Elizabeth Taylor a la cerca de l'amor: vuit matrimonis i una relació amb Colin Farrell

Barcelona"Ja no només és una actriu, sinó una immensa meravella natural, com el Niàgara o els Andes". Amb aquestes paraules va definir Brendan Gill, crític del New Yorker, Elizabeth Taylor l’any 1963, quan ella tenia 31 anys. Llavors ja feia més de dues dècades que es guanyava la vida al cinema i carregava sobre les seves espatlles moltes més experiències de les que eren habituals per a una persona de la seva edat. Era, indubtablement guapa, però també una persona complexa i una actriu extremadament dotada (va aconseguir cinc nominacions als Oscars, i en va guanyar dos).

Elizabeth Taylor: la fuerza y el glamur de un icono (Libros Cúpula), la primera biografia autoritzada de l'actriu per part de la seva família, retrata la protagonista de Cleopatra com una autèntica supervivent, una dona que durant molt de temps va creure que el matrimoni era l'única via d'escampament a una vida que havia estat encotillada per la indústria de Hollywood des de ben petita. El llibre, escrit per la periodista Kate Andersen Brower, que ha tingut accés a 7.358 cartes personals de l'actriu i ha entrevistat a 250 persones, aporta una nova mirada a la història d'una actriu que va haver de fer front a una muntanya de titulars plens de prejudicis.

Taylor és considerada l'última gran estrella nascuda del sistema d'estudis de Hollywood, una estructura en què bàsicament els cinc grans estudis eren propietaris dels destins d'una sèrie d'actors i actrius que havien descobert i format. En el cas de la protagonista de La gata sobre la teulada de zinc, la seva carrera estava sota el paraigua de Metro-Goldwyn-Mayer, que la va fitxar el 1943, quan tenia 10 anys, amb un contracte de llarg termini de 75 dòlars la setmana, uns diners dels quals la seva mare es quedava el 10% perquè, a partir de llavors, es va dedicar en cos i ànima a acompanyar la seva filla. L'atenció sufocant de la mare –"Estava tan absolutament vigilada que mai tenia un moment per estar sola i pensar o senzillament estar en silenci"– i una infància viscuda entre les quatre parets dels estudis de la MGM, va fer que dins de Taylor creixessin unes ànsies d'escapar del calibre d'un tsunami, explicava el director George Stevens, que va dirigir l'actriu a pel·lícules com Un lugar en sol o Gegant. Després d'una infància i adolescència gairebé confinada, l'única manera "acceptable" de fugir del sistema d'estudis era casar-se i tenir fills. Aquest mantra va fer que des de ben jove Taylor busqués la suposada protecció d'una vida matrimonial, que en molts casos va ser més una presó que no pas un espai de llibertat.

Vuit matrimonis i diversos casos de maltractament

Quan es repassa la biografia de Taylor sempre sobresurt el seu historial amorós, fent èmfasi en els vuits casaments amb set homes diferents. Sovint es parla de relacions turbulentes, i a ella se li pengen etiquetes tan misògines com "robamarits" o "trencallars". El que es deixa més de banda és que va sobreviure a nombrosos episodis de maltractaments per part d'alguns dels seus marits, com Conrad Hilton –el seu primer marit, que durant la lluna de mel li va donar un cop de peu a l'estómac que li va provocar un avortament–, o Eddie Fisher, que li va apuntar el cap amb una pistola mentre tots dos estaven al llit i li deia coses com que era una cosa massa bonica per matar-la. Taylor sabia què eren els maltractaments abans de casar-se: el seu pare solia pegar-li quan bevia i ella argumentava que ho feia perquè l'avergonyia que una nena de 10 anys fos qui guanyava més diners de tota la família.

Amb 26 anys l'actriu dels ulls violetes ja s'havia divorciat dues vegades, havia quedat vídua i tenia tres fills. També havia tingut afers que l'havien marcat, com la relació amb Frank Sinatra, qui, segons la biografia, la va obligar a avortar. Malgrat l'escrutini constant de la premsa i les moltes campanyes que va tenir en contra, ella sempre va anteposar els seus desitjos i la seva cerca de l'amor a l'opinió pública. Considerada per a molts una rebel, va viure un amor bigger than life amb Richard Burton, amb qui es va casar dues vegades i a qui encara escrivia cartes d'amor un cop mort. Màxims representants del concepte de power couple, van fer plegats onze pel·lícules, el mateix nombre d'anys que van estar casats (deu el primer matrimoni, un el segon). Van viure una vida de luxes i excessos, gastant milions de dòlars en pells, roba, beguda i sobretot joies, però també de baralles constants, sovint amanides per l'alcohol. "Era com un incendi. Mentre hi hagi una petita brasa encesa, algú hi bufarà. I aquells dos es passaven els dies bufant sobre les brases de l'altre. I mai permetien que les brases s'apaguessin", explica el nebot-net de Burton, Guy Masterson.

Amors platònics

Tot i que en una ocasió Taylor va assegurar que sense l'actor gal·lès se sentia com la meitat d'unes tisores, el drama constant que envoltava la seva relació la va erosionar fins que es va fer insostenible. Malgrat això, l'actriu va mantenir una fidelitat espiritual cap a Burton que d'alguna manera va estar present en les seves relacions posteriors, com la que va mantenir amb l'irlandès Colin Farrell, l'última de la seva vida. La improbable parella es va conèixer l'any 2009 a l'hospital Cedars-Sinai: ella estava ingressada per sotmetre's a una intervenció de cor i ell hi era pel naixement del seu fill, fruit de la seva relació amb l'actriu polonesa Alicja Bachleda-Curuś. Taylor, que llavors tenia 77 anys, es va sentir atreta per l'accent irlandès i el caràcter inconformista de Farrell, que li recordaven a Burton.

"Me'n vaig enamorar. En el poc temps que vaig passar amb ella vaig arribar a sentir que hauria estat màgic estimar-la de forma romàntica. I haver sentit el romanç del seu romàntic amor", assegura Farrell, que visitava sovint l'actriu a casa seva i li llegia poesia. Durant el temps que va durar la relació platònica –tots dos eren insomnes i es trucaven de matinada–, el protagonista d'Almas en pena en Inisherin no va deixar de complimentar Taylor amb regals: un llibre de Yeats i un collar amb un diamant dissenyat per Harry Winston. En una entrevista al programa d'Ellen DeGeneres, Farrell va confessar que li hauria encantat ser el novè marit, però no hi van ser a temps. "Crec que és probable que ella tingués esperances de ficar-lo al llit, però ell es limitava a flirtejar de forma adorable. Fins i tot ja de gran seguia tenint el cor jove", recorda el fill de Taylor, Chris Wilding.

Malgrat els múltiples desenganys amorosos que va experimentar al llarg de la seva vida, Taylor mai va tenir por a tornar-se a enamorar, i així ho transmetia als seus fills i nets. Una de les seves netes, Eliza Carson, resumeix així la filosofia de la seva vida: "Em va ensenyar que és possible enamorar-te més d'una vegada a la vida, que és una cosa que et pot passar diverses vegades, si tens sort".