del cas, Antonio Tapia, va ignorar la violació i assassinat de la Rita, centrant-se en el possible robatori d’un feix de diners i parlant més del que significava assassinar un capellà. Volia relacionar el cas amb l'opinió pública de l’època. L’atemptat del Liceu, cal recordar-ho, s’havia produït entre el crim i el judici, així que Tapia va parlar “d’una societat malalta i una epidèmia moral”, relacionant el crim de Castelldefels amb altres casos, com l'atemptat del mateix any a la Cambra de Diputats de França.

Les autoritats van condemnar Figueras a mort i van decidir que l’execució tingués lloc a Castelldefels, el dia 19 de juny de 1895. Però entre el judici i la data de l’execució, les mateixes autoritats de Castelldefels van demanar l’indult d’en Joaquín, veient com bona part del poble el defensava. Part de l'opinió pública considerava que no mereixia ser executat, tot i acceptar que era l’assassí i el violador. Altres el volien veure mort, però no perquè hagués perseguit i violat la Rita, no. Volien fer córrer sang per condicionar l’opinió pública contra els anarquistes. Entre uns i altres, van ignorar la noia. El dia de l’execució, més de 8.000 persones van aplegar-se a Castelldefels, per veure com Figueras era ajusticiat al garrot vil davant de l’escenari del crim, a l’església. Figueras va demanar perdó abans de morir. El cadàver va ser exposat fins a la nit.