Els editors fitxen els autors en funció dels seus seguidors?

BarcelonaLa creadora de continguts, presentadora i influencer Juliana Canet va fer una crida al seu compte privat d’Instagram per buscar gent que estigués escrivint a la recerca de "noves veus inquietes que busquen el seu lloc al món". La també creadora de continguts Ofèlia Carbonell li va enviar el manuscrit del que seria la seva primera novel·la i el primer llibre de la nova col·lecció Brunzits de Columna, que també publicarà l’escriptora i jurista Òmnia L’Bakkali i el guionista Pau Cusí. "Hi havia un buit al mercat de llibres de narrativa breu que expliquessin els problemes i les inquietuds de la gent jove", explica l’editora Glòria Gasch sobre aquests llibres, que aborden temàtiques com la vocació, la precarietat, el turisme i la immigració.

Gasch va oferir-li la direcció de la col·lecció a Canet, amb més de 56.000 seguidors a Twitter i més de 90.000 a Instagram i ella, que des de petita havia volgut "treballar de llegir", va triar Carbonell (12.000 seguidors a Twitter) per al llançament. El nombre de seguidors, però, no és "en absolut" el factor que va fer prendre la decisió a l'editora. "L’editor sempre ha d’estar atent, també a les xarxes, però no són gens definitives i cada vegada les qüestiono més. Tenim completament comprovat que no hi ha una conversió de seguidors en vendes de llibres, tot i que pot ajudar en la promoció", afirma. Carbonell i Canet "són comunicadores i s’han construït una carrera a partir de les xarxes socials, però és que tenen talent i això és inqüestionable", assegura l’editora. Diu que no li serveix que un escriptor tingui 150.000 seguidors si no sap escriure: "Pots tenir tres seguidors i ser una gran narradora".

Tot i que són molt més que els seus comptes, el cert és que moltes noves veus es gesten a les plataformes digitals. Hi han nascut i hi han desenvolupat la seva manera de relacionar-se: "Jo soc una boomer, però ells s'han fet a dins. Fins i tot es diuen t’estimo per Instagram". Però un bon escriptor no es fa a cop de tuit, sinó amb bons continguts que es complementen i que poden traslladar-se a molts formats, des dels diaris, el teatre i el cinema als podcasts. També hi ha plataformes específicament pensades per atreure escriptors i lectors, com Wattpad, d'on han sortit fenòmens adolescents que les editorials han convertit en negocis milionaris. No es pot negar que els editors hi estan atents des de fa dècades, i cada vegada més.

Com Carbonell, les periodistes Anna Pazos, Júlia Bacardit i Anna Pacheco han debutat amb novel·les i han complementat la seva trajectòria com a escriptores amb la col·laboració en podcasts. Pacheco (35.800 seguidors a Twitter i 17.900 a Instagram) va publicar Guapas, listas, limpias (Caballo de Troya) amb l'editora convidada Luna Miguel, una altra escriptora influent a internet (45.800 seguidors a Twitter i 49.800 a Instagram). Caballo de Troya és una editorial que també s’enfoca a descobrir noves veus, "però no venen fitxades pel que hagin fet a les plataformes", tot i que "fan d’altaveu perquè les noves veus ressonin", assegura l'editora, Roberta Gerhard. És cert que "és diferent presentar algú que no és conegut a presentar algú que té eco a les xarxes", però "si el llibre és bo i la comunicació és bona, l’autor acabarà arribant" tot i que no tingui presència digital. Amb tot, les editores consideren complementari i paral·lel el que passa a l’entorn digital i als llibres: "No perquè tinguis presència a les xarxes vol dir que tinguis l'èxit assegurat".