La princesa no cal que mati dracs

BanyolesUn arquetip és un patró universal de comportament, pensament o imatge que està a l'inconscient col·lectiu d'una cultura o societat. Encunyat pel psicòleg Carl Jung, que sostenia que aquests patrons són innats i comuns a totes les cultures i èpoques, els arquetips es manifesten en mites, llegendes i en la psique humana.

Representen motius fonamentals que donen forma a l'experiència humana; l'heroi, la mare, el pare, el savi, el dolent... Jung afirmava que el coneixement i la comprensió d'aquests patrons poden ajudar les persones a entendre's a si mateixes i als altres.

Com ho traslladen els infants al joc?

Aquests dies, que els personatges de Sant Jordi estan tan presents, veureu que tant nenes com nens integren tots els arquetips al seu joc de manera natural. Són capaços de connectar amb com se senten i manifestar-ho sense complexos passant fàcilment a ser dracs, princeses o cavallers.

Els arquetips de la llegenda

Tres personatges principals que representen l’heroi (Sant Jordi), l’amenaça (el drac) i la vida (la princesa). Viure dins del terreny del joc simbòlic, les sensacions, manifestacions i transgressions de cadascun dels arquetips, els permet comprendre la seva naturalesa i la dels altres.

Reconèixer i abraçar totes les parts que ens formen

Com que els adults posem gènere al joc, recentment hi ha una tendència a reprimir el joc de princeses, que en aquest cas simbolitza la necessitat de sentir-se protegit, i ens equivoquem transformant-la en un personatge que mata dracs, perquè, sense adonar-nos-en, estem negant la possibilitat de jugar amb una figura que mostra la seva vulnerabilitat. Per què interpretem la necessitat de protecció com un problema o una mancança? ¿el problema, és potser, que estigui representada per una figura femenina?

I si juga sempre al mateix personatge?

¿Tenen a l’abast materials que els possibilitin experimentar amb tots els arquetips? De vegades és suficient oferir unes ales, una capa i una espasa. També pot passar que detectin la nostra aprovació o desacord amb allò que fan i que actuïn en conseqüència. ¿Realment ens és igual que juguin a dracs que a princeses? Intenteu ser observadors neutrals; és millor si el joc queda fora de valoracions i judicis adults.

Conclusió

Aquesta vegada el joc ens mostra les seves virtuts provocant i possibilitant la manifestació de totes les parts que ens formen com a éssers humans, i ens agrada pensar que els adults, a poc a poc, anem entenent i protegint una mica més aquest llenguatge universal.