I si esperem als 16 anys per comprar el primer 'smartphone'?
Barcelona¿Podem normalitzar que la violència sexual entre els joves hagi augmentat tant? ¿Com a progenitors estan intentant evitar regalar un mòbil al seu fill però senten una pressió social enorme? ¿Sabien que més d’un terç dels adolescents confirmen que passen més de 5 hores diàries connectats al seu smartphone?
Vivim un moment de canvi. Els avenços tecnològics han deixat de ser, en part, una eina passiva per esdevenir una realitat seductora. Els protagonistes del creixement de les xarxes socials són els developers de la primera tecnologia de la nostra història que està dissenyada per modificar el nostre comportament. Es coneix com a tecnologia persuasiva. L’ús senzill d’un gest amb el dit actualitza de forma constant el contingut mantenint la nostra atenció a les pantalles amb l’objectiu de crear-nos un hàbit inconscient. Quants de vostès miren l’aparell per consumir qualsevol contingut que pugui aparèixer? És un sistema semblant a les escurabutxaques: accionem la palanca per veure si ens genera una experiència positiva. L’objectiu final és tenir-nos enganxats i generar molta activitat digital perquè com més nombre d’hores, més dades que perfeccionen el nostre perfil digital, dades que, a la vegada, ajudaran a augmentar el rendiment econòmic del que som per a aquestes empreses: un producte.
Quan el 2009 les xarxes socials van entrar a la telefonia mòbil, no teníem dades ni experiència sobre quins eren els efectes del seu ús intensiu i a qualsevol edat. Ara, com passa amb les vacunes o els medicaments, el temps ens aporta un coneixement superior en el qual no ens podem mantenir neutrals.
Persones potencialment irresponsables
Les malalties mentals han crescut exponencialment a les aules i la solució no pot ser, només, curativa. Quantes vegades han sentit a un facultatiu afirmar que la medicina més efectiva és la preventiva? El professorat tenim problemes seriosos per fer entendre qui exerceix l’autoritat. L’apoderament prematur, fruit de la llibertat total que tenen els (pre)adolescents de consumir allò que vulguin sense haver de consensuar amb els de casa quin entreteniment audiovisual toca veure (i compartir), converteix els joves en persones potencialment irresponsables que desconeixen cap figura propera que reconeguin com a autoritat. Cedir a les pantalles el protagonisme de l’entreteniment perquè les famílies estan cansades crea futurs ciutadans que estan convençuts que a la vida tot es pot aconseguir de forma ràpida i fàcil –vull sexe individual, cerco pornografia; vull tenir sexe amb algú, em descarrego AdoptaUnTío; vull conèixer algú però no tinc ganes d’arreglar-me, obro un perfil a Tinder; vull sopar un japo, demano un Glovo–. Tots aquells que segueixen llegint aquest article, estaran d’acord amb mi que a la vida ni tot és fàcil ni, encara menys, ràpid. ¿Entenen ara per què hi ha tanta frustració juvenil?
La proposta que plantejo està basada en la tècnica de la marxa enrere. Igual que amb el tabac es va decidir restringir els espais de fumadors o posar un límit d’edat, no podem confiar-ho tot a l’educació en l’àmbit familiar i escolar. Com a societat estem obligats a prendre bones decisions admetent que, a vegades, ens equivoquem. ¿Oi que no li donarien accés a un casino a un menor d’edat confiant que els valors el portin a no jugar-se la paga setmanal? Ara, toca posar un límit d’edat a la possessió d’un smartphone. Què els sembla, 16 anys? Podem oferir-los l’oportunitat de gaudir dels avantatges d’una tecnologia més senzilla (i segura) que serveixi com una eina de veritat (per als més joves) com és el dispositiu mòbil sense internet. Qui els escriu no nega que la tecnologia té grans aportacions a seguir fent a la humanitat, però recordin que estem parlant de menors i que ells tenen el dret a esdevenir lliures quan hagin superat la primera etapa de la maduració.
