"Una dona ha de ser bona tant sí com no i ha de demostrar més perquè la valorin"

BarcelonaEl món del motor és un dels últims vestigis del masclisme en l'esport. Mentre que en altres entorns les dones tenen un paper més destacat, les graelles encara estan ben buides de pilots femenines. En el Mundial del MotoGP, de les tres categories –amb 85 pilots–, només en competeix una: Ana Carrasco. A la Fórmula 1, cap. Altres entorns com el Dakar o els ral·lis de mica en mica s'estan tornant més permeables, però encara la seva participació molts cops és testimonial. El Ral·li Costa Brava, que va començar aquest dijous, ha deixat una imatge per a l'esperança: 12 dels 181 equips que hi participen són íntegrament femenins.

"El fet que hi hagi referents fa que pugui després avançar aquest món. Que es doni suport a equips de dones farà que més endavant n'hi hagi més. Si no n'hi ha ara, les noies no veuen aquests referents i pensen que no poden o els seus pares no les deixen perquè no ho consideren un esport per a noies", confessa Ares Lahoz. La jove pilot lleidatana competeix amb un dels dos equips de Porsche Barcelona, que presenta dos automòbils pilotats i copilotats per dones. La seva companya i rival és Mercè Martí, que va liderar el primer equip femení en els 44 anys del Dakar.

Totes dues tenen clar quina és la clau perquè els sostres de vidre per a les dones en el motor s'esmicolin: "Falten referents!", coincideixen. "Jo m'adono que el fet de jo ser campiona d'Espanya, a part de ser un premi per a mi, també és una manera que les més petites que volen començar i els seus pares, que a vegades són els que no les deixen, vegin que hi ha dones també al davant. El fet que la Mercè anés al Dakar i fossin un equip de dones fa que noies com jo diguem: «Ostres, hi ha dones també allà. Hi ha noies que ho estan fent bé». No per ser noia no m'hi puc posar o no hi puc arribar", confessa l'Ares, l'única dona pilot que s'ha proclamat campiona d'Espanya d'autocròs. "Ser el mirall pel que fa a l'empoderament de la dona en el motor és el millor que podem fer per a les noies que arriben. Vull intentar que hi hagi referents i que la gent s'animi a fer allò que té ganes de fer, seguir els seus somnis i les seves inquietuds", recalca la Mercè.

La pilot de Sant Feliu de Llobregat és de les poques referents en el món del motor. Ella va començar en el món de l'aviació i ara combina l'aire amb l'asfalt. "Soc empresària, els avions són el meu dia a dia. Hi he competit durant 27 anys. Vaig convertir la meva activitat esportiva en la meva activitat professional. Fins ara els cotxes han estat un hobby, però com que se m'ha donat bé estic explorant aquest nou territori", reconeix. "Estic encantada que la gent es pugui veure reflectida en els meus projectes. Si no hi ha visibilitat, no es creen referents. M'agrada que hi hagi oportunitats, tant si fracasses com si no. Han de ser-hi. A vegades dels fracassos en surten coses molt positives i en treus bons aprenentatges", recalca.

Les famílies són la primera barrera per superar. N'hi ha que no distingeixen entre esports per a nenes i per a nens, però n'hi ha d'altres que neguen a les seves filles la possibilitat de sumar-se al món del motor. "A mi no em va condicionar la meva família, tot al contrari, però sí que conec noies de la meva generació que volien córrer i els seus pares no les van deixar. Al seu germà el deixaven, però a elles no. Elles podien fer patinatge o rítmica, però motor no", reconeix l'Ares. Després, un cop s'ha aconseguit superar aquest primer obstacle, cal entrar en un món totalment masculí i poc permeable al canvi.

Per a ella no va ser gens fàcil: "Tinc dos hàndicaps: un és ser dona i l'altre és ser filla d'un constructor i campió d'Espanya. Havia de ser bona tant sí com no perquè el meu pare ho era i pel fet de ser dona havia de demostrar molt més perquè em valoressin. Al principi va costar bastant. Em feien molt fora de la pista, no suportaven que jo anés davant, tots eren amics i jo estava apartada... Al final sí que vaig acabar tenint amics, però en un principi em va costar molt, sobretot aquí a Espanya. A Europa hi ha més dones que corren i tenen la ment més oberta, però aquí estem per darrere".