Per a les autores de Proposta educativa inclusiva per a l’atenció a la diversitat, el llibre “sobretot prioritza estratègies emocionals per generar un ambient agradable a l’aula, segur i de confort”. I continuen, “si l’alumnat es respecta i els companys els respecten, el món sencer els respectarà per sempre més”. Sabedores que “el secret de l’èxit és el coneixement i l’autoconeixement”, assenyalen que “si els pares comprenen els seus fills, seran capaços d’entendre com senten, pensen i viuen amb la seva diversitat personal”. I és que "si l’infant o jove se sent acompanyat pels seus pares i nota que hi empatitzen, deixa de sentir-se l’ovella negra o l’incomprès del seu entorn, cosa que genera menys frustració i un augment de la seva autoestima i, al seu torn, afavoreix que creixi i maduri amb una estabilitat emocional més elevada i amb la sensació de pertinença i comprensió en el seu nucli i entorn més proper, el familiar”. Es tracta, per tant, “d’una eina imprescindible per tal que les famílies puguin sentir-se més a prop dels seus fills i compartir la seva neurodivergència amb ells”.
Educació inclusiva per a l’atenció a la diversitat
Eines per als docents que atenen infants amb trastorns del llenguatge, de la conducta i de l’aprenentatge
Atendre la diversitat que presenta l’alumnat en el si d’una aula és una tasca complexa. Tot i així, la doctora en Psicologia i especialista en infància i adolescència, Ester Rafel, i la docent i especialista en altes capacitats Maria Sánchez Dauder es refereixen a aquesta diversitat com a "la normalitat”, en tant que “a totes les aules hi ha alumnat amb diferents maneres de ser, de fer i d’aprendre”. En paraules de les dues expertes, “l’alumnat també presenta potencialitats i limitacions”, per la qual cosa el repte per a tots els agents que intervenen en els escenaris educatius és “coordinar-se i conèixer molt bé quines són les orientacions i les respostes educatives per a cada un dels alumnes”.
Per a Rafel i Sánchez Dauder, que també dirigeix la consultoria d'altes capacitats Corre que Vuelas, és fonamental també “que el docent sigui capaç de poder normalitzar aquesta inclusió i diversitat”, una fita que ha de superar la que per a elles és la principal dificultat de l’equació, “la manca de formació i informació del professorat en els diferents perfils de diversitat a l’aula, des de la seva detecció a la intervenció, cosa que pot conduir al fracàs escolar d’aquests perfils”. Amb aquest teló de fons, ambdues han gestat el llibre Proposta educativa inclusiva per a l’atenció a la diversitat (Horsori Editorial), un títol, apunten, “que proposa diferents maneres de conèixer, atendre i construir un vincle entre docent i alumne, aspecte clau per poder acompanyar, entendre i atendre tot l’alumnat.”
Acompanyament i detecció precoç
Per a les autores, el repte dels centres educatius és “crear un clima càlid, tranquil, afable i de benestar en el qual tots els alumnes són considerats, valorats i estimats, i tenen un paper clau dins del grup classe”. Tot i això, per aconseguir una bona formació dels docents “es fa absolutament necessari que siguin aconsellats pels especialistes externs que acompanyen l’alumnat, a més de reciclar-se constantment en formacions d’inclusió i diversitat”. I és que, afegeixen, “si això no passa, no podran acabar d’atendre adequadament els perfils neurodivergents a les aules”.
En aquest sentit, per a Rafel i Sánchez Dauder, “la intervenció dels equips d’assessorament psicopedagògic (EAP) als centres educatius és cabdal per acompanyar i orientar tant els docents com les famílies”. La tasca dels professionals EAP se centra a grans trets en tres eixos: prevenció, detecció i intervenció. I és que, tal com sostenen les autores, “la inclusió de l’alumnat dependrà, en part, d’una detecció precoç acompanyada d’una intervenció ajustada a les necessitats educatives específiques”. Així mateix, els plans de prevenció psicoeducativa dins dels contextos educatius ens permeten actuar també de manera precoç, evitant de retruc malestar emocional i possibles confusions en el moment de pensar que aquell alumne no serveix per estudiar o no està motivat, o no s’hi fixa prou, etc., res més lluny de la realitat”.
Més enllà del diagnòstic
El llibre Proposta educativa inclusiva per a l’atenció a la diversitat repassa els trastorns de conducta i aprenentatge més habituals: dislèxia, TDA amb hiperactivitat o sense, TEA, trastorn de regulació de la conducta, altes capacitats, funcionament intel·lectual i conducta adaptativa lleu o moderada, TEL o bloqueig mental de tipus emocional. Rafel i Sánchez Dauder apunten que “la detecció dels trastorns d’aprenentatge va molt més enllà de l’assignació d’un diagnòstic o una etiqueta” i és que, destaquen, “la detecció precoç en l’àmbit educatiu ha d’anar seguida automàticament d’un desplegament d’orientacions i respostes que ajudin l’alumnat a continuar amb el seu procés educatiu i l'acompanyin”. A parer seu, “cada alumne és únic, exclusiu, irrepetible i especial, i, per tant, el que pugui funcionar amb un pot ser contraproduent per a un altre”. En aquest sentit, doncs, “els docents hem de disposar d’un ampli repertori d’estratègies, eines i recursos que ens permetin desplegar una multiplicitat d’accions i actuacions flexibles perquè tots els alumnes s’hi puguin connectar, motivar i en conseqüència aprendre”.
Per a les expertes és imprescindible que “els diferents agents que ens movem i treballem per al desenvolupament i l’educació de tots els infants i adolescents estiguem ben coordinats, ja que l’alumnat és el mateix en diferents contextos (benestar, salut, educació, lleure, etc.)”. En la seva opinió, “el treball en xarxa i anar tots a una facilita i millora la intervenció en cadascun dels casos, i és que l’educació va molt més enllà dels centres educatius i, per tant, cal que tots els agents caminem junts i sumem esforços”, conclouen.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir 'Proposta educativa inclusiva per a l’atenció a la diversitat ' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.