Entre el drama adolescent i el terror gòtic

En literatura, en televisió i cinema, en l’art en general, una cosa és la mescla de gèneres i una altra cosa molt diferent és la indefinició. Lost, una de les sèries que varen marcar el boom televisiu de principis de segle –tot just s’acaba de commemorar el vintè aniversari de l’emissió del primer episodi–, és un exemple paradigmàtic de mescla de gèneres. Vol hibridar-ne molts i ho fa sense manies. El resultat és una obra en què la ciència-ficció, el misteri de terror, l’aventura de supervivència, el drama sentimental, el thriller trepidant i la poesia filosòfica, conviuen i s’entrelliguen i s’alimenten a partir de la juxtaposició i el contrast.

En canvi, Les petites vampires, de Maria Guasch, llicenciada en Comunicació Audiovisual i en Estudis Literaris, autora de la molt celebrada Els fills de Llacuna Park (2017, també a L’Altra), es mou per unes coordenades més difuses, com si volgués temptejar diversos gèneres –el drama adolescent, el terror, la intriga–, o com si volgués ser diferents tipus d’històries –una novel·la de formació, un conte gòtic, una radiografia inquietant d’un món petit i claustrofòbic, una investigació de ressonàncies simbòliques de la pressió violenta que els mals de la història exerceixen sobre el present–, però, a la fi, no es decantés del tot per un de sol en cap moment. El resultat és una novel·la triplement estranya: primer, perquè relata un món travessat per l’estranyesa; segon, perquè la majoria dels personatges estan imbuïts de perplexitat; i tercer, perquè se'ns narra tot des d’una indefinició (de to i de gèneres literaris) estructural que en certs passatges resulta molt suggeridora i en altres provoca més aviat confusió.

Referències al vampirisme

L’argument de Les petites vampires d’entrada sembla prou senzill, però es va ramificant i expandint amb diversos personatges secundaris i amb tota una galeria de subtrames que l’emboliquen considerablement. Com cada estiu, la Natàlia torna al seu poble natal per passar-hi les vacances. És un poble petit on tothom es coneix i on també tothom coneix les històries familiars de cadascú. Al poble, la Natàlia hi retroba la seva amiga d’infantesa, l’Emma, que ha hagut de créixer entre les pors, els prejudicis i els recels dels veïns perquè té “la sang malalta”. És l’expressió que s’usa contínuament, però el lector aviat comprèn què li passa: la seva mare era heroïnòmana i es va infectar amb el virus de la sida. Per un moment, entre les referències al vampirisme (lectures infantils de les protagonistes) i la presència del submon de l’heroïna, el lector pensa que Guasch ens portarà per camins similars als de pel·lícules com Arrebato, d’Iván Zulueta, The addiction, d’Abel Ferrara, o Només els amants sobreviuen, de Jim Jarmusch, però no és el cas.

A més de l’afecte immens que sent per la seva amiga peculiar i vulnerable, la Natàlia, que té quinze anys i està en plena florida de la pubertat, sent una fascinació vivíssima per la seva cosina gran, la Candela, que treballa al bar del poble i és una dona carismàtica i una seductora natural: “Els nois seguien la Candela com si algú els estirés els ulls”. I, a banda de tot això, i de la vida resclosida i rutinària del poble, hi ha el Martín, un jove nouvingut i malaltís; i hi ha les dues famílies que viuen a les Agulles, una antiga masia amb un passat tacat de querelles i sang, relacionat amb la Guerra Civil. Les dues famílies, dos matrimonis no convencionals amb els seus fills, generen en la Natàlia i l’Emma una animadversió atàvica, i una atmosfera de misteris perillosos i d’accidents incomprensibles els envolta. Per un moment, entre les referències implícites a la Guerra Civil i la textura subtilment terrorífica del relat, el lector pensa que Guasch ens portarà per camins similars als de les pel·lícules El espinazo del diablo o El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, però tampoc és el cas.

Aquesta indefinició estructural treu força dramàtica i precisió expressiva a la novel·la, i això que Maria Guasch –ho ha demostrat en novel·les anteriors i ho demostra en diversos passatges de la present novel·la– és una escriptora intel·ligent i té una prosa meticulosa i rica.