L’empresa catalana que es fa d’or amb portes antiocupes

Juan José Lallave va fundar l’empresa STM el 2004, però no va començar a vendre el que acabaria sent el seu producte estrella, les portes antiocupació, fins al 2013. El negoci va agafar molta embranzida i el 2020 es va associar amb el fons d’inversions Nexus-Iberia, que hi va veure “molta projecció”. Avui ja instal·len 15.000 portes antiocupes a l’any i facturen 22 milions d’euros, i s’acaben de traslladar a una nau de Ripollet que multiplica l’espai de què disposaven, fins als 5.000 metres quadrats. A més, volen expandir-se a tot Espanya i tenen previst gairebé doblar la facturació i arribar als 40 milions per exercici d’aquí només tres anys.

STM també ven reixes d’alta resistència, panys electrònics de tota mena amb sensors que detecten qualsevol manipulació amb força, videoalarmes, sistemes de control remot de l’equip de seguretat i sistemes de detecció d’intrusions, entre moltes altres coses. Però el producte que té més èxit són les portes per evitar que entrin ocupes als immobles. Estan fetes d’“acer d’alta resistència”, compten amb “panys d’alta seguretat”, no són “antiestètiques” com les tàpies i les xapes metàl·liques, i l’acabat és de fusta. “Millora les prestacions de les típiques portes antiocupes perquè permet controlar els accessos de manera remota a través de la connexió amb el pany electrònic”, destaca el director general de STM, Josep Grasas, que subratlla l’aposta per la tecnologia com una de les claus dels bons resultats de l’empresa.

Ara bé, són efectives? “Home, passa el mateix que amb les alarmes, dissuadeixen però no es pot dir que siguin infranquejables ni 100% segures. Pel que fa a aquestes portes, no en tenim dades, però sí que se sap que en general les cases amb alarma tenen menys robatoris”, respon Antònia Linde, directora del grau de criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya. En aquest sentit, STM afirma que ha aconseguit recuperar, també gràcies a actuacions ràpides i a la mediació, uns 20.000 actius immobiliaris en quinze anys d’experiència.

Més enllà de STM, tot el sector de la seguretat privada ha crescut molt els últims anys. Un dels motius, apunta Linde, és el màrqueting i la publicitat “intrusiva” que fan algunes grans companyies. “També corre la veu que la llei contra l’ocupació és molt laxa i que la justícia és lenta, cosa que en part és veritat, i a la gent li agafa por i acaba optant per invertir en equips de seguretat. Però és un tema molt delicat, perquè hi ha molta gent que ocupa per necessitat, sobretot en moments de crisi”, afegeix.

En aquest sentit, Grasas assenyala l’augment del nombre d’ocupacions i la legislació vigent com les principals causes de l’increment de contractació de seguretat privada per part de petits o mitjans propietaris i grans tenidors o fons d’inversió. “La ràtio d’ocupacions ha augmentat un 20%”, remarca. Però els experts matisen que és una xifra que costa molt de calcular i que és difícil treure’n l’aigua clara. Els Mossos d’Esquadra, el 2019, en van registrar 8.830, i el 2020 8.978; el Tribunal Superior de Justícia diu que es van reduir un 25,7% i van passar de 1.004 (2019) a 746 (2020), i la Fiscalia es limita a destacar a la seva memòria anual que van augmentar un 4,19%. Els números no quadren perquè algunes denúncies fetes a la policia es retiren abans que arribin als jutjats o que s’hagin presentat als jutjats sense passar per la policia.

“En cap cas l’augment de les ocupacions és proporcional al creixement del sector de la seguretat privada. S’aprofita la sensació d’inseguretat”, assegura Helena Mulero, professora de criminologia a la Universitat de Barcelona. També critica que empreses com Securitas Direct, El Corte Inglés, Prosegur i STM “no busquen educar el client i instal·lar uns equips de seguretats raonables, sinó que simplement fan negoci i resolen la sensació d’inseguretat amb la instal·lació ràpida del que vulguin, encara no sigui necessari”.

En aquest context, Mulero explica que STM ha aconseguit diferenciar-se dels seus competidors amb una gamma molt variada d’equips de seguretat, amb bona tecnologia i amb un equip important, sobretot, de manyans autònoms. De fet, la companyia, que gestiona 8.000 accessos i 150.000 actius immobiliaris, compta amb 160 treballadors i 250 instal·ladors externs. “Les empreses més grans inverteixen més en publicitat i màrqueting, però només tenen els quatre productes predeterminats i estan molt limitats a l’hora d’adaptar-se a cada client”, conclou.