Enxarxats o enredats?

Quan preparàvem la xerrada Viure i sobreviure a les pantalles en família per a una escola, vam proposar als alumnes unes preguntes sobre les xarxes. Un dels alumnes deia "M'agrada molt mirar el que fan els meus amics i donar-los likes…" Però llavors, com si temés haver-se excedit, afegia: "Però són molt perilloses i no les hauríem de fer servir".

És el que passa quan fem com aquell pare que em deia: "Jo li deixo que tingui Instagram, però m'ha d'acceptar com a seguidor… I tampoc és que hi posi gran cosa!" Efectivament, perquè no penja les coses en el compte que t'ha donat a tu, sinó en un altre d'alternatiu que s'ha obert, i on es relaciona amb els seus amics.

Més que la C de control, hauríem de fer anar la C de conèixer els nostres fills, la C de comunicació, la de la confiança, la del compromís amb la seva educació, i la de celebrar amb alegria totes les coses bones que fan amb les pantalles. Potser així deixaran d'enganyar-nos dient-nos el que suposen que volem sentir.

Ens cal més humilitat per evitar l'"arrogància tsunami" d'"això és el futur, no els pots privar del que serà la seva eina de treball", i l'"arrogància fòssil" de "nosaltres passàvem hores parlant per telèfon sense pantalletes" (com si les nostres converses quan érem adolescents fossin encesos debats sobre Kierkegaard i Schopenhauer!).

És una qüestió de maduresa: si penses que el teu fill no és prou madur, no li compris el mòbil, no el deixis mentir amb la seva edat per obrir-se un perfil a la xarxa social de moda. I si és prou madur, estableix igualment unes normes bàsiques (com, per exemple, que no-pot-dormir-amb-el-mòbil). El que no s'hi val és cedir en tot i després lamentar-se com si no hi tinguessis res a veure!

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: els nostres adolescents sempre aniran saltant de xarxa en xarxa (abans Facebook, després Instagram, Snapchat, TikTok, BeReal…) a la recerca de la que sigui més "lliure d'adults", sobretot perquè el que fem els adults així que podem és envair la xarxa amb publicitat i promoció de les nostres marques i empreses. Si deixem de tractar-los de descerebrats i ho contemplem tot plegat una mica més des de l'honestedat i la pròpia coherència, potser llavors tindrem una oportunitat d'evitar que els nostres fills s'enredin en les xarxes!