Encarnacions, tràvelings sublims
Davant la feliç publicació, i enfervorida lectura, de la nova arquitectura de textos de Biel Mesquida, un dels autors més apassionats i apassionants en llengua catalana, no puc fer altra cosa que expressar profundíssima emoció i sentiment d’exaltació. No només es tracta d’un nou súmmum personal en l’art d’una prosa sempre elèctrica, eufòrica i inventora de llenguatges, sinó que també constitueix una excelsa joia editorial que dignifica i inflama qualsevol biblioteca: es presenta amb una sensual coberta de Miquel Barceló, artista plàstic clau del panorama internacional i col·laborador habitual de Mesquida amb altres cobertes com la de T’estim a tu, i amb paratextos de Nicolau Dols i Sebastià Perelló, professors i escriptors i dos dels millors lectors del colossal projecte mesquidià. Encarnacions de Biel Mesquida és una extraordinària aventura literària, un ambiciós volum de gairebé cinc-centes pàgines publicat per LaBreu Edicions, editorial que confirma de bell nou un dels catàlegs més estimulants de principi del segle XXI.
El llibre es teixeix com una xarxa en èxtasi de fragments d’una epístola infinita cap a un destinatari que es fa present en l’absència i en l’el·lipsi: Dàior. Cada relat és un melodrama comprimit, un macrocosmos condensat a partir de l’infinitesimal detall micro, i no hi ha peça que no pugui ser perfectament transformada en film per Pedro Almodóvar. No és estrany que algunes de les presentacions d’altres títols com Els detalls del món o Acrollam hagin anat a cura de dues muses almodovarianes: Rossy de Palma i Marisa Paredes. Les passions tràgiques, en mans de Mesquida, són la sang d’un cos textual engendrat per fer tremolar les entranyes i excitar els genitals del cos, del cervell, de l’esperit.
L’enyorat Manel Marí vindicava, amb raó, que un dia s’hauran d’analitzar amb lupa els articles diaris de Sebastià Alzamora. El mateix es pot asseverar de Mesquida i dels seus textos publicats a la premsa o al pioner blog Plagueta de Bord: són una bitàcola personal, un mapa d’obsessions, una enciclopèdia de llengua efervescent, un laboratori viu, un confessionari d’amors, devocions, influències, imperatius vitencs… I són el pinyol primordial des d’on s’arboren els seus formidables llibres de contes. A través d’una complexa estructura pensada, i repensada, l’autor orquestra llibres mutants, fonamentals al meu entendre, perquè són, alhora, un autoretrat espiritual i un cicle que conforma una quirúrgica radiografia de Mallorca. Aquesta prosa sacsejant immortalitza, sociològicament i cultural, els mil i un milions de dàimons del nostre món talment un infinit pla seqüència ple de lluors. En un futur, per entendre el present caldrà llegir la prosa culta i culturalista, desbordada i estremidora, frenètica i rococó de Biel Mesquida. Encarnacions és un encisament.