“Quan entres en una casa, no saps mai qui et trobaràs”

Barcelona“Bon dia, soc la dona de la neteja”, diu a través de l'intèrfon amb veu decidida. He sol·licitat el servei de neteja per a les nou del matí. Són les nou menys dos minuts i la noia ja és a baix, amb puntualitat britànica, al portal de casa meva. Ha estat senzill i ràpid. N'hi ha hagut prou amb utilitzar una d'aquestes aplicacions del mòbil especialitzades en neteja domèstica. He indicat la meva adreça, el dia, l'hora i el temps que necessito el servei, i quant estic disposada a pagar per hora. En qüestió de minuts, i previ pagament amb targeta de crèdit, he rebut un correu electrònic que m'informa que ja tinc “cleaner assignada”. Així, en anglès, que sona més cool i dona pedigrí a una feina especialment precaritzada. El correu electrònic també inclou una foto seva, el seu nom i cognoms i quina puntuació li han donat altres clients per la seva feina. D'aquesta manera sé qui rebré a casa.

És una noia jove i riallera que de seguida es treu l'anorac, s'arremanga i pregunta què ha de fer. Ella, en canvi, no tenia ni idea de qui l’havia contractada. No sabia el nom del client, ni tan sols si era un home o una dona. La plataforma només li facilita l’adreça on ha d'anar i l'hora que hi ha d'arribar. “Quan entres en una casa, no saps mai qui et trobaràs”, confessa.

Mirades lascives

Es diu Vero, té 31 anys, és hondurenya i assegura que ella, per sort, mai ha tingut cap mala experiència. Només alguna vegada s'ha trobat algun home que la repassa amb la mirada de dalt a baix quan arriba a un domicili, que es queda al lloc on ella frega sense treure-li l’ull de sobre o que la metralla a preguntes del tipus: “d'on ets?”, “tens parella?”, “tens família?” “Jo em deixo portar per la meva intuïció. Segons com es comporta una persona, ja veig si va amb bones o males intencions”, afirma. També confia que, si passés alguna cosa, la plataforma que l’ha enviada a la casa actuaria. "Suposo que ells tenen advocats i recursos". Però aquesta mena d'empreses asseguren que són simples intermediàries entre el client i la treballadora i se'n renten les mans.

La Vero va arribar a Barcelona des d'Hondures amb 14 anys. La seva mare havia emigrat quatre anys abans per treballar com a interna. “Feia tant de temps que no veia la meva mare que havia perdut el costum d'estar amb ella. A més, aquí em feien bullying a l'institut i amb prou feines em relacionava amb ningú”, explica la noia, que recorda aquella època com “una etapa molt complicada”. Tan complicada, que fins i tot va deixar els estudis. Anys més tard sí que va acabar l'ESO, va fer un grau mitjà de comerç i un altre d'auxiliar d'infermeria pediàtrica. Però el seu gran somni és estudiar a la universitat i ser periodista: “De petita feia entrevistes a la meva mare amb un raspall. Feia veure que era un micròfon”. Ara el raspall només li serveix per treballar com a dona de la neteja.

Els beneficis de la plataforma

La Vero està separada i té dues filles de 9 i 6 anys i un fill de 4. Viu amb una pensió de la seva mare i una petita manutenció que li paga el pare de les criatures. Busca feina. Mentrestant, guanya uns diners amb aquestes plataformes especialitzades en neteja domèstica. Diu que pot aconseguir ofertes de feina ràpidament i en l'horari que li convé segons el dia. Això sí, li paguen només vuit euros a l’hora. Jo he pagat 25 euros mitjançant l'aplicació per dues hores de servei. Això vol dir que la plataforma es queda 9 euros, el 36% dels seus ingressos.

“Abans d'entrar al domicili del client, he d'enviar la meva ubicació a la plataforma per demostrar que hi he arribat. Em paguen al cap de quinze dies i em penalitzen amb 150 euros si s'assabenten que he arribat a un acord amb el client perquè em contracti directament, sense l'aplicació”, explica la noia. Li agradaria que algú li donés una oportunitat i treballar en alguna cosa creativa. Mentrestant, lamenta, no li queda més remei que posar-se una màscara encara que la processó vagi per dins i intentar sobreviure com a treballadora domèstica.