Eduard Heusch, el fabricant de perles artificials que va crear Ràdio Catalana

El diumenge 29 de gener del 1928 es va produir un fet molt destacable: la retransmissió per ràdio, per primer cop a la història, d’un partit de futbol jugat al camp del Barça. Aquella tarda l’equip blaugrana i l’Europa es disputaven el títol de campió de Catalunya en un partit de desempat que prometia resultar trepidant i que va finalitzar amb victòria blaugrana per un a zero. Les emissores que van tenir la iniciativa van ser Ràdio Barcelona (EAJ-1) i Ràdio Catalana (EAJ-13). La primera és prou coneguda i avui dia continua existint, mentre que la segona era un dels molts negocis que posseïa l’empresari Eduard Heusch Schmal.

Nascut a Aquisgrà (Rin del Nord - Westfàlia), en una família d’industrials del metall que fabricaven agulles de cosir des de començaments del segle XIX, a la dècada del 1880 va emigrar a França, on va obtenir una patent per a una invenció realment curiosa: la fabricació de perles artificials. Tant Eduard Heusch com el seu germà, que l’acompanyava en el negoci, van pensar que calia democratitzar el mercat de les perles i que la millor manera era crear un producte d’imitació prou ben acabat. Aquell primer negoci es va dir Societé des Perles des Indes E. Heusch & Co, però poc després es van instal·lar a Barcelona per posar en pràctica noves iniciatives. A la capital catalana Eduard Heusch va crear La Metalúrgica Española (1892), una firma dedicada a elaborar petits objectes de metall vinculats al sector tèxtil, com agulles de cosir, didals i cremalleres, entre d’altres, és a dir, el que havia vist fer a casa de petit. La fàbrica estava situada al carrer Numància, prop de la confluència amb Berlín.

Cinc anys després, Heusch va replicar el negoci que havia establert a París creant una empresa per fabricar perles artificials. Ben aviat va obrir una factoria a Manacor, amb la qual es comunicaven des de la central de Barcelona amb una emissora de ràdio. Va ser l’embrió de la futura ràdio comercial de què hem parlat al començament. En efecte, el 1925 van obtenir la llicència per emetre, just després de Ràdio Barcelona, que ho havia començat a fer un any abans. Segons alguns historiadors, el canvi d’objecte social de l’emissora va ser provocat per l’aparició del monopoli públic de telecomunicacions, configurat a partir de la creació de la Telefónica.

Mentrestant, el 1917 la fàbrica de perles va passar a dir-se Industria Española de Perlas Imitación, SA (IEPISA) alhora que Manacor guanyava pes dins del grup empresarial, tant, que amb l’esclat de la Guerra Civil la vila mallorquina va convertir-se en la seu central de l’empresa familiar. Si algú encara no ha endevinat de quina empresa parlem, direm que quan la segona generació va agafar les regnes del negoci, van modificar-ne el nom per passar a dir-se Perlas Majorica, una marca coneguda arreu.

Mentre la firma de perles va estar en mans de la família Heusch, la filosofia de gestió va ser molt paternalista i amb força implicació social: patrocinaven equips i competicions esportives, així com celebracions de caràcter local de Manacor. També van destacar pel protagonisme de les dones a la companyia, ja que van ser pioners en la seva contractació massiva.

Fins a la Guerra Civil, Eduard Heusch va viure a Barcelona, en una mansió impressionant inspirada en el Petit Trianon que hi ha als jardins de Versalles. Malauradament, aquesta finca (coneguda com El Pinar), que estava ubicada al número 8 del passeig de Sant Gervasi, fa dècades que va ser enderrocada. Avui dia hi ha un edifici de set plantes amb un supermercat Sorli als baixos, tot un complex edificat a començaments dels setanta sota el nom de Jardín Residencial San Gervasio.

Pel que fa a Majorica, l’any 1998 va passar a mans d’un grup de fons d’inversió, que no se’n van sortir, i aleshores van transitar pel capital de l’empresa tot un seguit de famílies catalanes (Ferrero, Costafreda, Lara, Godia, etc.) que van acabar venent la companyia a l’inversor francès Yann Sandt. L’any 2021, després d’un concurs de creditors, va passar a mans de Majolaperla, la firma de Gregorie Bontoux-Halley, de la família fundadora de Carrefour.