Elena Crespi: "Històricament el consum de vi ha estat poc conscient"

Quin espai ocupa el vi dins la teva vida quotidiana?

— Bàsicament en sopars de parella o trobades amb amigues. Però sobretot ha de ser per una ocasió especial. Històricament, el consum del vi ha sigut poc conscient, però ara sabem que prendre'l habitualment no és recomanable. Per això penso que la manera de beure'n ha de ser amb mesura, però això no impedeix que se'n pugui gaudir molt. De fet, tinc una amiga que és sommelier i m'encanta tastar vins amb ella perquè n'aprenc molt, sobre gustos i aromes.

Entenc que la companyia és un element clau. Tens algun altre requisit?

— Sí, com que he portat el tema del vi com a un aspecte quasi rituàlic, sí que necessito que sigui en un tipus d'entorn, una ocasió especial, tant pot ser en un restaurant com a casa, però, sobretot, bona teca. El tema de la copa penso que també hi fa molt. Si només hi ha gots, hi beuré, cap problema, però una bona copa que acompanyi el tipus de vi crec que arrodoneix l'experiència. Encara que sé que això no està a l'abast de tothom.

Com a psicòloga, recomanes incloure aquests rituals amb el vi que esmentes dins de les rutines d'una parella?

— Sí, i tant. De fet, hi ha molts rituals que ens acompanyen i ens ajuden a tenir més seguretat en el nostre dia a dia, i fer una copa de vi pot ser un d'ells. Però per fer-ho bé és vital prendre consciència que determinats actes tenen una categoria de ritual, si no arriba un moment que el dia a dia se'ns cruspeix i no ens deixa gaudir d'aquests moments especials.

L'altra cara de la moneda són els excessos de consum i els problemes en les relacions que se'n deriven. Has vist casos similars a la consulta?

— Molts, per això soc molt crítica amb el consum d'alcohol. Això no vol dir practicar un consum zero, però sí que és cert que crec que hem de repensar com consumim l'alcohol, perquè té implicacions per a la salut a mitjà i llarg termini. Evidentment, si hi ha un consum desfermat, té implicacions en el teu entorn social, amb la parella i amb les amistats, i generalment són negatives. Al llarg de la història, han estat els homes els que han consumit alcohol d'una manera més habitual, i això ha influït també en com s'organitzava la logística domèstica. Les dones, per intentar assimilar-nos al model que funcionava socialment, hem intentat fer el mateix i també hem vist un increment del consum d'alcohol en moltes dones. Tot plegat és problemàtic.

Quan tens una carta de vi a les mans, en què et fixes abans: en el preu, la varietat, el nom o la denominació d'origen?

— No t'enganyaré: el preu. Per sort, també tenim vins que estan a preus assumibles –al voltant de 20 euros, per exemple– que també són boníssims. Després miro què porta, la varietat syrah a mi, generalment, m'encaixa molt. Sobre les denominacions, no vull desmerèixer les altres, però tinc una debilitat especial pel Priorat i el Montsant, negre.

I algun nom?

— Claríssim. És un vi que no puc agafar gaire sovint i que vaig descobrir de casualitat. La meva parella i jo ens vam fer un regal i vam anar a un restaurant bo. Vam demanar un vi que tenien a la carta i quan el tastem pensem "Quina tria més fantàstica que hem fet!", estava boníssim. De cop i volta, quan ja teníem l'ampolla gairebé per la meitat, la sommelier ens diu que s'han equivocat, ens prenen l'ampolla i ens porten el vi que sí que havíem demanat. Em vaig quedar amb el primer vi boníssim que ens havien portat: el Doix, del celler Mas Doix. Al cap d'un temps vam anar de visita al celler per la curiositat que vam tenir i vam decidir comprar-ne una ampolla. Encara la tenim per obrir i està guardada com si fos un tresor!

Què ha de passar per obrir un vi com aquest?

— No ho sé, però comença a ser hora, perquè aquest Doix el tenim guardat des del 2020. Al final no fa falta que sigui una gran cosa: algun dia que amb la meva parella tinguem l'oportunitat de quedar-nos tots dos sols a casa i ens puguem muntar un soparet dels que ens agraden a nosaltres ja serà una bona ocasió.