Del bungalou de metall a l'auditori d'acer inoxidable: Cinc altres edificis històrics de Frank O. Gehry

BarcelonaEl Museu Guggenheim Bilbao és una obra excepcional de l’arquitecte canadenc Frank O. Gehry (Toronto, 1929), ja que aquest edifici el va llançar internacionalment i va marcar definitivament la seva trajectòria, quan ja tenia més de seixanta anys. El personal del museu recorda l’alegria que irradia l'arquitecte quan els visita, com va passar fa pocs dies amb motiu del 25è aniversari, i també perquè després de tots aquests anys el museu continua lluint com nou. "M'hauria agradat que el meu pare hagués estat aquí", va dir a la multitud de reporters que l'esperaven per retratar-lo davant la seva obra.

Així i tot, Gehry va començar a fer història molt abans i ho va fer amb una obra totalment diferent: el seu propi habitatge a Santa Monica, un procés en què convertir un bungalou de dues plantes d’estil colonial que tenia uns 60 anys en un manifest de l’arquitectura desconstructivista que va estar tan de moda als anys 80, i també en un lloc per experimentar amb estructures de fusta i materials industrials, com el metall corrugat. El resultat va ser antològic i també va ser-ho l'enuig dels veïns quan van veure que Gehry no havia respectat l’estètica de les altres cases del barri, fins al punt que va córrer el rumor que un d'ells havia disparat contra la casa. Tot i haver fet una obra icònica, Gehry la va continuar remodelant als anys 90, així que és molt probable que hi hagi diferències evidents entre l’estat actual i la maqueta que en va comprar el MoMA de Nova York.

Sovint és inevitable parlar dels treballs de Gehry més com a obres d’art que com a edificis. Això passa sobretot a l’antiga seu de l’agència de publicitat Chiat/Day, que actualment forma part de les oficines de Google a Venice Beach, Califòrnia, perquè va tenir la gosadia pop de col·locar uns binocles gegants dels escultors Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen a l’entrada de l’edifici.

L’impacte del Guggenheim de Bilbao en la trajectòria de Gehry va ser immediat: els promotors del Walt Disney Concert Hall, que és la seu de la Filharmònica de Los Angeles, van recuperar l’interès per construir l'edifici després d’una aturada provocada pel terratrèmol que va patir la ciutat el 1994 i per la falta de fons. Gehry va reformular completament el projecte amb el qual havia guanyat el concurs d’idees i va aconseguir una altra de les seves obres mestres.

Com el museu basc, l’exterior de l’auditori crida l’atenció per un esclat de superfícies corbes, però en aquest cas estan recobertes d’acer inoxidable en lloc de titani. El Guggenheim Bilbao també va esperonar els directius de la mateixa Fundació Solomon R. Guggenheim, que van encarregar un altre museu a Gehry per construir-lo en un moll del riu Hudson, encara més espectacular que el de Bilbao. El projecte no va tirar endavant, però sí que ho ha fet el Museu Guggenheim Abu Dhabi al Districte Cultural de Saadiyat, l’obertura del qual està prevista per al 2025. El disseny torna a ser grandiós i crida l’atenció perquè consisteix en una munió de galeries de formes i altures molt diverses, algunes folrades de pedra i altres de metall, que semblen enganxades les unes a les altres per unes estructures còniques que recorden les torres de ventilació locals. El museu farà 30.000 metres quadrats, 6.000 més que el de Bilbao, i serà el més gran dels museus Guggenheim.

Però Gerhy no s’ha especialitzat en museus i auditoris sinó que ha seguit explorant noves tipologies en les quals ha aconseguit deixar la seva empremta: un exemple únic dins la seva trajectòria és el gratacel del número 8 del carrer Spruce de Manhattan, folrat amb unes planxes metàl·liques subtilment corbades que recorden el seu interès pel Barroc. Té setanta-sis pisos i quan va entrar en funcionament, el 2011, es va considerar com el millor gratacel que s’havia construït a Nova York en més de quaranta anys.