Els drets de la infància vulnerable no estan garantits

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) de la Taula del Tercer Sector -que agrupa més de 900 entitats socials que atenen, acompanyen i ofereixen suport al col·lectiu- alerta que no s’estan garantint els drets de la infància i l’adolescència en situació de vulnerabilitat i que, per tant, no s’està complint amb la convenció de l’ONU sobre els Drets de l’Infant. Ho assegura a partir de les conclusions de l’estudi de la infància i l’adolescència Anàlisi de l’estat de la garantia de drets a Catalunya , que posa el focus en la situació d’aquest col·lectiu abans del canvi dràstic del covid-19, però que també recull la valoració que fan les entitats dels efectes de la pandèmia, que ha comportat un empitjorament de les seves condicions de vida.

L’informe analitza diversos eixos de treball que queden recollits en els articles i principis de la convenció: drets i llibertats; violències; entorn familiar, cures alternatives, inclusió i pobresa; salut i benestar; educació, lleure i activitats culturals i mesures excepcionals de protecció.

La PINCAT reclama que la infància no torni a quedar a la cua de les polítiques socials i que sigui una prioritat indiscutible en la pròxima legislatura per, entre altres reptes, acabar amb la xacra de la pobresa infantil que colpeja un de cada tres infants a Catalunya.

1. Drets i llibertats

El document revela que encara hi ha mancances en la participació política d’infants i adolescents i l’accés a la informació a través de l’ús de les TIC sobretot per a col·lectius en risc d’exclusió i en especial en aquells que tenen una discapacitat. Per exemple, segons l’estudi, un 27% dels infants atesos per les entitats socials enquestades disposen d’accés a un ordinador i, en el cas dels infants amb discapacitat, aquest percentatge baixa fins al 16%. Les úniques dades per poder comparar-les amb la població general d’infància i adolescència de Catalunya són les de l’Idescat 2018, que apunten que un 93% dels infants i adolescents de 10 a 15 anys han fet ús d’un ordinador en els tres mesos previs a l’enquesta. En el cas de la connexió d’internet a casa, un 27% dels infants atesos per les organitzacions enquestades en tenen, i aquest percentatge és del 15% en infants amb discapacitat. No es disposa de dades per a la població general d’infància i adolescència a Catalunya amb què comparar-les directament, tot i que segons dades de l’INE 2018, un 92% dels infants i adolescents de 10 a 15 anys van fer ús d’internet en els tres mesos previs a l’enquesta.

Algunes causes són: el cost de la compra i el manteniment dels dispositius electrònics i la connexió i la manca de competències digitals per part de les famílies, que en dificulten l’accés.

Algunes propostes de millora per a les administracions públiques: vetllar per l’accessibilitat de la informació perquè no tingui barreres i aprofitar espais existents i crear-ne de nous per permetre la participació en primera persona d’infants i adolescents, entre altres.

L’impacte del covid-19: el 70% de les entitats socials enquestades asseguren que la pandèmia ha agreujat la bretxa digital ja existent i preveu que continuï augmentant en els pròxims mesos.

2. Violències

S’entenen les formes de violència física o mental (lesions, abusos, abandonament o tracte negligent, maltractament o explotació, inclosos els abusos sexuals en qualsevol dels seus àmbits vitals entre els quals destaquen el familiar, l'escolar i el tecnològic).

Algunes de les dades destacades: fins a un 30% dels infants atesos per les entitats socials enquestades podria ser víctima de violència a la llar (el cas dels infants amb discapacitat seria un 9%). Es percep una diferència segons el gènere, sent les nenes i noies en major mesura víctimes de violència a la llar que els nens i nois. Una altra dada és que només entre un 4 i un 6% dels infants i adolescents atesos per les entitats socials enquestades denuncien la violència.

Algunes de les causes són: la manca d’una xarxa social forta on buscar ajuda per part de molts infants i adolescents, la manca d’acompanyament a infants que pateixen assetjament i uns mecanismes de denúncia existents que els són inassolibles, entre altres.

Algunes de les propostes de millora per a les administracions públiques: fer més accessibles els mecanismes de denúncia a infants i adolescents; extremar la cura i l’acompanyament d’infants i adolescents que han estat víctimes de violència i dur a terme diagnosis i col·laborar amb entitats del Tercer Sector per conèixer millor la realitat d’infants i adolescents que pateixen violència als domicilis.

L’impacte del covid-19: les entitats socials afirmen que el nombre de casos de violència a la llar contra infants i adolescents ha augmentat.

3. Entorn familiar, cures alternatives, inclusió i pobresa

Es tracta dels entorns de creixement i desenvolupament dels infants i adolescents i els factors directes i indirectes, com ara la cobertura de les seves necessitats bàsiques o les situacions de risc davant les quals es poden trobar i que hi incideixen.

De l’estudi, destaquen algunes dades:

• La inversió en protecció social a famílies i infants a Catalunya és d’un 0,8% del PIB, que representa només un terç de la mitjana europea.
• La situació de la infància i l’adolescència és més fràgil que la de la resta de la població. Un exemple clar és com les transferències públiques (prestacions i ajudes) impacten poc en aquest col·lectiu. Si tenen una taxa de pobresa inferior abans de les transferències, infants i adolescents passen a ser els que tenen un major risc després. A Catalunya, un de cada tres infants estan en risc de pobresa i exclusió social. Encara sobre les transferències socials, les famílies d’almenys un 75% dels infants atesos per les entitats socials enquestades en reben. En el cas d’infants i adolescents amb discapacitat aquest percentatge és inferior, en concret d’un 47%.
• L'escassetat de polítiques en matèria d’infància i de suport a les famílies amb infants a càrrec. No hi ha cap prestació universal per compensar la despesa que implica tenir fills. Les famílies tenen accés a prestacions de caràcter molt selectiu, com el cas dels fills amb valoració de dependència o que tenen algun tipus de discapacitat, i a deduccions o desgravacions fiscals de les quals les rendes més baixes gairebé no es beneficien. Aquestes mancances expliquen que la reducció de la pobresa mitjançant transferències socials sigui menor que a gran part dels països europeus.
• La prevalença de la pobresa i l’exclusió és més gran en les persones amb discapacitat que en les persones sense discapacitat. Tot i això, no hi ha dades específiques de pobresa i inclusió dels infants amb discapacitat a Catalunya.

Les causes són: la manca de polítiques de conciliació i la precarietat del mercat laboral, la manca d’acompanyament i suport a les famílies per part de les administracions públiques.

Algunes propostes de millora per a les administracions públiques: enfortir les polítiques de rendes garantides amb especial atenció a donar resposta a les necessitats reals d’infants i adolescents; cobrir les necessitats bàsiques d’infants i adolescents quan no puguin ser assumides per pares i mares (alimentació, higiene, salut, material escolar, etc.) i actuar contra l’emergència habitacional perquè l’habitatge juga un paper fonamental per poder tenir un nivell de vida adequat.

L’impacte del covid-19: el 86% de les entitats socials enquestades asseguren que el risc de pobresa dels infants i adolescents atesos ha augmentat i es preveu que creixi en els pròxims mesos.

4. Salut i benestar

Es tracta de les maneres de mantenir una vida sana i un nivell de benestar que permeti el desenvolupament d’infants i adolescents que tenen relació amb l’estat de salut percebut i diagnosticat tant físic com mental així com d’hàbits de vida que poden incloure l’àmbit nutritiu i sexual.

Algunes dades destacades:

• Un 18% dels infants i adolescents atesos per les entitats socials enquestades mostren infrapès en contra posició del 7% d’infants entre 0 i 14 anys (Enquesta de Salut de Catalunya, 2018).
• Un 13% dels infants i adolescents atesos per les entitats socials tenen problemes de salut mental vs. el 7% d’infants entre 4 i 14 anys (Enquesta de Salut de Catalunya, 2018). Els infants i adolescents amb discapacitat atesos presenten una major prevalença de problemes de salut mental perquè un 32% en té.

Algunes causes són: les situacions de pobresa generen angoixa als infants i dificulten el seguiment dels tractaments; la manca d’accés universal a tots els serveis i l'alta demanda i saturació d’alguns serveis i la manca d’enfocament que tingui en compte tots els àmbits (salut, educació, serveis socials, etc.).

Algunes de les propostes de millora per a les administracions públiques: augmentar la coordinació entre els àmbits de salut, educació i social, creant equips interdisciplinaris per a l’atenció de la infància i adolescència; redefinir i innovar en els recursos i serveis per poder donar resposta a noves necessitats de la infància i l'adolescència i avançar en el desenvolupament i promoció de projectes comunitaris i de major implicació de les famílies posant a les persones usuàries al centre.

L’impacte del covid-19: el 47% de les entitats socials enquestades afirmen que el nombre d’infants atesos amb problemes de salut mental ha augmentat i es preveu que creixi en els pròxims mesos.

5. Educació, lleure i activitats culturals

S’entén tant l’educació en espais escolars com la que té lloc en espais no escolars, en les diferents etapes vitals, així com aquelles formes de lleure, joc, activitats recreatives i dret al descans dels infants i adolescents.

Algunes dades de l’estudi:

• Només 1 de cada 3 infants de 3 a 14 anys fan oci actiu (Enquesta de Salut de Catalunya, 2018).
• Un 30% dels infants atesos per les entitats socials enquestades abandonen l’escola de forma prematura, una dada que gairebé dobla la taxa d’abandonament prematur a Catalunya (2018), que és del 17%.
• Un 30% de les famílies ateses per les organitzacions socials no poden cobrir les necessitats econòmiques derivades de l’escolarització; un 36% les de les activitats extraescolars i un 40% les de lleure.

Algunes causes són: la manca de recursos econòmics per part de les famílies i la insuficient inversió pública; la falta d’una oferta inclusiva i adaptada i d’espais urbans destinats al lleure i la manca d’un model que parteixi de les necessitats d’infants i adolescents.

Algunes propostes de millora per a les administracions públiques: reconèixer el lleure com a agent educatiu, fent un tàndem amb l’educació lectiva i millorant la coordinació entre els diferents àmbits educatius, i dotar el lleure de més recursos per garantir que totes les famílies hi puguin accedir i per fer-lo més inclusiu.

L’impacte del covid-19: el 77% de les entitats socials enquestades afirmen que el nombre d’infants atesos amb problemes per fer seguiment del curs escolar, des de casa i de forma telemàtica, ha augmentat i es preveu que augmenti més en els pròxims mesos.

6. Mesures excepcionals de protecció

S’entenen les mesures de protecció internacional que s’apliquen en infants i adolescents migrats sols a Catalunya i les accions socials dutes a terme per la justícia juvenil adreçades als adolescents d’entre 14 i 18 anys.

Alguna dada destacada:

• Un 20% dels adolescents atesos per les entitats socials enquestades estan sota la tutela de l’administració i es troben sobtadament en una situació de desemparament un cop complerta la majoria d’edat. En comparació amb el total d’infants a Catalunya, un 0,4% dels adolescents tenen un expedient de tutela obert (IDESCAT i DGAIA, 2018).

Algunes causes són: la manca de compliment de part de la normativa aprovada i la falta de garantia dels drets de minories i la situació d’irregularitat d'infants i joves migrats sols i el seu desemparament llasta la seva autonomia, entre altres.

Algunes propostes de millora per a les administracions públiques: complir amb els drets dels infants i adolescents migrats sols recollits a la convenció dels Drets de l’Infant a través de les lleis i eines ja existents, simplificar els tràmits de les administracions vinculats a la infància i les famílies i reconèixer la infància com a subjecte de ple dret.

L’impacte del covid-19: el 60% de les entitats socials diuen que el nombre d’infants i joves migrats sols atesos s’ha mantingut més o menys igual i no s’esperen diferències significatives.