Dues grans muralles verdes per aturar la desertificació del planeta

La muralla verda de la Xina

Three-North Shelter Forest Program

La desertificació és un procés de degradació de la terra –que es torna infèrtil– que fa anys que creix arreu del món per causes climàtiques i per efecte directe de l’acció humana, com la desforestació, la pastura i altres pràctiques que esgoten els recursos hídrics. En llocs com la Xina, però, la desertificació implica també literalment l’avenç del desert, que es menja terreny any rere any. El desert del Gobi s’acosta cada cop més a Pequín i contribueix a generar tempestes de sorra cada cop més intenses sobre la capital xinesa, que deixen imatges apocalíptiques com les del 15 de març, amb cels taronges i una pol·lució que supera fins a 160 vegades els límits recomanats per a la salut.

Prop del 28% de la superfície de la Xina és desert i el govern xinès fa anys que lliura una batalla per evitar que aquesta xifra segueixi pujant. Per frenar l’avenç del desert del Gobi, la Xina va posar en marxa ja el 1978 el seu projecte de Gran Muralla Verda: una barrera d’arbres que quan estigui acabada, el 2050, farà 4.500 quilòmetres de llarg. Recorrerà tot el nord de la Xina, a prop de la frontera amb Mongòlia, des de la província xinesa més a l’est, Heilongjiang, fins a la més occidental, Xinjiang. Fins ara ja s’hi han plantat 66.000 milions d’arbres dels 88.000 milions previstos.

Els resultats d’aquesta obra ingent ja són visibles des dels satèl·lits de la NASA, que calcula que un quart de la nova superfície verda que el planeta guanya cada any es planta a la Xina: és el país que més aforesta del món. En 40 anys la Xina ha cultivat 30 milions d’hectàrees de bosc, cosa que ha fet pujar del 5% al 13% l’àrea verda del país. Quan estigui acabada, la Gran Muralla Verda xinesa haurà fet créixer els boscos del món un 10%.

________________________________________________

La muralla verda de l’Àfrica

The Great Green Wall, a la zona del Sahel

Al megaprojecte xinès li ha sortit un potent competidor, la Gran Muralla Verda de l’Àfrica, que vol frenar l’avanç del desert del Sàhara, el més gran del món. L’objectiu és plantar arbres al llarg de 8.000 quilòmetres d’un extrem a l’altre (d’est a oest) del continent africà, passant per 11 països diferents. Si s’arriba a completar seria l’estructura viva més llarga del planeta, tres cops més que la Gran Barrera de Corall.

El projecte es va posar en marxa l’any 2007 i ja ha avançat en un 15%, però ha sigut en els últims mesos que ha agafat embranzida i s’ha reconvertit en una iniciativa més holística, que busca retornar la vida a zones de terra desertificades i alhora contribuir a la seguretat alimentària de milions de persones i oferir feina a milions més. Per fer-ho realitat s’hi han unit l’ONU, la Unió Africana, la UE, el Banc Mundial i la FAO, entre altres organismes. L’impuls definitiu va sortir de la cimera One Planet, impulsada pel president de França, Emmanuel Macron, l’11 de gener del 2021. Allà s’hi van aconseguir compromisos de donació per valor de 14.300 milions d’euros fins al 2025. Però es calcula que fan falta uns 27.000 milions d’euros fins al 2030 per poder recuperar 100 milions d’hectàrees de superfície desertificada, amb una extensió natural (no només arbres) que capturaria 250 milions de tones de carboni i crearia alhora 10 milions de llocs de treball.

Al Sahel, una de les regions del planeta més afectades per la crisi climàtica, aquesta Gran Muralla Verda vol combatre alhora la gran emergència global i d’altres que assoten l’Àfrica, com la fam, els conflictes i les migracions.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge

Font: NASA, FAO, USGS i elaboració pròpia