Esperant al cotxe, en pijama, que surtin de la discoteca
Com s'ha de gestionar la tornada de les primeres nits d’oci dels joves menors d’edat? Moltes famílies opten per anar-los a buscar i els psicòlegs recomanen que siguin els mateixos adolescents que prenguin la iniciativa per saber com i amb qui tornaran a casa
BarcelonaDissabte, 3 de la matinada a la rotonda del davant d’una popular discoteca de Sant Cugat del Vallès: un nombrós grup de pares i mares esperen dins el cotxe que els seus fills surtin per acompanyar-los a casa. “Jo prefereixo no anar-me’n a dormir i em quedo a casa mirant la televisió, però tinc amics que es posen el despertador per anar-los a buscar. Som molts que fem el mateix, allò està minat, alguns van fins i tot amb el pijama posat”, explica Carles Loran. Té dues filles de 13 i 17 anys i amb la gran ja han començat a gestionar les primeres sortides de nit: “Ara prefereixo anar-hi jo personalment per quedar-nos més tranquils, però espero que d’aquí un temps la cosa canviï”.
A Jordi Sanchís li costa molt agafar el son quan es desperta a mitjanit. El seu fill gran està a punt de fer 17 anys i aquest curs ha començat a tornar a casa de manera autònoma: “L’any passat l’anàvem a buscar a les 4 de la matinada però l’endemà estàvem molt cansats, literalment no servíem per a res. Aquest any preferim que torni més tard i així dormim una mica més. Tinc la sensació que no és el mateix tenir un fill que una filla, amb ell no patim tant. Si fos noia ens costaria més que tornés sola a casa”, explica.
L’escena descrita: pares de matinada –alguns en pijama– esperant que els seus fills adolescents surtin de la discoteca és un fet habitual segons asseguren aquests dos testimonis. Tot i que no tots els nois i les noies opten per aquest tipus d’oci nocturn, quan arriben a 4t d’ESO molts reclamen poder sortir les nits de divendres a dissabte, que és quan alguns locals obren les portes per als majors de 16 anys sense venda de begudes alcohòliques als menors d'edat. Per a una gran majoria d’aquests adolescents és la primera vegada que surten a ballar de nit amb els amics. Però quan acaba la festa, com organitzen la tornada a casa?
Els va a buscar un adult
Segons una trentena de joves d'entre 16 i 17 anys consultats pel Criatures, a la meitat els va a buscar un adult, sigui els seus pares, un familiar o bé el pare o la mare d’un amic o amiga. Un 30% dels nois i noies afirmen que quan han de tornar a casa van “a peu amb la colla d’amics”, i en casos puntuals tornen amb “transport públic” o bé amb “taxi”. “Nosaltres pactem l’hora de tornada. Si surt a aquestes discoteques per a majors de 16, sol ser una mica més tard, cap a les 4 o 4.30 de la matinada, i si va a un bar, a prendre alguna cosa, és més d’hora, cap a les 2. En ocasions fem torns amb algun altre pare i o bé la meva filla es queda a dormir a casa d’una amiga o bé alguna amiga ve a casa a dormir”, diu Loran.
Actualment, a Catalunya hi ha nou discoteques que organitzen sessions les nits de divendres a dissabte per a joves de més de 16 anys. S’ubiquen a Mataró, Badalona, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Lleida, Girona, Castelló d’Empúries i Platja d’Aro. En general “treballen molt bé i tenen una alta demanda”, afirma Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona i Província. Que no n’hi hagi més es deu a la complexitat i el risc que suposa per als empresaris haver de gestionar joves menors d’edat, argumenta la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (Fecalon). Per al seu secretari general, Fernando Martínez, “existeix molta pirateria entre els joves pels carnets d’identitat, intenten entrar sense complir amb l’edat; i, a més, tot i que no poden beure alcohol, molts ho fan al carrer abans d’entrar”. Segons l’entitat, s’ha intentat tornar a organitzar sessions les tardes del cap de setmana per a públic menor d’edat, però no han tingut èxit: “Els interessos i els hàbits dels joves de 16 anys han canviat. El que abans fèiem als 17 anys ara ho fan amb 15. No volen tardes, volen sortir a la nit”.
La gestió de les primeres vegades
La por que pugui passar qualsevol cosa i la sensació d’inseguretat són els principals factors que impulsen molts pares a llevar-se de matinada per anar a buscar els seus fills a la discoteca. “D’una banda, tenim molta més informació sobre el que els podria passar i, de l’altra, probablement també hi ha un factor de sobreprotecció”, reconeix Loran.
Per al psicòleg i educador expert en adolescència Jaume Funes, que els pares intervinguin en la gestió d’aquestes primeres sortides nocturnes entra de ple en la normalitat, però sense que això es converteixi “en una part de la planificació de la diversió de l’adolescent”. En aquest sentit, proposa que siguin els mateixos nois i noies que prenguin la iniciativa sobre la tornada a casa i que es pactin algunes condicions: “És important donar-los aquesta capacitat de decidir. Han de saber com tornaran. Negociaran l’hora de tornada, òbviament, però cal que arribin a casa a l’hora que s’ha pactat”.
Insegurs a l'hora de tornar a casa
Aproximadament la meitat dels joves amb qui ha parlat el Criatures no se senten segurs durant la tornada a casa i reclamen més rutes i espais que els generin confiança. Creuen que aquestes mesures ajudarien la gent que ha de tornar a peu, a fer que els pares no estiguessin tan preocupats, que les noies se sentissin més segures o a poder tornar a casa sense preocupacions, ni ensurts. Per la seva banda, les famílies reclamen “transport públic nocturn gratuït i amb vigilància o bé rutes controlades i ben il·luminades”.
Recentment, municipis com Mataró han posat en marxa un nou servei de serenos, format per agents cívics nocturns, que “té per objectiu millorar la convivència i la percepció de confiança a l’espai públic”, com publica la web de l’Ajuntament. La mesura, encara en prova pilot, està dotada per un equip de 12 persones que treballen per parelles en diferents districtes de la ciutat de les 10 de la nit a les 5 de la matinada, amb presència a la zona d’oci nocturn durant les nits del cap de setmana. Tot i l’existència d’aquest tipus d’iniciatives, més de la meitat dels pares i mares amb qui ha parlat el Criatures creuen que els joves “no compten amb espais i rutes segures de retorn a casa” i gairebé la meitat en desconeixen l'existència.
Per a Funes, previ al debat sobre la inseguretat, el gran aprenentatge que ha de fer l’adolescent quan comença a sortir de nit és “com es relaciona amb l’alcohol i amb algunes de les conductes que no són habituals durant la infància però que tenen riscos que ha de saber gestionar". "En teoria, als 16 anys, no poden beure”, conclou.
L’alcohol és la substància psicoactiva que més consumeixen els estudiants d'entre 14 i 18 anys. Així ho destaquen els resultats per a Catalunya, previs a la pandèmia, de l’enquesta estatal sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari ESTUDES 2018. L’edat mitjana en què tant nois com noies en consumeixen per primera vegada és als 14 anys. Precisament els joves de 16 i 17 anys són el grup que més preval, entre aquells que admeten haver consumit alcohol els últims trenta dies.
Un altre estudi més recent, centrat exclusivament en joves d'entre 12 i 18 anys de la Catalunya Central, també revela que gairebé un de cada quatre adolescents fa un consum de risc de l’alcohol.