«Al convent em van dir: "Et deixarem escriure novel·les, però viure-les no"»
Elena Poniatowska publica 'El amante polaco', un llibre a cavall de les memòries i del record d'un avantpassat, el rei Estanislau II
Barcelona"He sigut molt treballadora des de joveneta", admet l'escriptora mexicana Elena Poniatowska, que acaba de publicar El amante polaco (Seix Barral), la seva novel·la més ambiciosa, de gairebé 900 pàgines. Ha calgut que escrigués milers d'articles, desenes de contes i unes quantes novel·les abans de decidir-se a abordar la seva vida a partir de la d'un avantpassat seu, Stanisław Poniatowski (1732-1798), el rei Estanislau II, l'últim que va tenir Polònia.
"Les vides de tots dos estan unides per l'amor i per les desgràcies, però també per la passió per les arts", afirma l'editora Elena Ramírez. Entre les històries que Poniatowska narra al llibre hi ha la devoció d'Estanislau per Caterina II de Rússia (1726-1796). "Caterina va ser una dona molt poderosa, més que ell, en tots els sentits –recorda Poniatowska–. Poniatowski es va enamorar d'ella. El va seduir de tal forma que va quedar, com diem a Mèxic, cuchiplanchado". La història que explica l'escriptora passa també per l'arribada al tron del monarca i per les posteriors conspiracions per posar fi al seu regnat.
"Polònia ha sigut un país malaurat. El fet de ser un país veí de Rússia l'ha perjudicat –diu–. Els russos són expansionistes, es van menjant les terres i les vides dels veïns. Només cal veure què està passant ara a Ucraïna amb Putin. No ha sigut un governant ni generós ni intel·ligent. Les seves accions són les d'un tirà".
Una violació mantinguda en secret
La vida d'Elena Poniatowska apareix esbossada al final de cada capítol de la novel·la. "Vaig néixer a París el 1932, la meva llengua materna va ser el francès i vaig estudiar en anglès –explica ara–. Vaig haver de treballar molt per poder arribar a dominar el castellà". Així i tot, Poniatowska va arribar a guanyar el premi Cervantes el 2013, guardó que va recollir assegurant que escriure és el que ha donat sentit a la seva vida. "És l'únic que puc fer –admet–. Encara ara escric un article cada diumenge per al diari d'esquerres La Jornada. L'any que ve farà 60 anys que em dedico al periodisme. El gènere que m'interessa més és l'entrevista, perquè tu desapareixes i et dediques a escoltar l'altre".
El fet que crida més l'atenció de la novel·la està explicat en veu baixa. És la violació que va patir per part d'un autor gairebé 15 anys més gran que ella, que apareix mencionat com el Maestro, i que deixa anar frases com: "Soy el más grande de los pecadores". Rere el pseudònim s'hi amaga Juan José Arreola (1918-2001). Aquell pare de família, home casat i autor reconegut va deixar embarassada la jove autora –quan només tenia 21 anys–, que va acabar donant a llum lluny de casa. "Vaig tenir el Mane el 1955 en un convent a Roma –explica–. Vaig passar tres mesos allà dins sent una noia empestada. Al convent em van dir: «Et deixarem escriure novel·les, però viure-les no»". Poniatowska no va explicar res dels fets fins que va publicar la primera part d'El amante polaco a Mèxic, a finals del 2019. "No podia morir-me i deixar aquest forat per narrar –assegura–. A l'únic que havia de demanar permís per parlar-ne era al meu fill. Li va semblar bé. Per això ho vaig fer". L'escriptora afegeix, amb un somriure murri: "Tinc tendència a dir coses dolentes de mi i dels altres".
Llegint El amante polaco, on es combina hàbilment l'èpica del segle XVIII amb la vocació literària i els entrebancs diaris de Poniatowska, s'arriba a la conclusió que, finalment, i després d'un llarg periple vital, l'advertència de les monges a l'escriptora es va complir, però només a mitges: ha signat novel·les i com a mínim n'ha viscut una plena d'alts i baixos, la seva.