Anna Salvia: “Qui està educant sexualment els nostres fills és el porno”

BarcelonaAnna Salvia (Barcelona, 1984) té una extensa experiència impartint xerrades, tallers i formacions sobre sexualitat tant a infants i famílies com a professionals. És autora de diversos llibres com La regla mola (si saps com funciona) o l’últim que ha publicat: El semen mola (pero necesitas saber cómo funciona), que aquest setembre sortirà en català.

A quina edat s’ha d’abordar l’educació sexual d’un fill?

— Tant a casa com a l’escola s’hauria de començar des de l’inici de la seva vida. En primer lloc, ho ha de fer la família i, després, l’escola perquè és el seu segon àmbit de socialització. El que passa és que en la nostra cultura durant els seus primers deu anys anem amb pilot automàtic perquè no ens adonem que ja estem educant la sexualitat dels nostres fills tot i que els enviem molts missatges: què es pot o no ensenyar en públic, què es pot o no tocar, explicar o no com es fan els nens, què vol dir l’amor, la família...

I de quina manera s’ha d’afrontar?

— Amb la mateixa naturalitat que qualsevol àmbit de la vida. La principal dificultat és que per a la nostra cultura judeocristiana la sexualitat és un tema especial i això fa que la majoria de famílies i institucions educatives estiguin bloquejades. Les últimes dues generacions han qüestionat aquesta cultura, però no tenen ni idea de com dur a terme una educació sexual integral.

Per als pares que han posat el pilot automàtic i es troben que els seus fills ja tenen deu anys. Què poden fer?

— El que han d’entendre és que la resposta més habitual dels seus fills davant de la sexualitat serà: “Amb tu no vull parlar d’aquest tema”, “Ja ho sé tot”, “Ja ho diu Internet”... És, en definitiva, un bloqueig també per part de l’infant. El que necessiten és perseverança. Entendre que el seu fill s’ha bloquejat perquè durant molt temps no se n’ha parlat i, alhora, fer que estigui present a casa ja sigui en forma de llibres, de converses entre els adults mentre hi ha l’infant, etc. Si intenten parlar-ne directament quan el canal està tancat, tothom està molt incòmode i no flueix; per tant, es pot començar amb una tercera persona o parlant-ne quan no ens mirem als ulls com quan estem cuinant o conduint. En definitiva, l’infant s’ha d’acostumar que de la boca dels pares surtin paraules com penis, vulva, relació sexual o fer l’amor.

I el sexe, quan es desperta?

— Poc després de la primera menstruació o ejaculació. Abans no tenen ganes de fer l’amor; pot haver-hi, això sí, jocs sexuals de descoberta. De la primera regla en parlem molt poc i la primera ejaculació pràcticament no existeix. Però són molt importants perquè marquen un canvi d’etapa i comença a aparèixer l’interès de relacionar-te sexualment amb l’altre. Cal fer, doncs, tot un treball per part de família i escola per preparar aquests adolescents per a l’inici de la descoberta sexual adulta: prevenció de riscos, treballar la diversitat sexual... Les famílies i els professors, però, no tenen clara ni l’edat que menstruen les noies o ejaculen els nois, es pensen que ho fan més tard però en el cas de les noies les primeres ja ho fan a 4t de primària i en el dels nois, a 6è.

Què passa quan recorren a Google per buscar respostes?

— Qui està educant sexualment els nostres fills, i em fa molta pena dir-ho, és el porno comercial. Com que no poden fer les preguntes als seus pares o a l’escola, les fan a Google i, si no està ben protegit, doncs la resposta és porno. Ens trobem que l’edat de primer contacte amb la xarxa ha baixat molt perquè l’accés és molt fàcil. En qualsevol classe de sisè de primària sempre una part del grup ja ha vist porno i són ells els que treuen el tema. Per tant, a partir de 5è cal parlar sobre aquest tema, hem de protegir la infància de continguts que són violents, masclistes i donen una idea de la sexualitat que és mentida.

Quines conseqüències pot tenir que l’educació sexual la doni Google?

— Ho veurem d’aquí 20 anys... Podem entreveure que tenen una visió de la sexualitat molt distorsionada, que no encaixa amb el que és i amb una relació d’equitat, de respecte, d’autocura i de cuidar l’altre. És una relació de dominació acceptada pels dos sexes.

Quin panorama més lleig...

— Aquesta és la situació, però a partir d’aquí també veig que els nens i els adolescents tenen ganes d’aprendre sobre educació sexual i les famílies i docents de fer educació sexual. Només falta que trenquem aquest bloqueig i ens posem a parlar.