Ruxanda Ghemis: "Dormir separats era un cas de supervivència"

BarcelonaAl començament és tot tan desconcertant i encara més quan et trobes un nadó que té problemes per adaptar-se, que plora molt, que dorm poc. I llavors veus altres famílies que tenen la criatura dins del cotxet i que estan tots tan tranquils menjant-se una paella. En canvi, tu i el teu marit esteu desbordats, l’un agafant el nen que no para de bramar i l’altre engolint el menjar tan ràpid com pot mentre tota la gent del restaurant us mira.

I, a més, emprenyats entre vosaltres.

— Les primeres setmanes semblàvem el gos i el gat. Que si jo he canviat tres bolquers. Que si jo n’he canviat ja quatre. Doncs jo aquesta nit he estat dues hores caminant passadís amunt i avall. Vivíem aquesta tensió de competir per veure qui havia fet més. Fins que vam entendre que havíem d’anar plegats, havíem d’anar junts en una mateixa direcció que era cuidar el nostre fill, que era el fruit del nostre amor. Que no podíem estar competint per veure qui aconseguia el títol de mare o pare de l’any.

Realment, un fill posa a prova les parelles.

— Fins que la criatura no és fora de la teva panxa no ets conscient de tot allò que hauràs de sacrificar en la relació de parella. Per això és important trobar una estona per mimar l’altre, o per tenir una conversa profunda més enllà dels temes relacionats amb el fill, fer una abraçada de suport en el moment just.

Un dia us plantegeu dormir separats.

— Per pura desesperació. Abans de ser mare, quan sentia a dir que una parella dormia per separat pensava que de cap manera ens passaria, que què seria de nosaltres si ho féssim. Però vaig canviar d’opinió. Al cap d’una setmana ja ens havíem organitzat en torns de tres hores per atendre la criatura. I encara ara, dos anys i mig després, encara ens organitzem així. Al final és un tema pràctic i tot el que necessitàvem era descansar. No poder dormir seguit va ser molt dur per a mi.

Ara espereu el segon fill. Ho fareu igual?

— De nou, serà un cas de supervivència. Com que ara mateix dormim amb el nen, suposo que quan neixi el segon cadascú dormirà amb un dels fills. Ara, també et dic que a vegades em pregunto quan podré tornar a dormir tranquil·la amb el meu marit. Arribarà aquest dia? Però també et vull dir que tot això que hem passat no ho canviem per res. Tenim molt clar que tot són etapes de la vida i que ara ens toca esprémer aquesta. Ens encanta dormir a prop del nostre peque.

De quins hàbits domèstics et sents més orgullosa?

— Dels que fan referència al dormir i al menjar. Abans de ser pares gairebé set dies a la setmana menjàvem fora o amb take aways. Ara zero planificació. Ara he hagut de fer un màster en alimentació, sobre quina mena d’aliments introduir i quins no i de quina manera. Em sembla molt interessant i també meravellós que puguem disposar de tanta informació. Ara, també et vull dir que no soc la mare perfecta i que alguna nit la resolem amb nuggets o patates fregides.

I sobre dormir?

— Ens va costar molt que dormís hores seguides i tot sol. Així que vam fer una assessoria sobre el son, vam llegir llibres, vam mirar blogs, de tot per poder aprendre i millorar. La veritat és que de moment no ens n’hem sortit gaire, però ho seguim intentant.

En el llibre hi ha una idea que m’agrada, que cal celebrar els petits grans assoliments. Quins són els teus més recents?

— Ai, és que ara estem vivint amb el nostre fill una etapa molt tendra, que fa que se’m posi la pell de gallina. Ara, amb dos anyets i mig ja comença a parlar, comença a ser murri, ja mostra el seu caràcter de personeta gran. Ahir vaig plorar i riure d’emoció veient les coses que deia. És que, realment, la maternitat és molt dura, però té tantíssims moments gratificants que t’omple el cor fins dalt.

Què et preocupa, ara mateix?

Si sabré estimar de la mateixa manera el meu segon nadó. Em preocupa també si podré continuar dedicant al fill gran el temps que li estic dedicant ara. Em trencaria el cor que em necessités i que no el pogués atendre perquè estic amb el petit. Em sento alegre i estic segura que moriré d’amor quan els vegi a tots dos junts, però ara mateix estic cagada de por. No sé si sabré fer-ho.