Andrea Motis: "L'amor és un lloc des d'on fer les coses"

És probable que tots aquells a qui els agrada la música d’Andrea Motis coneguin també la seva parella, el Christopher Mallinger. L’últim projecte musical, Loopholes, l’han fet plegats, han col·laborat en discos anteriors i han tocat junts en diversos directes. 

La seva història va necessitar uns anys per madurar. Es van conèixer a Avinyó, al Bages, durant els Tallers Musicals d’Avinyó, un festival de creativitat musical on Mallinger feia de professor. “Ell sempre explica que em va escoltar en un concert i que li va dir al seu amic: «Algun dia em casaré amb aquesta noia»". Ella el va veure entrar al menjador dels tallers i va pensar: “Uau”. “Va ser el meu amor platònic durant molts anys”, explica.

A causa de la diferència d’edat i al rol de professor i alumna, la seva relació va ser estrictament professional, tot i que junts estaven a gust i s’admiraven mútuament, diu la cantant. “Jo anava cada any als tallers d’Avinyó i ens veiem allà”, afegeix. A mesura que passava el temps s’anaven trobant també en altres llocs. “Amb el meu pare i el Joan Chamorro fèiem sessions al Jamboree i vam convidar el Chris a tocar a Barcelona. Després ell també ens va convidar a Àustria, el seu país d’origen”, relata la cantant. 

Quan ella va tenir vint anys es van confessar el seu amor i des d’aleshores han passat set anys i han tingut un fill. Durant molt de temps la seva relació va ser a distància. “Va ser una època molt bonica perquè ens vèiem quan teníem uns dies lliures i totes les trobades eren especials”. 

El 2019, just abans del covid, Motis es va trobar que estava en un bon moment vital, la família estava bé, la feina anava bé, i li va semblar que era un bon moment per ser mare. “Vaig pensar que si durant un mes cada dia n’estava convençuda, li proposaria al Chris”. Finalment l’hi va proposar el dia de Cap d’Any i quan el fill va néixer es van traslladar junts a Barcelona, al barri de tota la vida de l’Andrea Motis. 

Per a la cantant, l’amor ha d’impregnar tots els espais possibles. “L’amor és un lloc des d’on fer les coses”, reflexiona, i explica que intenta aplicar-ho també quan està de concert. “Quan vaig començar sentia que em costava connectar amb el públic, soc introvertida. Ara ho enfoco diferent: intento trobar un lloc d’amor i de pau, sense voler demostrar res. M’agrada veure’m reflectida en la gent que ve, i cada vegada més aconsegueixo mirar el públic a la cara i sentir que ens estem comunicant, que no és un examen sinó un moment de compartir –diu–. Per a mi l’amor és un estat, una manera de fer les coses, un lloc on intento retornar per expressar-me i relacionar-me des d’aquí”, conclou.