Dues cases, una història

Saben que la mirada de Mercè Rodoreda recorria els carrers i les cases del barri del Farró, el seu barri. Cases semblants a la que avui visitem, “amb petits jardins amb la figuera i el magraner, terrats amb torrassa, menjadors amb llums de ferro plens de flors i dracs, vidrieres amb vidres de mil colors, unes cases on les relacions entre els veïns eren, per bé i també per mal, com els d’una gran família”. Així visualitzen la història els fundadors de la cooperativa d’arquitectura Estudi Biga, de Barcelona, els arquitectes Ignasi Fontcuberta i Guillem Villalta, tot rememorant l’ambient d’un edifici que, tanmateix, van trobar en molt mal estat, deshabitat de feia molt temps i amb tota mena de patologies estructurals. Per a la seva tornada a la vida ha pesat tant la història de l’edifici i la del barri com la voluntat de donar-li un gir tan respectuós com atrevit cap a la contemporaneïtat, a les noves maneres de viure i a les necessitats canviants de les famílies, tan diverses com poden ser.

Les Mont-rogenques, nom d’aquest projecte de dos habitatges en un sol edifici, van ser en el primer terç del XIX dues cases de cos de 4 m d’amplada cadascuna. Després, al mateix segle, se’ls va afegir una planta. Ja al segle XX, el Modernisme i la manera d’estiuejar de la burgesia barcelonina la van convertir en una sola casa, es va fer una gran galeria de vidres de colors mirant al jardí i es va aixecar la torrassa-mirador a coberta. Quan van assumir el projecte els de l’Estudi Biga, a més d’abandonada, la van trobar dividida en dos habitatges, un a la planta baixa i l’altre al primer pis. El repte per a ells a l’hora de concebre dos habitatges destinats a dos nuclis familiars d’una mateixa família era recuperar la història, aquelles dues cases de cos que donarien molt més joc per a la convivència i molt més gaudi que no deixar-ho en un edifici amb un pis a dalt i un a baix. Es tornaria a les cases de cos però es buscaria la qualitat espacial del Modernisme i també aquells elements que deixen testimoni dels bons oficis de l’època.

Ara Les Mont-rogenques són dos habitatges de dues plantes cadascun, independents l’un de l’altre, amb alguns espais intercalats i amb el jardí d’ús comunitari, el mateix que el terrat i la torrassa, que també es comparteixen. Als de Biga els agrada posar en valor els usos comunitaris, la convivència –recordem, per bé i també per mal– entre els veïns. Hi creuen, com també creuen en potenciar aquelles sales successives tan del Modernisme, ara desjerarquitzades, d’ús flexible, que puguin ser una sala però que també puguin dividir-se. Sales que poden ser d’estar o dormitoris o menjadors o diverses coses alhora. Els agrada recuperar el Modernisme auster d’aquella casa del Farró per donar-li un caràcter nou i alegre, com el que han donat a les noves cuines, sempre en espais de valor de la casa; com el que han potenciat a les vidrieres de colors de la galeria, pintant també les noves biguetes metàl·liques. Verd, rosa; rosa, verd i el groguenc de les parets desconxades, arrabassats els papers pintats. Verd, rosa i el multicolor d’unes rajoles hidràuliques recuperades. No les han canviades, ni tan sols de lloc, així que en una sala es poden trobar dos mosaïcs diferents. És la expressió sincera i deshinibida de la història.