Les editorials independents han salvat el llibre en català?

Barcelona2013: la crisi econòmica encara cueteja amb força i un grup de gent s'atreveix a obrir una finestra editorial. Al seu voltant, cares llargues i fins i tot un periodista que els augura una vida curta. I, contra tot pronòstic, ja fa 10 anys que Llegir en Català aplega editorials independents sota un paraigua de cooperació, informació compartida i confiança mútua. Actualment, dotze editorials formen part de l'associació, entre les quals hi ha Raig Verd, Tigre de Paper o L'Avenç. Cadascuna, amb la seva independència i caràcter propi, hi ha trobat projectes en els quals emmirallar-se i la manera de fer-se fortes amb sinergies que les han ajudat a donar-se a conèixer.

A la Setmana del Llibre en Català, on comparteixen parades, hi havien de celebrar aquest divendres l'aniversari, que s'ha hagut de cancel·lar per la pluja. Ho havien de celebrar amb uns convidats especials, els BookHunters. El Sergi i la Laia, que ja seguien aquestes editorials abans de fer-se booktubers, havien escollit un llibre de cada editorial per presentar l'acte que fos simbòlic per a ells. Per exemple, de L'Avenç, havien triat Flush, de Virginia Woolf, perquè el Sergi, precisament en una Setmana del Llibre, es va apropar a l'editora Núria Iceta i li va dir: "Vull llegir aquest llibre en català i no hi ha manera de trobar-lo". L'any següent el van publicar. "No és veritat que jo en fos el causant, però jo m'ho vull creure", diu el Sergi, divertit. Si hi ha alguna cosa que defineix les editorials petites és el contacte directe. Per a la Laia, les editorials de Llegir en Català tenen en comú que t'acosten autors desconeguts: "La gràcia és que tot això no es publicava".

Potser no han salvat el llibre en català, però han fet una tasca important per millorar-lo. "La sensació és que el sector té molt bona salut", diuen el Sergi i la Laia. "No sé si ens podem atribuir els canvis, però sí que hem contribuït a fer veure que podíem anar una mica més enllà", diu Iceta. Però com ha canviat el sector en aquest temps i quin rol hi han jugat les editorials independents?

Una galàxia d'estrelles nanes

Si es plantejaven fer-se un lloc al sector ho han aconseguit. Tot i que cada vegada els grans grups editorials són més grans –les grans editorials s'enduen més d'un 64% de la facturació del sector a tot l'Estat i el gran grup en català, 62, té una quota de mercat que supera el 30%–, han anat trobant el seu públic. "El canvi fonamental ha sigut el creixement i la consolidació de les editorials independents, que poden tenir uns catàlegs i que poden proveir espais que fins ara no existien a Catalunya", diu Francesc Gil-Lluch, actual president de l'entitat i editor de Saldonar. Ara bé, l'existència dels grans grups en català és imprescindible per a la riquesa del sector, opina: "Si no existissin, el nostre món seria més reduït i no tindríem tanta atenció del lector. Hi ha d'haver llibres de consum massiu".

No són només les editorials de Llegir en Català que han irromput al panorama en l'última dècada (que també han anat variant amb sortides i incorporacions), sinó que n'hi ha moltes més, com Males Herbes o Cal Carré. A més, van aflorar de la mà de noves llibreries de proximitat. I encara hi ha lloc per a més, apunta Ilya Pérdigo, editor de Clandestina: "Hi ha gent que encara va a una llibreria a buscar un contingut en català i no el troba. I això és una mala notícia i alhora és una bona notícia, perquè vol dir que hi ha algú que està buscant un llibre que li pots oferir". Asseguren que no hi ha competència i que com més seran millor. El cas de Mai Més n'és un exemple, explica Sergio Pérez. "Les llibreries no crearan un prestatge per a llibres de Mai Més, però si som sis, set, vuit editorials de gènere en català, tindrem un espai i la gent sabrà on anar".

A més d'editor, Pérdigo és l'actual president d'Editors.cat, un fet que parla a favor d'un sector ric i divers que potencia aquests projectes petits, i també un resultat "de la feina feta i la consistència de Llegir en Català". "No només veníem a publicar llibres, sinó que veníem a interessar-nos pel sector, veníem a intentar millorar el sector, veníem a preguntar, veníem a qüestionar", aclareix. Aquestes editorials no tan sols s'han guanyat el lloc sinó també la complicitat dels lectors, llibreters, mitjans i institucions. Gil-Lluch apunta satisfet que l'atenció que reben no és la que els correspondria per la seva dimensió empresarial.

Bibliodiversitat: més punts de vista

Les editorials independents han ocupat buits en el sector: Clandestina el de la novel·la negra, Chronos i Mai Més el de la literatura fantàstica i Tigre de Paper l'assaig amb perspectiva social, per exemple. "Tu veus la Setmana del Llibre en Català fa vint anys i l'oferta que hi ha avui dia aquí i a les llibreries ha canviat moltíssim", diu Pérdigo, que considera que ara toca mantenir i guanyar lectors amb iniciatives com el Pla Nacional del Llibre i la Lectura.

"El fet que hi hagi més editorials independents el que dona és bibliodiversitat, que és un concepte que sempre hem defensat, que des dels grans grups no només hi ha una concentració de poder i de publicacions, sinó també de línia de pensament", diu l'editora de Raig Verd, Laura Huerga. Per tant, "més persones editant significa també més punts de vista i més visió sobre el món que habitem. I això es tradueix en gèneres literaris, es tradueix en formats, en formes de publicar, però tota aquesta diversitat el que fa també és trobar nous lectors".

L'augment de l'oferta es tradueix també en més respostes, ja que moltes d'aquestes editorials aporten al sector una perspectiva crítica, també arran del seu naixement en el context de la crisi econòmica. Ho explica Laia Altarriba, de Tigre de Paper, que amb assaigs, especialment traduccions, van trobar lectors que cercaven "respostes diferents de les que donaven els relats hegemònics". Sembla mentida que no tinguéssim Angela Davis o Silvia Federici en català!", recorda Altarriba. Les temàtiques també han evolucionat i cada vegada publiquen més sobre ecologisme i sobre cures. "L'important també és tenir moltes antenes a la societat, estar molt connectat amb els moviments socials o transformadors per veure què és el que els interessa", diu Altarriba.

Més oferta equival també a més lectors. Fa 10 anys un de cada quatre lectors llegia en català i ara és un de cada tres (el 34,5% llegeix habitualment en català, segons l'últim baròmetre d'hàbits de lectura i de compra de llibres). "No ha augmentat com voldríem, però ha augmentat", diu Gil-Lluch, que considera que el perfil del lector en català és "molt fidel". "Nosaltres no defensem la militància, ni la resistència. Defensem la normalitat", afirma l'editora de L'Avenç, Núria Iceta. Laura Huerga hi afegeix, però, que la militància encara és necessària. "I no només la d'escollir el meu llibre en català, sinó que, quan no el trobo, el demano", comenta. En aquest sentit, reivindica que els llibres de fons de les llibreries en mantinguin en català i que s'incorporin ajuts des de l'administració per donar-hi suport. Huerga també demana que es compri a les llibreries de proximitat: "Si no som capaços d'entendre que comprar llibres en llengua catalana és fer-ho a les llibreries que donen suport a aquestes editorials perdrem tot el teixit que ens permet sobreviure".

Més cura dels llibres (i de les persones)

Una de les fites que fa sentir orgulloses aquestes editorials és el compromís col·lectiu que van assumir per posar els traductors a la coberta dels llibres i adjuntar-hi la biografia. De fet, els editors coincideixen que les traduccions han millorat. "Tenim grans professionals, i això fa que els llibres que arriben tinguin una qualitat i una riquesa que apropa els lectors a seguir triant el català com a llengua principal", afirma Maria Sempere, de l'editorial Les Hores.

"Ja hi havia alguna gent que ho feia, però sí que creiem que hi ha molta més gent que ho fa ara perquè nosaltres hem impulsat que es faci", diu Iceta, que considera que la cura de les persones ha anat més enllà i s'ha visibilitzat qui hi ha darrere de tota la cadena del llibre. "Sabíem que si no ens posàvem d'acord tots en remar en la mateixa direcció seria molt difícil", afirma.

Això és el que més valoren el Sergi i la Laia: "Cuiden el producte d'una manera... De principi a final", diuen els booktubers. "És que coneixem l'editorial, l'autor, el traductor, l'il·lustrador que fa les cobertes. T'encanta el que estan fent i, per tant, hi vols donar suport".