Efectes nocius del consum de pantalles

Des que va esclatar la pandèmia el consum de pantalles en infants s’ha disparat. El confinament ha influït molt en el comportament audiovisual i també en la socialització i oci dels menors. Trobar l’equilibri entre les seves oportunitats i les limitacions parentals necessàries s’ha convertit en un tema de debat per a moltes famílies. 

Aquest any s’ha viscut un curs escolar delicat i incert, en què hi ha hagut més d’un confinament i, per tant, moltes classes en línia. Ara, a l’estiu, es té una oportunitat única de gaudir d’activitats a l’aire lliure i de fugir de les pantalles, però, en canvi, el seu consum augmenta respecte a altres moments de l’any. Perquè és ara quan la majoria de llars viuen la difícil conciliació entre la vida laboral i la familiar. Així que és més que probable que la televisió, la tauleta o el mòbil facin companyia al infants en més d’una ocasió.

Creix un 20% el consum d’aplis a l’estiu

Un informe sobre l’ús d’aplicacions en menors espanyols d’entre 4 a 18 anys durant les primeres setmanes de juliol va observar que el seu consum va créixer un 20% respecte a les dades del mes de maig del mateix any. L’estudi, realitzat per la plataforma líder en seguretat online i benestar digital per a famílies, Qustodio, ha detectat que el consum de vídeo en línia ha crescut un 25%, les aplis de videojocs un 23% i les aplicacions de comunicació, un 49%. De fet, un 36% dels continguts més vistos en streaming el 2020 van ser de gènere infantil o preadolescent, tal com indica l’informe de l’empresa nord-americana Nielsen, dedicada a la informació i a les dades de l’audiència.

I si ens preguntem per què passa això? Elena Neia, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, assegura que és un peix que es mossega la cua. “Aquest públic consumeix moltes hores de continguts (si no hi ha prou control parental), i les plataformes estan aprenent dels gustos dels més petits perquè, al cap i a la fi, són l'audiència del futur; en el fons, és una inversió”.

Més control parental

A poc a poc a Espanya s’han anat aprovant lleis i creant articles específics en la normativa ja existent, com la llei orgànica 3/2018 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, sobre la publicitat il·legal, el tractament de dades personals i el seu ús, el llenguatge que s’ha d’utilitzar en les informacions legals, etc., especialment quan l’usuari és un menor. Però els desenvolupadors de totes aquestes aplis i plataformes saben molt bé com aprofitar els buits legals per extreure més informació dels seus usuaris. El que moltes famílies desconeixem és que aquestes aplicacions poden arribar a recopilar i compartir informació personal a tercers, permetre compres integrades, accedir a les xarxes socials, incloure publicitat no adequada o utilitzar la càmera o el micròfon per gravar les seves reaccions quan estan interactuant amb el dispositiu. Per això, és tan important fer ús del control parental i vetllar per la privacitat, seguretat i sobretot confidencialitat dels nostres fills i filles en un entorn tan desconegut com el digital.

Les plataformes de streaming fan servir les mateixes estratègies de seducció amb els menors que amb els adults. Per exemple, molts continguts de vídeo infantils s’estrenen en bloc per temporades, hi ha l’encadenament automàtic de capítols i, fins i tot, la possibilitat de saltar-se els crèdits de l’inici i del final. A més, també es juga amb l’empatització amb els personatges, que en el cas dels infants és molt més profunda. Tot plegat, per generar un consum molt més addictiu i, fins i tot, compulsiu en el cas dels infants. Diego Redolar, neurocientífic de la UOC i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, assenyala que “cal tenir en compte que els menors tenen menys capacitat de control, atès que en aquestes etapes inicials de desenvolupament hi ha diversos àmbits de control cognitiu que encara estan en procés de maduració”.

A més, després d’una marató i amb la sèrie acabada, apareix el que es coneix com a post binge-watching, una mena de depressió per immersió. Els infants també l’experimenten com els adults, però tenen menys mecanismes cognitius per fer-hi front. I això, per què passa? Doncs quan la sèrie agrada a l’espectador se li activa el substrat nerviós de reforç, és a dir, el cervell insisteix en continuar fent aquesta acció perquè li resulta gratificant. Sense un límit, això pot provocar que l’infant deixi de fer activitats importants com l’esport, sortir amb els amics, dormir, etc. per mirar més i més sèries. Si això fos així, “podria afectar el seu desenvolupament cerebral, atès que aquests factors tenen una importància crítica per a un creixement correcte”, conclou Redolar.