Drons militars, pous de petroli i diplomàcia en una trama que colpeja Repsol
L'est de Líbia tanca el jaciment d'Al-Xarara per les indagacions judicials sobre un membre del clan dels Haftar
TunísEl govern de l'est de Líbia, liderat pel general Khalifa Haftar, ha decidit tancar gairebé completament el pou de petroli d'Al-Xarara com a represàlia per les indagacions iniciades per la justícia espanyola contra un membre del clan dels Haftar per violar l'embargament d'armes imposat per l'ONU. El pou, situat al sud-oest del país, està operat per una coalició de companyies petrolieres entre les quals figura l'espanyola Repsol. La producció diària del jaciment d'Al-Xarara és de 300.000 barrils de petroli, per la qual cosa, després d'aproximadament un mes del tancament, les pèrdues podrien ascendir a més de 600 milions d'euros.
D'acord amb la versió de quatre fonts líbies diferents, el conflicte es va desfermar quan Saddam Haftar, el fill del general Khalifa Haftar, va ser retingut a finals del juliol passat a l'aeroport de Nàpols i va ser informat que el seu nom figurava a la llista del Sistema d'Informació de Schengen (SIS) perquè l'hi van incloure les autoritats espanyoles. Amb el tancament del pou, Haftar pretén que les autoritats espanyoles arxivin el cas o almenys retirin el seu nom de qualsevol investigació.
La llista del SIS, elaborada pels països de la UE dins de l'espai Schengen en col·laboració amb l'Europol, no equival a una ordre d'arrest, sinó que simplement obliga a informar dels moviments de les persones integrants de la llista a la institució que ha sol·licitat el monitoratge. La notícia va sortir a la llum pública a principis d'agost gràcies a una filtració al diari italià La Repubblica. “Itàlia no hauria d'haver informat Haftar, però ho va fer per fer-se perdonar el fet d'haver interceptat un vaixell amb armes xineses a instàncies dels EUA que es dirigia a l'est del país”, apunta una font política líbia.
Líbia, país que posseeix les reserves de petroli més grans de tot Àfrica, es va sumir en el caos després de la guerra civil que va posar fi a la dictadura del coronel Moamar Gaddafi el 2011. La transició a la democràcia va descarrilar el 2014 per les lluites de poder entre les diverses faccions polítiques i militars, i des de llavors el país està escindit en dos governs i dues estructures administratives paral·leles: una a l'oest, amb seu a Trípoli, i l'altra a l'est, controlada pel clan dels Haftar, que també ocupa bona part del sud de Líbia. Precisament a l'est i el sud del país és on es troben els grans jaciments de petroli i gas, cosa que dona al clan dels Haftar un gran poder de negociació en les seves relacions amb Trípoli i amb les potències estrangeres.
Els problemes de Haftar amb la justícia espanyola arrenquen del seu intent de comprar drons a una empresa espanyola, cosa que representa una violació de l'embargament d'armes de l'ONU a Líbia. Una persona que treballa per a una de les companyies de Haftar amb seu als Emirats Àrabs Units va ser arrestada l'any passat en relació amb aquest cas, i està en marxa un procés judicial en contra seva.
Per aquesta raó, al gener, Saddam Haftar ja va ordenar el tancament del pou d'Al-Xarara, situat al sud-oest del país, en una zona desèrtica, com a mesura de pressió cap a Madrid. Després d'unes converses entre Haftar i les autoritats espanyoles, en què aquestes li van donar garanties que s'acabaria la persecució legal en contra seva, Al-Xarara va tornar a reobrir poques setmanes després.
Arran de la seva retenció a Nàpols a finals de juliol, Haftar va reaccionar de forma furibunda al considerar que Espanya no havia complert la seva part del pacte segellat al gener i va tornar a ordenar el tancament gairebé total del pou. Consultat per l'ARA, el ministeri de l'Interior espanyol s'ha negat a fer qualsevol comentari respecte a “accions legals en curs”, però no ha desmentit els fets publicats per La Repubblica. Per la seva banda, representants de Repsol també han declinat fer qualsevol declaració pública al respecte.
Segons una font pròxima a Haftar, l'estiu de l'any passat es va produir un canvi en la política espanyola envers Haftar i, en general, el govern de l'est del país: “Haftar havia tingut una bona relació amb el govern espanyol i els serveis secrets espanyols. Per això, aquí va generar una gran sorpresa quan es va arrestar el comercial de l'empresa de Haftar a Espanya. La comanda de drons no era la primera de material de doble ús [civil i militar] que feia el govern de l'est”. La font esmentada apunta que hi ha negociacions secretes entre Haftar i Madrid per posar fi a la crisi.
