Docents qüestionats i fills sobreprotegits: com ha canviat la relació família i escola

BarcelonaAquest article es va publicar per primera vegada el febrer del 2023. L'hem recuperat pel seu interès actual, en plena polèmica pels mals resultats de l'informe PISA

Una professora corregeix exàmens amb un retolador vermell. No li tremola el pols quan ha d'abaixar la puntuació per faltes d’ortografia, absència de fórmules o definicions poc exactes. Com a contrapunt, una companya fa la mateixa tasca dedicant uns minuts a escollir el color més adient per portar a terme la revisió, amb l’objectiu de no ferir cap sensibilitat. Considera que qualsevol resposta que llegeix és acceptable, malgrat que no tingui sentit. Aquest gag exagerat, que compara el passat i el present en una puntuació d’una prova, el signa l’actriu i creadora de contingut Núria Casas i des que el va publicar, el passat mes d’octubre, l’han vist gairebé 4 milions i mig de persones i ha rebut més de 3.000 comentaris a la plataforma TikTok. Segons afirma l’autora, aquest ha estat un dels seus vídeos més vistos, juntament amb aquells en què es capbussa en diferents estereotips de mares o fa humor sobre situacions que passen a les escoles o instituts –com una reunió d’inici de curs amb famílies d’alumnat de 1r d’ESO.

La majoria d’aquest contingut aborda, d’una manera o altra, les relacions que s’estableixen entre la comunitat educativa. Deixant de banda la hipèrbole i el gag, què contenen de cert? N’hem parlat amb filòsofs, professorat i pedagogs que ens fan algunes reflexions en un context de postpandèmia, canvis educatius, vagues de docents i aplicació dels nous currículums.

Millorar la confiança cap al docent

“Ens ho prenem amb humor per no plorar. Aquests vídeos, exagerats i caricaturitzats, són la realitat del nostre dia a dia. Aquest sistema educatiu no funciona i acabaran dient que és un error”. Fa 14 anys que Cristina Zafra és professora de matemàtiques i economia de nois i noies d’ESO i batxillerat i, segons alerta, amb el pas del temps la qualitat en l’ensenyament ha disminuït, així com la tolerància a la frustració i la cultura de l’esforç per part de l’alumnat. Aquests canvis els atribueix a l’aplicació dels nous currículums educatius definits per la Lomloe i a un increment de la sobreprotecció dels infants per part de les famílies, entre altres arguments: “El 2009 la majoria d’alumnes es prenien seriosament els estudis. Ara aquest percentatge ha quedat reduït a un petit grup d’una aula de 30”. Segons Zafra, la relació amb les famílies també ha canviat: “Crec que n’hi ha més que tendeixen a sobreprotegir els seus fills i que no accepten el que els hagis de dir. Et poden arribar a defensar que tenen massa deures i que el cap de setmana han d’anar a esquiar”, apunta.

Les respostes d'un qüestionari realitzat per aquest diari a una quinzena de docents coincideixen, en part, amb les tesis de Zafra. Més d’un 20% consideren que costa que l’alumnat assumeixi que hi ha aspectes que cal millorar, mentre que prop d’un 30% creuen que, tot i que sigui dificultós comunicar l’error, ho encaixen correctament. On hi ha cert quòrum és en la diagnosi de la confiança de les famílies cap als docents. En aquest cas, la meitat opinen que no confien en el professorat i es qüestiona la seva feina.

Temps de canvis i incertesa

Quina és la recepta per millorar la credibilitat del docent? Per a Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, una etapa de canvis educatius en què es plantegen noves metodologies d’aprenentatge i avaluació, i en què professors i alumnes adopten rols diferents dels que tradicionalment havien assumit, genera preguntes, dubtes i també certes desconfiances. En aquest sentit, Hurtado proposa “explicar bé el que s’està fent, obrir els centres i deixar participar les famílies”. “Per què no ho fem?”, es pregunta.

Segons Hurtado, la lectura entre línies de gags com els de Núria Casas evidencien que existeix una realitat latent basada en “una certa polarització dels mestres entre qui opta per la via tradicional i un segon grup, que ja hi era però que ara ha alçat la veu, que entén l’aprenentatge de forma diferent, volent explorar i comprendre altres maneres d’arribar als infants i joves”. En aquest sentit, els nous models d’aprenentatge si no s’entenen bé poden portar a confusions: “Estem acostumats a treballar per unitats d'aprenentatge descontextualitzades de la realitat que viuen els alumnes. Actualment se’ns planteja una altra manera de fer.La posició del mestre avui ha de ser la d’acompanyar i motivar l’alumnat perquè evolucioni en el seu aprenentatge i ho faci de manera autònoma. Això és molt difícil d’aconseguir, però cal donarespai iveu als alumnes i deixar-los participar. I si troben sentit en el que fan, s’esforçaran. Partim del que hauria de seri si el context és difícil busquem maneres per aterrar-lo a cada realitat”, opina.

Més enllà d’obrir les aules i explicar els nous canvis educatius que s’estan introduint, el mestre, pedagog i filòsof Gregorio Luri apunta un altre factor que afebleix la relació de confiança entre famílies i docents, en part a causa de l’excés d’informació vinculada a l’educació i la criança: “Estem confonent de manera molt greu la informació amb el coneixement. Cadascú té la seva imatge del que és una bona família, una bona criatura, un bon mestre i una bona escola, i les societats pluralistes són més difícils de gestionar. Hem arribat al punt que són els mateixos pares els que es presenten a les escoles explicant les metodologies que han d’utilitzar els docents”.

A tot això Luri hi afegeix l’excés de burocratització al qual ha de fer front el professorat i la necessitat d’argumentar qualsevol decisió que es pren: “Buscant més seguretat hem burocratitzat l’ensenyament d’una manera que jo no m’hi reconec. La regulació està funcionant com un escut per no crear-se problemes, i resulta que en crea un de molt més gran. Vivim una educació massa pensada i una reflexió excessiva sobre el que fem ens impedeix viure amb espontaneïtat”.

Infants i joves sobreprotegits

Si hi ha un factor en el qual coincideixen els experts entrevistats és en l’increment d’infants sobreprotegits que hi ha avui a les aules, fet que els endarrereix l’assumpció de responsabilitats i autonomia que els pertoca en l’etapa adolescent. Gregorio Luri apunta a una característica de moltes criatures avui: “Són la primera generació que té els genolls impol·luts perquè s’han quedat sense espais per viure lliurement les seves aventures sense la supervisió d’un adult. I la sobreprotecció dels pares tampoc obeeix a un caprici. Existeix un neguit perquè el futur és més fosc”. Per a Luri, és evident que hi ha més criatures sobreprotegides, fet que defineix com “una forma de maltractament”.

Perquè els infants arribin a l’adolescència amb la maduresa suficient cal que s’hagi educat “amb normes, valors i hàbits perquè a poc a poc vagin assumint les responsabilitats i deures propis de cada edat”, apunta M. Victòria Gómez, professora de secundària i presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya (COPEC). Gómez recorda que avui hi ha un nombre elevat d’alumnat que “exigeix els seus drets per sobre dels seus deures”, però que malgrat que fan molt soroll “són la minoria”.

Amb una diagnosi d’alguns aspectes als quals cal fer front, com la sobreinformació, l’augment d’infants hiperprotegits, la burocratització de la tasca dels docents, la desconfiança davant nous models d’aprenentatge o la “falta de temps per pensar per part del professorat” i “la pèrdua d’hores de tutoria”, afegeix Gómez, la majoria dels experts entrevistats es mostren optimistes. Segons Mar Hurtado, “la sacsejada educativa que vivim és el principi d’una nova etapa, no el final”, mentre que per a Victòria Gómez “l’educació és la base del funcionament de la societat, per això cal que tots treballem col·laborativament”.